En un quadre resum de l’estudi d’impacte de l’acord d’associació amb la Unió Europea, elaborat pel bufet Gide per encàrrec d’Andorra Endavant, es destaca com a inconvenient la concessió de prestacions socials per la “pèrdua de treball” per a “tots” aquells ciutadans europeus que hagin treballat al seu país i de prestacions de naturalesa financera destinats a facilitar l’accés al treball dels ciutadans europeus que, encara que no hagin treballat al seu país, demostrin l’existència d’un vincle “real” amb el mercat de treball andorrà. En contrapartida, sí que es considera un avantatge “la possibilitat” que s’obre per als andorrans de beneficiar-se de prestacions socials “lligades a l’atur” havent treballat en territori comunitari i ajuts financers per facilitar-los l’accés al treball en un estat membre quan demostrin un vincle amb el mercat de treball d’aquest estat. Això es destaca en l’apartat sobre la llibertat d’establiment i de prestació de serveis, en què també s’assenyala el potencial creixement de l’oferta de treball al Principat i el reconeixement de les qualificacions (que per un cantó pot facilitar als andorrans anar a treballar arreu del territori europeu a la vegada que pot incrementar la concurrència de prestadors al país.

El document, de quatre pàgines i en què a simple cop d’ull es veu més densitat a la columna dels inconvenients que a la dels avantatges, també assenyala en un apartat sobre unió duanera que “Andorra renuncia a dur a terme una política comercial autònoma respecte a tercers països, ja que accepta la Política Comú de Comerç de la UE”. En fer-ho, Andorra no podrà ajustar la seva política tarifària segons les fluctuacions de l’oferta i la demanda en els mercats mundials i haurà d’adoptar la tarifa exterior comuna, es destaca en el quadre. En termes de fiscalitat, com a benefici només se cita “l’alineació amb els compromisos de l’OCDE/BEPS”, mentre que com a contres s’apunta que els estats membres conserven la facultat de recuperar l’impost indirecte sobre certs productes comprats a Andorra. L’obligació d’aplicar “els principis d’una bona governança en matèria fiscal (...) es traduirà en particular en un augment de l’impost de societats del 10% al 15% com a mínim”.

Evidentment, també hi ha inconvenients vinculats a aspectes institucionals, a la lliure circulació de persones i treballadors, en l’àmbit de l’energia (“Andorra reprèn més cabal comunitari relatiu al mercat interior de l’electricitat, amb derogacions, en particular respecte al seu estatut d’Estat amb una petita xarxa connectada”) i de les telecomunicacions (el període transitori de set anys “no ofereix a Andorra la possibilitat d’escapar de la liberalització del sector i a l’harmonització existent a nivell de la Unió”), l’accés als programes de finançament de la UE (el benefici no es coneixerà fins al 2027 i implica contribucions financeres al mateix nivell que els estats membres) entre d’altres, com els serveis financers, on s’assenyala un “risc d’accés asimètric” dels operadors de la UE a Andorra i que caldran “inversions importants” per part de les entitats andorranes, cosa que pot portar a una pèrdua de competitivitat.