La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, dona per tancada la problemàtica generada al tomb del reglament conjunt per la vall del Madriu. “Jo crec que aquest tema ja està”, va afirmar en una entrevista amb el diari BonDia en ser preguntada al respecte, i va afegir que “crec que no té sentit” i, al seu parer, en el fons “està protegida”.

Gili explicava que, fins i tot abans de tirar endavant l’ordinació pròpia de la corporació escaldenca prohibint l’accés rodat “de manera clara i inequívoca”, la vall del Madriu estava protegida: “el POUP ja la protegeix; no s’hi pot fer res, allà”, asseverava. I un cop està aprovada l’ordinació pròpia, encara queda més protegida, ja que el principal accés es troba a la parròquia d’Escaldes-Engordany. En aquest punt, la cònsol major exposa que per a la part indivisa que es comparteix amb Andorra la Vella, també ja està “superresolt” i, després de resoldre el “malentès” amb el comú de la capital, ara ja “no hi ha absolutament cap problema”. 

Quedarien, doncs, dues altres zones: Encamp i Sant Julià de Lòria. Però, segons Gili, la part més gran és la que correspon a la seva parròquia: “tenim un 70% o 80% del territori”, i a més bona part de la parròquia queda dins la vall del Madriu. En aquest sentit, la cònsol escaldenca assenyalava que “no té res a veure amb el que representa el Madriu per a ells (els altres tres comuns)”. Així, a Sant Julià “no els representa gairebé res, perquè ells estan en una zona tripartida i és una petita zona en una parròquia que és enorme”. De manera similar passa a Encamp, malgrat que aquesta sí que té territori propi a la vall. I Andorra la Vella “l’únic que té al Madriu és bipartit amb nosaltres”. 

Així, ressaltava que per a Escaldes la qüestió del Madriu “té certa complexitat, perquè hi ha propietaris privats i hi tenim molt territori”. I afegia que la voluntat és que els cortalans “se sentin el més còmodes possible”, perquè “de cop i volta perden drets urbanístics” i malgrat pensar que “és una cosa bona”, Gili considera que cal escoltar-los i estar al seu costat quan ho necessiten.

 

El reglament conjunt
Al començament del mandat s’havia de signar el reglament conjunt que els quatre cònsols ja havien treballat en l’anterior, i malgrat que els cònsols d’Encamp, Andorra la Vella i Sant Julià deien que ja s’havia de signar, Gili no ho entén així i diu que “no ho signaré sense mirar-m’ho, sense estar-hi d’acord i sense parlar amb els meus ciutadans”. En aquest sentit, planteja el dubte de per què no es va signar a finals del 2019, “perquè hi havia eleccions a tocar? Als d’Escaldes no els interessava?”, perquè si s’ho hagués trobat signat per la seva antecessora, Trini Marín, “hagués estat una altra història”. 

Però després de treballar el document “dono el compromís”. I és aquí quan es genera un “malentès”, perquè es fa una roda de premsa anunciant l’acord, amb un text que “no és l’ordinació que m’agrada més però penso que servirà per avançar”, explicava la cònsol d’Escaldes-Engordany, i en el qual “a l’últim moment, perquè tenim mil coses i tampoc se m’envia l’última versió escrita definitiva fins a l’últim moment”, Gili hi veu una qüestió per a la qual “necessitaria una precisió”. 

Quan ho planteja als altres cònsols “no em fan cas”, assegura. “Era una coseta petita”, explicava Gili assenyalant que “pensàvem que l’ordinació podia permetre interpretacions confuses en relació amb el que hi ha al POUP”. “Una bestiesa, de veritat, era una qüestió molt fàcil de resoldre”, assegurava en l’entrevista la cònsol d’Escaldes. “I si en aquell moment ens haguessin escoltat ho hauríem aprovat”, va afirmar Gili.

Però “sort que no ho vam fer” perquè en una reunió posterior amb els cortalans van sorgir altres qüestions i en demanar un informe jurídic “surten més coses”. I amb aquest informe, des del Comú d’Escaldes-Engordany es va fer una nova proposta de reglament, esmenant la que ja havien aprovat els altres tres comuns. “Allò va quedar mort”, va manifestar Gili, que en aquell moment “francament vaig pensar que no sabia què passaria amb la comissió de la vall del Madriu”, malgrat que a la vall “no hi havia cap problema, no estava en perill”. Amb el temps la comissió ha reprès els treballs. “De l’ordinació en si no se’n parla gaire, ara, però insisteixo que no hi ha un problema”, concloïa Gili. Malgrat tot, el Pla de gestió de la vall del Madriu “sempre parla d’unanimitat”, i per tant serà necessària l’aprovació d’un nou reglament. 

Sigui com sigui, “el Madriu és la joia de la corona d’Escaldes i del país, és l’única vall verge, sense carretera, i això s’ha de conservar”, va sentenciar.