La presidència de la Conferència de les Parts sobre el Canvi Climàtic (COP26) va fer públics ahir els esborranys dels diferents textos, que si tot va bé seran aprovats demà divendres quan es posi punt final a la trobada que està tenint lloc aquests dies a Glasgow. Són textos en plural i és que, en realitat, el que s’està celebrant no és només la COP26 pròpiament dita, sinó també la reunió de les parts de l’Acord de París (CMA3) i la reunió de les parts del Protocol de Kyoto (CMP16). És per això, i perquè de cada reunió n’ha de sortir un document consensuat, ahir circulaven diferents propostes que, previsiblement, acabaran esmenades. No són ben bé acords, sinó més aviat “decisions”, però en el marc de l’Acord de París tenen força legal i és precisament dels signants de París d’on han sorgit els compromisos per ara més contundents. El primer d’ells, que el límit de l’escalfament “per sota” dels 2º establert el 2015 hauria de ser concretament d’1,5º. El segon, que per contenir l’augment de la temperatura serà necessari reduir un 45% les emissions globals de diòxid de carboni en l’horitzó 2030 i assolir la neutralitat de carboni el 2050.

Un dels instruments clau de l’Acord de París són les contribucions nacionals a la lluita contra el canvi climàtic, actualitzades cada cinc anys. Andorra és precisament un dels països que ha complert els seus compromisos en aquest sentit, havent lliurat l’actualització el 2020 tal com tocava. Ara, arran del que podria acabar sent el document consensuat de Glasgow, es demana a les parts que revisin els objectius que tenien per al 2030 i actuïn amb celeritat per contenir la temperatura. La urgència s’ha fet més evident el darrer any arran dels fenòmens extrems: sequeres, incendis i inundacions, a països de tot el món i ha obligat les parts, és a dir, els governs que participen en la COP a prendre en consideració l’advertiment que van fer els científics a l’agost: un augment per sobre dels 1,5º respecte als nivells preindustrials implicaria sobrepassar un límit per a l’equilibri del planeta, més enllà del qual, l’impacte de fenòmens climàtics extrems podria ser irreversible.

Si els documents que emergeixin finalment de la COP26 seran suficients per assolir els objectius que es proposen les parts, els més ambiciosos fins a la data, és una incògnita. Activistes de la lluita contra el canvi climàtic es mostren escèptics i des de la World Wildlife Fund (WWF) ja han manifestat que Glasgow “no ha de ser el final, sinó el punt de partida” pel que fa a l’acció dels països.

El cert és que, en espera de saber la lletra final dels textos de la COP26, alguns dels seus paràgrafs s’expressen de manera inequívoca: “limitar l’augment de la temperatura a 1,5º de cara al 2030 requereix reduccions sostingudes, profundes i ràpides de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, incloent-hi la reducció global de les emissions de diòxid de carboni en un 45% respecte als nivells del 2010 de cara al 2030  i assolint la neutralitat de carboni cap a mitjan segle”. Així mateix, es parla per primera vegada d’“accelerar l’eliminació de les subvencions al carbó i als combustibles fòssils”.

D’altra banda, la COP26 vol refermar els compromisos dels països desenvolupats envers aquells que es troben en vies de desenvolupament. Per aquesta raó,  i reconeixent un “endeutament creixent” d’aquests últims, fa una crida a donar més suport “a través de subvencions”. És més, el document recorda que no s’ha assolit encara l’objectiu de 100 bilions de dòlars anuals aportats conjuntament pels països rics i emfatitza la importància d’arribar-hi.