El Govern va aprovar ahir l’avantprojecte de llei del pla estadístic 2017-2020. Aquest preveu ampliar la producció estadística referent a l’àmbit de la població i de les empreses i establiments, en un primer moment, tot i que també es projecta avançar en aspectes relacionats amb el territori (referenciació d’unitats domiciliàries i de negocis) i amb situacions laborals, formatives i materials. El pla recull un total de 210 activitats estadístiques. El coordinador del departament d’Estadística, Enric Ripoll, va explicar que només un 25% d’aquestes, és a dir 64, són activitats que estan ja consolidades. S’estima que la seva implantació tindrà un cost de 2 milions d’euros en els propers quatre anys, fet que suposa 459.000 euros anuals.

Ripoll va destacar que el que permet aquest pla és establir les prioritats en aquesta matèria per garantir que les estadístiques que es duguin a terme siguin les que responguin més a l’interès general del país, ja que els recursos són limitats. Precisament, a la primavera, es va fer una consulta a diferents òrgans de l’administració pública però també als agents econòmics i socials sobre el treball que es feia en aquest moment i el llistat que consideraven que calia incloure. El pla es desenvoluparà en quatre programes anuals, que seran aprovats pel Govern, i en cadascun d’aquests no es duran a terme els mateixos estudis. El nivell de compliment s’avaluarà d’any en any.

Per dur a terme tota aquesta tasca, el coordinador d’Estadística va remarcar que es prioritzarà l’ús dels registres administratius mentre que les enquestes només s’utilitzaran amb caràcter complementari.

Així mateix, va remarcar que el pla implica unes obligacions i compromisos per qui ha d’elaborar l’estadística i per qui ha d’entregar la informació. A més a més es crea un comitè consultiu, el Consell Andorrà d’Estadística, que assessorarà i recomanarà quins estudis són més convenients dur a terme. 

Els objectius que persegueix aquest pla són la creació del Registre Estadístic de Població, l’articulació del Cens estadístic de la població d’Andorra, la creació del Registre Estadístic d’Empreses, l’elaboració de l’estadística econòmica de les empreses, la construcció d’un marc simplificat de comptabilitat nacional, la vertebració d’una estadística integral sobre ingressos i condicions de vida de la població, i la consolidació de les estadístiques existents (salut, educació, treball, protecció social, turisme, cultura, seguretat, justícia i medi ambient).

A banda de les necessitats internes, Ripoll va explicar que el pla també beu d’aspectes d’abast internacional així com l’acostament a la Unió Europea.
Tot i que la Llei d’estadística, aprovada el 2013, preveia l’elaboració de plans per períodes de quatre anys no ha estat fins ara quan s’ha elaborat el primer. El ministre i Portaveu, Jordi Cinca, va explicar que això ha estat així perquè calia reorganitzar el departament d’Estadística i dotar-lo de l’estructura necessària. Així mateix va indicar que és un aspecte necessari a l’hora d’atraure inversió estrangera i també per implementar la Llei de serveis socials i sociosanitaris.

Aprovat el nou segell de qualitat de vi controlada d’Andorra

El consell de ministres va aprovar ahir el Reglament per a l’ús del segell oficial de control i garantia Vi de qualitat controlada d’Andorra. L’objectiu d’aquest text és establir el procediment administratiu i definir les característiques tècniques del cultiu del raïm, producció del vi i normes d’etiquetatge que els productors de vi hauran de complir per poder aconseguir el segell de control i garantia per als vins que es posen al mercat.

Amb el text es persegueix oferir als cellers una eina per donar contingut a diferents garanties (com ara l’origen o els processos de qualitat) per aconseguir un valor afegir, permetre que guanyin en visibilitat i promoure la diversificació de l’activitat agrària, entre d’altres.

Aquest reglament se suma als que el Govern ja ha vingut aprovant els darrer anys referents al sector càrnic: vedells, vedelles i anolles, vaques i bous (1999); corder i cabrit (any 2002); i  cavall (any 2015).  Amb aquest segell també s’acompleix el requisit indispensable que permetria obtenir, en un futur, una indicació geogràfica protegida (IGP) en l’àmbit europeu.

El Govern va informar que hi ha quatre cellers que podrien demanar aquest segell i que comercialitzen al voltant de deu referències. Això només s’aplicarà per als vins que s’han veremat ara i que es comercialitzaran al 2017, és a dir, que no serà retroactiu, i l’ajut de què podran disposar es fixarà per decret.

El director d’Agricultura, Landry Riba, va explicar que aquesta iniciativa s’ha treballat amb el sector i el document final va ser millorat per enòlegs. Així es va mostrar a l’espera que pugui ser un reforç per les produccions, que tot i que encara són joves tenen bones expectatives. Aquest segell ha de permetre’ls que guanyin amb visibilitat i mercat exterior, va dir. Sobre aquest darrer aspecte va exposar que pot aportar garanties als cellers. “Això pot facilitar trobar mercats que busquen productes de qualitat”, va declarar.
D’altra banda, Govern va aprovar els ajuts per al foment al dall dels prats corresponents a l’any 2016 per un import de 374.966,43 euros. Se’n beneficiaran prop de 70 titulars d’explotacions agràries del Principat. També es va aprovar els ajuts al foment de la producció de productes de qualitat controlada de l’1 de juliol del 2016 al 30 de setembre del 2016 per un import global de 60.715 euros.

Les rebaixes, el 22 de desembre

El consell de ministres va aprovar ahir el decret pel qual es regula l’establiment del calendari de venda en rebaixes d’hivern 2016-2017, que s’iniciaran el 22 de desembre i tindran una durada de tres mesos. Així mateix, el decret, que posposa l’inici de les rebaixes una setmana respecte l’any passat per no avançar-se molt a la campanya de Nadal i per distanciar-se de la iniciativa del Black Friday de finals de novembre, habilita els dies  19, 20 i 21 de desembre perquè els establiments portin a terme les rebaixes privades.

Sense relleu a Alcobé

El ministre Portaveu, Jordi Cinca, va explicar que tot i que passat el termini que en un principi va preveure encara no s’ha trobat fins a la data un relleu per a Jordi Alcobé al capdavant del ministeri, el cap de Govern, Antoni Martí, continua centrat en aquest tema. El ministre Portaveu va dir que tot aquest treball es fa des de la tranquil·litat per buscar la “persona idònia” ja que la reforma de la funció pública evoluciona segons el previst i en la gestió ja hi ha el secretari d’Estat que se’n fa càrrec. Per tant, és una qüestió que “no amoïna”.

Passaport europeu

El ministre Portaveu, Jordi Cinca, va confirmar que l’obtenció del passaport europeu, que permetrà als bancs operar sense restriccions a la Unió Europea, és un dels objectius de la negociació de l’acord d’associació amb la UE. El ministre va indicar que és un “objectiu compartit” amb el sector i que és una aspiració “legítima i compartida”, tenint en compte que l’Acord Monetari ha fet que la plaça bancària ja hagi adoptat tot el cabal comunitari financer. També va dir que caldrà acceptar una certa reciprocitat en l’arribada de bancs forans.