El grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA) ja ha presentat als set cònsols l’esborrany de proposició de llei de sostenibilitat financera i d’estabilitat pressupostària, anunciada com a regla d’or per la mateixa formació, que pretén limitar el sostre d’endeutament, del dèficit, la despesa pública i la pressió fiscal de totes les administracions i entitats públiques i parapúbliques.
Un dels aspectes destacats és que tant el Govern com els comuns hauran de presentar al Tribunal de Comptes una planificació pressupostària general a quatre anys vista, des de l’inici de la legislatura o mandat. En aquesta planificació s’hi han d’encabir les principals partides de despeses i d’ingressos, i s’hi emmarcaran els pressupostos anuals. El Tribunal de Comptes haurà d’emetre un informe que serà vinculant i anualment anirà revisant si es compleixen els objectius. Així, el paper del Tribunal de Comptes agafa més rellevància, ja que fins i tot podria inhabilitar dirigents polítics si fan abusos o males praxis.
Pel que fa al sostre d’endeutament, els comuns seguiran regint-se pel topall del 200% de la mitjana dels ingressos rebuts en els darrers tres anys, mentre que el Govern podrà endeutar-se fins al 300% de la mitjana dels ingressos rebuts en els darrers tres anys. La suma d’uns i altres donaria la xifra d’endeutament global per a tot l’Estat, que en cap cas podria superar el 50% del PIB. Amb l’endeutament actual entre el Govern i comuns, més de mil milions d’euros, la xifra ja supera el 40% del PIB.
Quant a la pressió fiscal, també queda limitada en el text que prepara DA, i que preveu que no pugui superar el 25% del PIB. D’aquesta manera, els impostos tindran un marge de modificació limitat.
Entre les qüestions que s’han d’acabar de determinar, hi ha saber com afectaria que la limitació general d’endeutament de l’Estat se superés per a les administracions que haguessin complert amb el seu topall. És a dir, per exemple, si els comuns no sobrepassen el 200% dels seus ingressos, però amb l’endeutament del Govern i les parapúbliques se supera el topall del 50% del PIB.
El grup demòcrata també ha d’acabar de definir les sancions que es preveuran per a les administracions que no compleixin amb la llei, i si afectaran també els responsables polítics, que era la intenció inicial, i en quina mesura.

Satisfacció dels cònsols
En termes generals, l’objectiu de la proposició de llei va convèncer els mandataris parroquials, si bé alguns van trobar inconcrecions o mancances, que van manifestar als consellers.
La cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va exposar que malgrat que no ha tingut accés al text i que, per tant, no es podia pronunciar sobre el seu contingut, sí que li sembla, com a principi, positiu, perquè equipara el Govern als comuns en la limitació de l’endeutament i també comparteix que es determinin responsabilitats polítiques en la gestió del diner públic.
Algunes de les qüestions que Ferrer vol valorar és que el text no “hipotequi” algunes inversions que puguin ser necessàries, és a dir que pel fet que no estiguin previstes no es puguin executar, ja que considera que si es tracta d’una inversió necessària s’ha de poder tirar endavant. En aquest sentit va posar com a exemple l’obra que la corporació ha hagut de planificar a la rambla Molines arran dels problemes detectats, i que s’ha de tirar endavant de manera prioritària. Ara espera poder tenir accés al text ja que hi ha el compromís que els comuns hi puguin treballar.

Canvis legislatius per complir amb els requisits del Tribunal de Comptes
El Butlletí del Consell General recollia ahir l’informe de la comissió legislativa de Finances i Pressupost en relació amb les fiscalitzacions dutes a terme pel Tribunal de Comptes corresponents a l’exercici 2012, en què s’apunta la necessitat de canviar la legislació perquè comuns, parapúbliques i les diferents entitats que estan sotmeses a la fiscalització puguin adaptar-se i aportar les dades que els demanen des del Tribunal de Comptes.
La comissió constata que la majoria de les entitats auditades no realitzen un seguiment pressupostari ajustat estrictament a la Llei general de les finances públiques (LGFP) i al Pla general de comptabilitat pública (PGCP), ja que al llarg de l’exercici no es registren les diferents fases d’execució dels pressupostos d’ingressos i despeses.
En l’informe es recorda que la Llei general de les finances públiques obliga a la creació de totes les figures escaients per garantir les funcions de control, però és conscient que de vegades la segregació de funcions, definida per aquesta llei, és de difícil aplicació a
petites entitats. Per això, la comissió proposa al Consell General que encomani al Govern l’anàlisi i si cal la modificació de la Llei general de les finances públiques.
Així mateix, es recomana que s’aprovi una estructura pressupostària d’obligat compliment, que hauria de definir de forma clara els comptes pressupostaris que s’han d’utilitzar en l’elaboració del pressupost, tant per a ingressos com per a despeses, i la correlació amb els comptes definits en el pla de comptabilitat.
L’informe posa en relleu que les liquidacions de comptes de la residència Solà d’Enclar corresponents al 2006 encara no han estat lliurades al Tribunal de Comptes. Així mateix, també destaca que tot i haver rebut la liquidació dels comptes dels exercicis 2010, 2011 i 2012 del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, el tribunal no ha pogut realitzar els treballs de fiscalització preceptius perquè l’entitat no ha facilitat la informació necessària per fer-los, i per tant la comissió legislativa de Finances i Pressupost no pot emetre l’aprovació dels comptes d’aquesta entitat. En canvi, malgrat les propostes de modificacions, les liquidacions de la resta de pressupostos s’han aprovat.
D’altra banda, respecte a les despeses realitzades pels comuns a càrrec de les transferències del Govern rebudes l’any 2012, l’informe de fiscalització constata que en les corporacions de Canillo, Encamp, Ordino, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany no es disposa d’una comptabilitat que permeti identificar amb claredat tots aquells comptes d’inversió, endeutament o despesa corrent relacionats amb la transferència rebuda.
Finalment, i com és habitual en cada informe, la comissió lamenta que la documentació que ha rebut el Tribunal de Comptes respecte a les transferències rebudes i a la seva aplicació es continua presentant de forma molt heterogènia, cosa que dificulta els treballs posteriors. En aquest sentit es fa tota una sèrie de “recomanacions mínimes” perquè s’unifiqui el criteri en relació amb la informació que hauria de rebre el Tribunal de Comptes.