El Govern ha contactat ja amb més de 800 propietaris de pisos buits per tal d’informar-los de les disposicions de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge i instar-los a posar-los al mercat, evitant així haver de recórrer a la cessió forçosa prevista en el text. 

Així ho ha avançat avui al Consell General la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, durant el debat del projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible, text que ve a “complementar” les primeres mesures, i que s'ha aprovat únicament amb els vots de la majoria parlamentària ja que, malgrat “les millores” introduïdes al text durant el treball en comissió, els grups de l’oposició han considerat que “continua sent insuficient”.

Precisament, Marsol, que també ha revelat que gràcies a les mesures en relació amb els apartaments turístics del text aprovat el març passat fins a 340 d’aquests habitatges han passat al mercat residencial, ha recordat que l’anomenada primera llei òmnibus establia el “full de ruta” del Govern en matèria d’habitatge per aquesta legislatura, un argument utilitzat també des de la majoria parlamentària per refusar les reserves d’esmena del PS i de Concòrdia que demanaven al Govern la tramitació d’una llei marc de regulació de l’habitatge a preu assequible, tant de lloguer com de compra, i la suspensió de noves autoritzacions d’inversió estrangera immobiliària, amb l’excepció d’aquells immobles d’un preu superior al milió d’euros i dels que ja comptin amb una llicència de construcció anterior a l’entrada en vigor de la llei.

Tot i apostar per aquesta “centralitat” i per “mesures equilibrades” ja que “no es pot passar de zero a cent de cop”, Marsol ha demanat el vot afirmatiu de l’oposició a la segona llei òmnibus ja que el text final “va més enllà” de l’entrat a tràmit pel Govern en aspectes com la inversió que hauran de fer els residents passius per establir-se al país, un milió d’euros i no 800.000 com es preveia inicialment, i en el cas que sigui amb immobles amb un valor mínim de 800.000 en lloc dels 600.000 inicials. També hauran de fer una aportació a fons perdut de 50.000 euros, que el Govern podrà destinar a “polítiques socials o d’habitatge”, una quantitat que també s’exigirà als sol·licitants d’una autorització de treball per compte propi, a excepció dels professionals titulats.

Malgrat aquest enduriment, i de mesures com la contractació a l’origen, l’opció que es dona al Govern de limitar les activitats comercials que tinguin un fort impacte en el territori o el fet de doblar l’impost sobre la inversió estrangera, que passa a ser del 6% per al primer immoble i del 10% per al segon, l’oposició s'ha mantingut en el no.

El conseller general del PS, Pere Baró, ha lamentat que aquesta llei “no situa l’habitatge al centre ni conté mesures suficients per aturar l’especulació”, a la vegada que manté la possibilitat de “continuar invertint en habitatge”, una “línia vermella pel PS”.

Per la seva part, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha apuntat com a “clau” pel rebuig al text de la formació el fet que “se segueixi permetent inversió estrangera immobiliària en un moment on la gent d’aquí no pot accedir al primer habitatge”. Així mateix, Escalé, que ha advertit que algunes disposicions incloses a la llei “no s’adiuen amb l’acord d’associació” que s’ha negociat amb la UE, ha mostrat també el desacord amb l’allargament dels permisos temporals així com amb el fet que els nacionals andorrans residents a l’estranger hagin de satisfer l’impost a la inversió estrangera immobiliària.

Des d’Andorra Endavant, la consellera general Noemi Amador ha celebrat que en l’anàlisi de les esmenes s’haguessin acceptat algunes aportacions de la formació, com l’opció de mobilitat dels temporers dins una mateixa empresa o grup empresarial, però ha lamentat que se n’hagués rebutjat d’altres, com la que pretenia poder anul·lar la residència de tota la unitat familiar en el cas que algun menor cometés algun delicte, de manera que el text sotmès finalment a votació al ple de la cambra contenia aspectes en què “no es protegeix prou les empreses ni la seguretat”.

El text per descongelar els lloguers, el març

L’executiu treballa amb la previsió que durant el proper mes de març pugui posar damunt la taula el projecte de llei per a la desintervenció del mercat de lloguer, un text pel qual el Govern voldria “comptar amb tots els grups de la cambra”, segons ha assegurat Marsol. I és que la titular de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, que ha insistit que la descongelació es faria de manera “progressiva i garantista”, ha recollit el guant llançat pel conseller general socialdemòcrata, Pere Baró, que li ha demanat que “compti amb els grups parlamentaris per treballar la llei de la desintervenció” i que “no ens n’hàgim d’assabentar per la premsa, com va passar amb un primer text que havia de ser i després va resultar que no”.

Baró ha destacat que es tracta d’un text “molt important” perquè “ens hi va molt i la gent està molt preocupada” pel que pugui passar el 2027, i en aquest sentit ha desitjat que “el dia de demà l’Andorra que coneixem avui no desaparegui”.