El Govern està disposat a treballar en els aspectes de la reforma de la llei de la funció pública que creïn neguit als treballadors i està obert a introduir canvis al document que ha tancat. Amb tot, la ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, va avisar que on no es preveu introduir cap modificació és en la decisió de passar els triennis a quinquennis, perquè “és l’essència de la reforma”. En aquest sentit, la ministra va destacar que amb el treball que s’ha iniciat el que es busca és la racionalització de la despesa i la sostenibilitat de la funció pública. Així, va apuntar que del que es tracta és de reinvertir els diners que ara anaven als triennis als complements de productivitat i a carrera horitzontal, que és el que permetrà al treballador públic passar de la banda mínima salarial a la màxima, i tot això acompanyat de formació.

Descarrega va argumentar que no es preveu fer marxa enrere en la instauració dels quinquennis perquè “no es pot augmentar la despesa”. La ministra també va indicar que aquest canvi respecte del text actual es va presentar a l’estiu perquè el capítol del règim retributiu “era l’últim” i la feina es va allargar fins al període vacacional. Això va fer que només hi assistissin tres sindicats. Descarrega va recordar que al gener ja va presentar un calendari i s’ha volgut mantenir. 
La ministra es va reunir ahir amb els sindicats de la funció pública per reiterar-los la voluntat de diàleg per part del Govern, ja que “és una reforma prou important per compartir-la amb els treballadors”. En la trobada es va acordar que dilluns que ve es farà arribar el text a la comissió consultiva i després s’espera treballar-lo conjuntament. L’informe que aquest òrgan faci s’inclourà a la llei i la voluntat és que es pugui entrar a tràmit abans de finals d’any. Quant al canvi en la compensació de les hores extres, Descarrega va explicar que aquest tema ja ha passat per la comissió consultiva i que no es preveu cap modificació.
Des dels sindicats, però, s’assegura que “les posicions” amb el Govern són “molt distants”. El portaveu de la plataforma de funcionaris, Gabriel Ubach, es va mostrar a l’espera de rebre dilluns el text definitiu de la reforma, però va assegurar que desconfien del que pugui venir. Així, va reiterar que ja ha arribat l’hora de “deixar les congelacions a part”, tal com fan els països de l’entorn, i adoptar mesures per recuperar el poder adquisitiu dels treballadors. De fet, la setmana que ve demanaran un estudi sobre la pèrdua del poder adquisitiu de la funció pública en els darrers anys. Ubach també va indicar la necessitat que la reforma sigui consensuada perquè sigui duradora en el temps i va avançar que es podrien arribar a plantejar demanar eleccions anticipades si no s’atenen les demandes dels sindicats.

Empara del Consell
La plataforma de sindicats d’Andorra va emetre ahir un comunicat per expressar el malestar i la preocupació per la reforma de la funció pública i demanar l’empara al Consell General i a tots els grups parlamentaris per poder dialogar directament en el procés legislatiu o bé aturar la reforma i “aplicar íntegrament i rigorosament la Llei de la funció pública vigent”. 
En el text, les associacions sindicals assenyalen que durant aquest mandat s’han reunit amb l’executiu per millorar el funcionament de l’administració, una voluntat que sempre han defensat. Recorden que durant aquest temps han hagut d’asseure’s amb dos ministres i dos secretaris d’Estat diferents, un fet que no hi ha ajudat. Exposen també que Descarrega els va convèncer que podrien consensuar la llei. Amb tot, a finals de juliol la ministra va convocar una reunió on només van poder assistir tres sindicats i on es va anunciar que els triennis passaven a quinquennis, una reunió que creuen que s’hauria hagut d’ajornar. També critiquen que en les trobades de la ministra amb el personal de l’administració no es va trametre cap còpia del text, fet que va impossibilitar esmenar la llei. Els sindicats denuncien que es tracta d’una nova retallada que s’afegeix a les ja sofertes des de fa una dècada, mentre els càrrecs electes s’apugen un 25% el salari.