"No és una qüestió de xifres ni de discussió al tomb de les xifres. Que hi hagi 1.200 persones, que n’hi hagués hagut 500 o que n’hi hagués hagut 2.000, això no trauria en primer lloc el respecte del Govern cap a les persones que s'han manifestat". Així ho ha assegurat avui el cap de Govern, Xavier Espot, en ser interpel·lat sobre la manifestació convocada dissabte pel Sindicat d'Habitatge d'Andorra, que ha qualificat la protesta com una "mostra de salut democràtica", i ha remarcat que és una evidència que la "problemàtica de l’habitatge està al centre de les preocupacions de la nostra ciutadania".
Amb tot, Espot, que malgrat lloar el "pacifisme" i "correcció" de la marxa no s'ha pogut estar de lamentar "algunes consignes una mica pujades de to", ha deixat clar que des de l'executiu s'és plenament conscient de la problemàtica de l'habitatge i ha recordat que fa anys que treballa per "intentar trobar solucions equilibrades i ponderades". En aquest sentit, el cap de Govern, que ha admès que "segurament" l'habitatge és la qüestió que més preocupa a bona part de la ciutadania malgrat que "no ha calgut aquesta manifestació perquè el Govern en prengués consciència", ha mantingut el full de ruta previst amb el text que ha de permetre la desintervenció del mercat de lloguer de forma progressiva, una llei que ha assegurat és "protectora, garantista, ponderada i equilibrada", a la vegada que "molt reflexionada", ja que des de l'inici de la legislatura es va posar damunt la taula la necessitat d'avançar cap a una "desintervenció" després de les pròrrogues.
ha negat i criticat que es tracti d'una llei d'expulsió programada, com es va cridar durant la manifestació, i ha defensat que és una solució a mig camí entre continuar amb una situació d'intervenció total i una situació de desintervenció total.
En una línia similar s'ha manifestat el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, que ha deixat clar que en política d'habitatge "la nostra línia és aquesta". Així mateix, el parlamentari ha defensat també les diverses actuacions fetes amb les dues lleis òmnibus, la creació del parc públic i el programa d'avals per facilitar la compra d'habitatge, unes mesures "importants" per mirar d'afrontar la problemàtica de l'habitatge.
Planificació i fracàs
D'altra banda, les formacions de l'oposició han aprofitat la nova manifestació per l'habitatge per carregar contra la política de l'executiu en aquest àmbit. Així, des de Concòrdia, per qui la manifestació posa de manifest la "situació de forta tensió social i econòmica" per la qual passen moltes famílies i empreses, es considera que ha mancat planificació davant la qüestió de l'habitatge, una problemàtica que està comportant una pèrdua de "bona part del teixit social", ja que moltes persones es veuen obligades a anar a viure fora de les nostres fronteres.
Per la presidenta del grup parlamentari d'Andorra Endavant, Carine Montaner, que ha insistit a carregar contra la política “massa intervencionista” del Govern, la manifestació de dissabte no és res més que la demostració del "fracàs de les polítiques de Demòcrates i dels seus socis”.
Per la seva part, des del Partit Socialdemòcrata, el conseller general de la formació, Pere Baró, ja va dir al final de la manifestació que la protesta evidenciava que "la gent està farta i que ja no pot més" i recordava que "encara som a temps" de poder modificar la llei en comissió parlamentària, malgrat mostrar cert pessimisme sobre el fet que les esmenes presentades puguin acabar de ser acceptades.
El SHA diu que la manifestació "ha estat un punt d'inflexió"
La manifestació del 16 de maig "no ha estat només una protesta, ha estat un punt d'inflexió". Així ho ha assegurat aquesta tarda el Sindicat de l'Habitatge d'Andorra (SHA) en un comunicat en què remarca que "cada vegada hi ha més persones disposades a perdre la por, a organitzar-se i a defensar els seus drets" i adverteix que "si no hi ha garanties reals per a les famílies llogateres, la mobilització continuarà creixent".
I és que pel SHA, la manifestació de dissabte "ha deixat un missatge clar" en el sentit que "hi ha una part molt important del país que està farta de l’especulació immobiliària, de la precarietat residencial i d’un model econòmic que expulsa la població treballadora mentre protegeix els interessos d’uns quants".
Així mateix, quant al projecte de llei presentat pel Govern per desintervenir el mercat de lloguer, el sindicat nega que es tracti d'una llei "ponderada i equilibrada" i insisteix que la desintervenció progressiva prevista entre els anys 2027 i 2030 podria permetre increments dels preus per sobre de l'IPC i provocar que "milers de famílies" puguin "perdre casa seva en un mercat completament tensionat".
Des del SHA es rebutja també les manifestacions del cap de Govern quan afirma que parlar “d’expulsió programada” és exagerat o polaritzant. "El que genera neguit no són les paraules del moviment per l’habitatge: el que genera neguit és no saber si podràs continuar vivint al teu país d’aquí a dos anys", afirma el sindicat, que considera que si el Govern creu realment que la problemàtica de l’habitatge és “al centre de les preocupacions de la ciutadania", com ha reconegut Xavier Espot, el que hauria de fer és "escoltar el que milers de persones van expressar als carrers i modificar una llei que continua prioritzant els interessos especulatius per sobre del dret a viure dignament".
