La modificació del Codi Penal aprovada pel Govern preveu que es puguin intervenir les comunicacions en tot tipus de delictes i no només en els delictes majors i els menors de corrupció i tràfic d’influències com fins ara. Així s’ha recollit en la disposició final primera del projecte de llei elaborat per l’executiu, que implica canvis en l’article 87 del Codi de procediment penal. El nou redactat fixa que “en matèria de delictes” el batlle pot ordenar punxar les trucades telefòniques, les comunicacions postals o telegràfiques o altres que consideri útils per a la “recerca de la veritat”.
A més, s’ha estès al ministeri fiscal la potestat per sol·licitar aquesta informació i s’ha simplificat el procediment per adoptar aquestes mesures. Segons es pot llegir en l’apartat 4, en el cas que sigui necessari obtenir informació d’una entitat financera o una persona física o jurídica sotmesa a secret professional, el batlle o el fiscal la demanaran a través de simple requeriment, sense ser necessària una resolució motivada. Això implicaria, en el cas d’aprovar-se el text, que es podria ordenar una escolta telefònica sense haver de justificar el motiu. Tal com s’assenyala en l’exposició de motius de la modificació del Codi Penal, l’ampliació a tots els delictes de la possibilitat d’aplicar mesures d’investigació que afecten les xarxes de comunicació i l’àmbit de la intimitat i integritat és una acció “fonamental” per poder dotar Andorra d’un sistema de lluita contra el blanqueig veritablement efectiu, que és el que s’ha de provar davant els organismes internacionals com el Moneyval. Cal recordar que els canvis en el Codi Penal tenen per objectiu incloure la tipificació del delicte fiscal per adaptar-se als estàndards internacionals relatius a la lluita contra el blanqueig i prevenció del terrorisme.
La modificació del Codi de procediment penal s’ha rebut amb neguit al Col·legi d’Advocats. Principalment perquè el Govern no els ha consultat. “Estem preocupats perquè no ens ha traslladat la modificació”, va dir la degana, Sophie Bellocq, que va defensar que no es poden tocar aspectes com ara les intervencions de les comunicacions sense consultar els lletrats perquè pot afectar drets fonamentals. Preguntada pel contingut dels canvis, i tenint en compte que no és una qüestió que s’hagi treballat al si del col·legi, la degana va apuntar que aquest és un assumpte delicat i que cal poder realitzar investigacions que afectin la vida privada però dins d’uns límits acceptables i la jurisprudència de la Cort Europea dels Drets Humans, ja que es tracta de drets fonamentals. Bellocq també defensa que “no podem permetre que es facin escoltes telefòniques per a qualsevol delicte”, només per als més greus, ja que en cas contrari “el dret de la persona cada cop és més petit”. A més destaca que aquestes mesures requereixen el control d’un batlle i un aute motivat, perquè el canvi introduït pel Govern per simplificar el procediment per punxar les comunicacions és un pas enrere. En aquest sentit va argumentar que és necessari justificar el motiu de la intervenció, ja que “no es pot acceptar una vulneració tan gran si no es diu per què”.
Des del PS també es veu amb preocupació aquests canvis tenint en compte que afecten drets fonamentals. El conseller general Gerard Alís va mostrar la “sorpresa que ens hagin colat per la porta del darrere una modificació del Codi de procediment penal”, ja que això “no respon a cap recomanació del Moneyval”. Per Alís aquest canvi requeriria un debat separat i un text específic. Per aquest motiu va anunciar esmenes al text, tot i que el grup encara ha d’acabar de valorar si aquest aspecte en concret és necessari.
Per la seva banda, el conseller general liberal Jordi Gallardo va alertar que això suposa una vulneració en tota regla dels drets fonamentals i va apuntar que és una mesura “molt perillosa” i que no està justificada, ja que “no tenim constància que hi hagi hagut un alt nombre de delictes menors que hagin requerit la intervenció de les comunicacions”. Per tot plegat va denunciar que la modificació “sembla més pròpia d’estats policials i fins i tot d’altres èpoques” i va lamentar que “els ciutadans estaran patint per si tenen el telèfon intervingut”, un fet que no ha de tenir lloc en una societat democràtica com Andorra. Gallardo va criticar el “tràfic legislatiu” del Govern i va anunciar una esmena de supressió de la disposició final primera.