Enmig del debat polític en relació amb la voluntat del Govern de tirar endavant una nova congelació de les transferències als comuns prevista al pressupost del 2017 i que a hores d’ara no disposa dels vots suficients per tirar endavant, el BonDia ha pogut saber que la proposta amb què està treballant l’executiu demòcrata de modificació de la Llei qualificada de transferències als comuns preveu una base fixa de transferències que es xifraria entre 52 i 55 milions, segons les fonts consultades.
Malgrat que encara és força embrionària, la proposta del Govern incorpora dos grans canvis a la legislació actual. El primer afectaria la forma d’obtenció dels ingressos. Fins ara, l’article 3 de la Llei qualificada de transferències als comuns, de l’any 1993, estableix que “l’import a transferir cada exercici serà el resultat d’aplicar el percentatge del 18% sobre els ingressos tributaris ajustats, liquidats i imputables comptablement al pressupost de l’administració general, efectivament realitzats en l’exercici immediatament anterior”. Ara, segons les fonts, s’estaria estudiant quatre opcions. La primera equivaldria a un import a transferir equivalent al 15,5% dels ingressos tributaris de l’Estat. Una segona opció agafaria com a model de càlcul el producte interior brut (PIB). Exactament, la xifra a transferir als comuns correspondria a un 2% del PIB de l’any anterior. A banda, les opcions tres i quatre serien un híbrid entre una quantitat fixa més un percentatge del PIB. En una d’elles la xifra resultaria del sumatori de 35 milions més un percentatge del PIB i en l’altra seria un percentatge del PIB més 25 milions. 
En tots els casos, però, es dona la peculiaritat que la base de transferències es manté invariable entre 52 i 55 milions. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que la xifra de transferències que el Govern ha aconseguit mantenir congelada ha estat de 54,6 milions. Per tant, la banda màxima de la proposta del Govern estaria al mateix nivell que les transferències actuals congelades. 
Cal tenir en compte que per al 2017, si finalment el Govern no obté el suport parlamentari suficient, l’import de les transferències pujaria al voltant de 63-64 milions d’euros. I el que persegueix l’executiu precisament és que les transferències deixin d’engreixar-se any rere any: “El Govern el que vol és que no s’augmenti la xifra, l’estratègia l’hem vist amb la congelació”, apunten fonts comunals. Sobre aquesta qüestió, cal tenir present que la realitat del 2017 té molt poc a veure amb la del 1993 i la xifra que reben les administracions locals ha anat creixent significativament al ritme de la introducció de nous impostos. Malgrat això, l’acord entre executiu i comuns ha permès que les transferències es mantinguessin congelades els darrers anys.
Aquesta és una proposta que fa temps que coneixen els dirigents comunals i la xifra estipulada pel Govern no convenç. Sobre aquesta qüestió, fonts comunals apunten que “menys de 55 milions els comuns no ho voldrem”, ja que “no podem abaixar més les inversions”. En la mateixa línia, altres fonts properes a les administracions locals expliquen que “els comuns no som culpables de la situació d’endeutament actual”. Així, remarquen que en la darrera dècada el pes de l’endeutament de l’Estat s’ha anat incrementant més per la part de l’administració central que no pas de les administracions parroquials. 

Nous criteris
De totes maneres, la xifra global no sembla que sigui el que més preocupa els mandataris parroquials, sinó com quedarà la distribució entre les parròquies. I aquesta és una opció que l’executiu encara no ha abordat, perquè no ha definit la fórmula per calcular com es farà aquesta distribució. En canvi, el que sí que ha començat a definir el Govern són les possibles variables que es volen tenir en compte a l’hora de fer el repartiment. I aquest seria el segon gran canvi de la legislació actual, que recordem que fixa en l’article 
4 que “el repartiment de la quantia de la transferència anyal entre els set comuns es farà de la forma següent: quant a un 50%, per parts iguals, el 35% en proporció al nombre d’habitants inscrits en cada parròquia i el 15% restant en proporció al territori”. A més d’aquestes tres variables, segons indiquen les fonts ara s’hi voldrien incorporar aspectes com els projectes d’interès nacional que hi hagi en cada parròquia, l’eficiència econòmica de cada corporació, les dificultats que pugui tenir cada parròquia per les seves característiques particulars, el nombre de gent gran que viu a cada territori, el nombre de menors, etcètera. La idea seria establir un model molt més flexible que l’actual en què no hi hagi criteris tan fixos i, per exemple, es plantejaria que aquestes variables es poguessin revisar cada tres anys per evitar que hi hagués descompensacions entre parròquies. 
No obstant això, a hores d’ara, com que es tracta d’una proposta embrionària, no estan tancades ni les variables ni el percentatge de ponderació de cadascuna. Sobre aquesta segona gran modificació, si bé tampoc es veuria malament des dels comuns, les fonts consultades remarquen que hi hauria variables com el nombre de gent gran o de menors que serien inviables o impossibles d’aplicar en les parròquies més turístiques i insisteixen que la clau està a saber el model exacte de càlcul per al repartiment:  “S’ha de veure la fórmula i què queda a cada comú”, indiquen fonts comunals.  
A la vegada, aquestes mateixes fonts també remarquen que dels contactes que han tingut fins ara amb el Govern sobre aquesta qüestió els ha quedat la sensació que l’executiu se sent còmode plantejant una xifra de transferència aïllada que es mantingui estable, “perquè la redistribució entre parròquies els és igual”, afegeixen. Fins ara tothom entén i accepta que s’ha de canviar el model. El problema serà quan es decideixi la mida del pastís i quin tros li queda a cadascú. I a aquest escenari encara no hi hem arribat.