No només el síndic general, Carles Ensenyat, va entrar en campanya, també ho va fer a la Valireta per participar en la reunió de poble d’UP + Demòcrates + Independents. I ben puntual. No, no va obrir la boca, però sí que va es van posar a la boca el seu nom tant el cap de Govern, Xavier Espot, com el cònsol menor sortint, Jean Michel Rascagneres. Espot per preguntar-se “el síndic ja no és polític? Ja no pot fer política?”. I Rascagneres per etzibar quasi tot d’un plegat: “el síndic és l’únic polític que no pot fer política en aquest país?” També hi era present, com sempre que hi ha campanyes electorals, el ministre de Turisme, Jordi Torres. Són encampadans i UP+ Demòcrates + Independents van comptar amb la seva presència i el suport incondicional un cop més. El dels consellers encampadans i el de tot el públic que omplia ahir a la nit la sala. No s’hi cabia. Ni s’hi cabia ni s’havien de fer esforços titànics per identificar tothom. 

De fet, l’estètica de l’acte va estar cuidada fins a l’últim detall: el faristol, la disposició de les 14 cadires damunt de l’escenari, la il·luminació i la megafonia. Ah, i la musiqueta de campanya que sonava mentre s’acostaven al micròfon els que havien d’intervenir. Tot, pràcticament tot, sincronitzat al mil·límetre. Menys quan un dels candidats que va intervenir, Nino Marot, es va despistar una mica, com  va reconèixer, i va fer somriure i aplaudir un públic més que convençut –convençudíssim, diria–, entregat.

Rascagneres va ser el primer a trencar el gel, si és que n’hi havia, en obrir la reunió de poble per fer gala, en el seu cas, dels projectes i iniciatives duts a terme pel Comú durant aquests darrers 4 anys gràcies precisament a la bona entesa amb el Govern: l’adjudicació d’un nou tram del camí verd d’Encamp, anunciada ahir mateix per l’Executiu, el Cramea i l’obertura de la frontera amb França en temps de pandèmia. També el cònsol menor va aprofitar l’ocasió per subratllar el que va qualificar de proposta demagògica d’Avancem quan planteja muntar un festival de teatre com el d’Avinyó. Perquè “sabeu quant costa? 17 milions d’euros, la meitat del pressupost del Comú”.

I va ser Rascagneres qui va introduir el parlament d’Espot, que va destacar la feina feta per l’actual cònsol major i cap de llista, Laura Mas. Una feina que ha portat a “una evolució espectacular de la parròquia”. Una manera de governar, va assegurar, que ha sabut combinar grans projectes i inversions amb el saber fer dels petits detalls. Una combinació que ha transformat Encamp “de parròquia residencial a parròquia on viure”. També va incidir en el fet que tot i que el govern comunal podria exhibir múscul per la tasca realitzada, la candidatura encapçalada per Laura Mas i Xavier Fernández “no ha caigut en l’autocomplaença”, en contraposició amb “una cònsol sortint” que sí que hi cau al seu parer –no va dir-ne el nom, però es poden imaginar de qui parlava.

Però és clar, sobretot Fernández i Mas van anar desgranant tots els projectes assolits i que han fet possible, segons ells, que Encamp sigui millor que fa 4 anys. El més gros, potser, i de fa quatre dies, se’l va reservar Mas: l’acord de concessió amb Saetde, ara criticat per Avancem. Una actitud incomprensible per Mas, ja que els dos representants del PS al Comú hi van votar a favor. Ho va tallar en sec, però, la candidata a la reelecció tranquil·litzant els incondicionals: “no us preocupeu que si guanyem nosaltres no tornarem a sentir mai més parlar del tema”. 

Les floretes
Paraules delicades de Mas al seu segon en aquests 4 anys. Amb cop d’efecte inclòs. Perquè saben vostès quants dies han passat al costat un de l’altre fent tàndem? Doncs Mas els tenia comptats: 1.460. Per a ell, aquestes floretes: “bon amic i treballador incansable”. Qui li va dedicar les floretes a Laura Mas va ser el cònsol menor entrant, si guanyen és clar. “La Laura és passió, és exigència i és resolutiva”, va declarar. I encara hi va afegir: “és mentida que no som transparents”, com ha deixat anar en diverses ocasions la cap de llista d’Avancem, Marta Pujol. Com mentida és que no escoltin els ciutadans i siguin propers. Joan Sans, en altres eleccions contrincant d’UP, també va intervenir per posar en relleu propostes diverses, però el que més va sobtar és que va parlar de la cohesió de l’equip. Ves per on.