Què ha motivat el canvi de parer de Jordi Fàbrega, que passa de preguntar al Parlament de Catalunya sobre el conveni entre el SEM i el SAAS per a l'ús de l'helicòpter medicalitzat, a defensar l'acord? Serà que la polèmica suscitada esquitxa Anna Vives, la delegada de la Generalitat a Andorra, que és correligionària seva?
Jordi Fàbrega, diputat de Junts, exalcalde de la Seu d’Urgell i exdirector assistencial de la Fundació Sant Hospital, ha canviat el to sobre el conveni entre el SEM i el SAAS per a l'ús d'helicòpters medicalitzats. Si al març situava al debat públic el risc que Andorra pogués utilitzar l'aeronau del SEM i deixar el Pirineu sense cobertura, ara defensa el conveni –renovat, però no en les clàusules més conflictives en aquest sentit– des de les seves xarxes socials. Què ha canviat? Probablement que ara la polèmica apunta cap a la Delegació de la Generalitat a Andorra, encapçalada per Anna Vives.
La preocupació perquè l'Alt Pirineu no quedés desatès estava darrere de les preguntes que el diputat de Junts per Catalunya Jordi Fàbrega presentava a principis de març al Parlament de Catalunya. Fàbrega, que ha fet cavall de batalla d'aquest servei vital per al territori, preguntava quin és el mecanisme operatiu vigent que determini l'activació d'un helicòpter del SEM català o el SUM andorrà en els trasllats de pacients. Hi afegia també la pregunta òbvia sobre la reciprocitat en l'ajuda: "Està previst formalment que el SEM pugui disposar dels helicòpters del SUM d'Andorra per efectuar trasllats de pacients crítics dins del conjunt del Pirineu català en cas d'indisponibilitat d'un helicòpter propi?"
Al marge de les preguntes per la via parlamentària, el diputat i regidor alturgellenc també posava en solfa la situació en publicacions a les xarxes socials, on defensava que “l’ideal seria poder compartir els recursos aeris entre SEM i SUM per cobrir Andorra i el Pirineu català, en funció de disponibilitat i sense que la frontera fos un obstacle”. La clau era precisament la disponibilitat: si Andorra tenia els seus propis helicòpters operatius, no hauria de poder demanar el del SEM; només ho hauria de poder fer si els seus mitjans no estaven disponibles. Aquest aspecte del conveni del 2018 va ser precisament el que va motivar la intervenció del parlamentari.
El conveni que acaba de ser renovat, no obstant això, no introdueix aquesta garantia per al Pirineu català, com es desprèn d'una simple lectura de l'acord, publicat al portal de transparència del SEM i accessible per a qualsevol persona interessada. No obliga Andorra a acreditar prèviament que els seus propis recursos aeris no estan disponibles abans de demanar l’helicòpter del SEM. En canvi, més diligentment en la negociació duta a terme pels andorrans per defensar els seus interessos, sí que incorpora aquesta cautela per part del SAAS: el seu suport a Catalunya queda condicionat a no comprometre el seu propi sistema.
Però el relat de Fàbrega ha canviat i sosté ara, novament en xarxes, que “el conveni ve del 2012, que es va renovar el 2018 i que el 2026 només s’han actualitzat tarifes”. També afirma que “des del 2022 s’han fet vint trasllats d’Andorra amb helicòpter del SEM, dinou dels quals pediàtrics, i que cap no hauria utilitzat l’helicòpter de Tremp, sinó el recurs pediàtric de Sabadell”, assumint les dades de la delegació que personifica Vives. Però no queda tancada la qüestió que ell mateix va formular en seu parlamentària: si el conveni existeix des del 2012 i es va renovar el 2018, per què no es va incorporar una clàusula efectiva de protecció territorial per al Pirineu català?
En el mateix missatge a les xarxes, conclou: “Sincerament, no entenc aquells que volen dinamitar les relacions entre Andorra i la Seu i Catalunya. Només treballant junts i coordinats ens anirà bé als dos costats de la frontera. Aquest conveni n’és un exemple. I no parlo de la premsa”.
