En una anàlisi de cafè anterior em dedicava a posar damunt la taula possibles candidats a encapçalar la futura llista nacional de Demòcrates a les eleccions generals que s’hauran de celebrar d’aquí encara no dos anys. És important que es vagin coneixent els candidats a cap de Govern. Per guanyar-se un mínim de confiança de la ciutadania cal temps. Però també és important que es vagin coneixent els qui els acompanyin.
Per part de Demòcrates no coneixem encara el cap de llista, però donem per fet que alguns dels noms que formaran part de les diferents llistes seran alguns actuals ministres i consellers generals, i potser algun cònsol o conseller de Comú podria fer el salt. No els citarem a tots, però alguns noms podrien ser: Ladislau Baró, Mònica Bonell, Guillem Casal, Sandra Codina, Carles Ensenyat, Ramon Lladós, Meritxell López, Helena Mas, Laura Mas, Conxita Marsol, Maria Martisella, David Montané, Jordi Torres, o el recentment nomenat Marc Rossell (que recordem que és l’únic que, encara que fos de broma, Espot va situar com a possible cap de llista).
Això és partint de la idea que Demòcrates anirà sol en la llista nacional o com a molt amb els actuals socis parroquials: UP, ACO, CC... Caldrà veure què fan altres formacions nacionals com Acció, actual soci, l’únic conseller general de la qual s’ha integrat al grup parlamentari Demòcrata, o Liberals d’Andorra, que el seu conseller ha quedat com a no-adscrit després d’algun malentès amb Demòcrates després de les darreres eleccions. En el cas d’aquests dos partits les incògnites són destacables. Tant si no fan una llista conjunta amb Demòcrates, aportant-hi algun nom, com si opten per fer cadascú la seva llista, caldria veure quins serien els candidats. Per Acció ens podem preguntar si Marc Magallón tornarà. Si Noëlia Souque tindrà un lloc predominant. I Judith Pallarès, deixarà l’Institut de les Dones per tornar a la primera línia política? I per Liberals, serà Cristina Rico qui lideri també els candidats? Víctor Pintos, que ha estat tota una revelació, repetirà ara en una llista nacional?
D’incògnites també n’hi ha en altres formacions de l’oposició, tot i tenir més clars els caps de llista. La primera incògnita, però, és saber si finalment hi haurà coalició entre Concòrdia i Partit Socialdemòcrata, si serà a tots els nivells, només a les territorials, en algunes o enlloc. Sembla que la idea més estesa és que cadascú anirà pel seu cantó a nivell nacional i en canvi s’agruparan al territorial. Una espècie de reedició de d’Acord, aquella coalició que van fer Liberals i Socialdemòcrates a les eleccions del 2019 només a les territorials per vèncer el sistema electoral, que entre els seus impulsors es trobava justament Cerni Escalé, actual president del grup parlamentari de Concòrdia.
Llavors, si ja és difícil apuntar candidats a la llista nacional de Concòrdia, encara ho serà més a les territorials. Pel que fa a la nacional, hi ha cert consens que el cap de llista tornarà a ser Cerni Escalé, i potser fins i tot que l’acompanyi com a número dos Núria Segués. A partir d’aquí la cosa s’obre una mica més. Qui sap si podrem trobar un Ramon Tena, avui conseller al Comú d’Escaldes-Engordany, en posicions privilegiades en una llista nacional o si repetirà Jordi Casadevall. Potser Pol Bartolomé vol repetir a la territorial amb Maria Àngels Aché? Magda Mata sortirà de l’ombra de Rosa Gili i s’aventuraria al Consell General? I Rosa Gili podria tornar al parlament?
El mateix passa amb el Partit Socialdemòcrata. Pot estar més o menys clar que qui encapçali la llista sigui l’actual president del partit i conseller general Pere Baró. El que no estar gens clar és qui el pot acompanyar. Les actuals companyes de grup parlamentari, Judith Casal i Susanna Vela, tornaran un cop més a una contesa electoral? S’apostarà per noves generacions amb Laia Moliné o fent que Maria Nazzaro deixi el Comú d’Andorra la Vella per anar al Consell General? O potser es buscarà recuperar alguns pesos pesants amb més experiència com Carles Blasi i Jordi Font?
Amb Andorra Endavant no hi ha dubte que serà Carine Montaner, actual presidenta tant del partit com del grup parlamentari, qui repeteixi com a cap de llista. Més dubtes hi ha sobre qui l’acompanyarà. Els actuals companys, Noemí Amador i Marcos Monteagudo, repetiran? O deixaran lloc a gent amb una mica més d’experiència com poden ser Amadeu Rossell o Alfons Clavera?
I encara hi ha un altre interrogant. La nova formació de dretes que s’està forjant, sigui partit o plataforma, estarà llesta per participar en les eleccions generals?
Encara que aquesta és una anàlisi de cafè, un exercici en el qual es posen damunt la taula un seguit d’interrogants que alguns ciutadans es poden estar plantejant, són totes elles preguntes que, pel bé de la democràcia, caldria anar responent. És bo conèixer els candidats amb temps per poder, mínimament, avaluar-ne les capacitats, les seves fortaleses i debilitats.
