I si governés Concòrdia, què faria? Aquesta és la pregunta que, d’una manera o altra, plantejaven els que han intervingut en l’Escó itinerant, una espècie de reunió de poble amb què Concòrdia vol recollir inquietuds i propostes per part de la ciutadania. Un format al qual “estem acostumats” en època d’eleccions, “quan ja estan els programes tancats” i en canvi s’haurien de fer freqüentment i que servissin també per construir els programes, segons la presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués.
Feta una petita introducció per explicar l’acte s’arrenca ja amb intervencions i preguntes per part del públic assistent. La primera en pujar a l’escenari demanava recuperar el format de llistes obertes a les eleccions, perquè es vol votar a qui es té més confiança, hi ha gent de vàlua a totes les formacions i potser així es revertiria la situació de desafecció política i elevat abstencionisme. El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, li ha recordat que la seva proposta passa per recuperar el format de llistes obertes per a les territorials en les eleccions generals, de tal manera que les dues persones amb més vots siguin els consellers d’aquella parròquia.
Un segon valent ja va a degolla amb els temes més candents: habitatge i Unió Europea. “Quines modificacions faríeu?” era la pregunta concreta. La resposta potser no ho ha estat tant, encara que revertir “el creixement demogràfic continuat” al que, a parer de Concòrdia, condemna l’acord segur que seria un dels punts, o el fet que “es perd la capacitat” de poder limitar la inversió estrangera immobiliària o de fer quotes d’immigració concretes per als sectors que interessin al país i així poder donar resposta a les necessitats del mercat laboral. Sobre l’habitatge, clar que Concòrdia “planificaria” una inversió en un parc públic. Però també s’incrementarien els requisits d’inversió per a determinats permisos de residència -cosa que, per cert, “es perd” amb l’acord d’associació.
I preveu la formació aprovar un pla nacional integral de seguretat? “Hem de mantenir aquest baluard”, i amb el creixement de la població i l’acord d’associació, el qual pot fer que “entrin més dolents”, segons el valent del públic que intervenia, sembla més difícil. Doncs, i per què no un pla de seguretat? Tot el que sigui planificar “és benvingut”, defensava Segués tot assenyalant que “s’estan fent esforços” i que la taxa de delinqüència al país es manté “estable” malgrat el creixement desmesurat de la població. Però també “som conscients” de la problemàtica que es viu al Pas de la Casa, amb els contrabandistes. Igualment, cal “prevenció”, apuntava Escalé, i aquesta passa per “la planificació i educació”, i en aquest darrer punt per “evitar la concentració de nouvinguts en un sol centre”.
I tindríem paga extra? era una de les darreres preguntes. La resposta no ha quedat del tot clara: cal planificació i hauria de ser el Govern qui actués, perquè és qui té la informació.
I sobre la doble nacionalitat? Doncs aquí cal un debat “amb profunditat”. És un debat complex, i en tot cas caldria acabar amb “l’arbitrarietat” que alguns puguin tenir-la i d’altres no, en funció si el país d’origen accepta la renúncia o no. I també acabar amb “la injustícia” qus representa que per no haver nascut al país no puguis llegar-la als teus descendents.
