Inici de campanya amb habitatge i poder adquisitiu en el punt de mira

La penjada de cartells per part de totes les formacions, tant nacionals com parroquials, ha donat avui el tret de sortida a la campanya electoral per a les eleccions del 2 d’abril vinent. Uns comicis que feia mesos que estaven en boca de tots i que han comportat una llarga precampanya que gairebé desdibuixa l’inici oficial d’una cursa electoral que divendres va viure una jornada de cert malestar entre els partits de l’oposició a causa de la presentació, de forma força detallada, del programa electoral de DA.

Tal com ja va passar fa quatre anys, la carrera es preveu intensa i com era d’esperar tenint en compte el context actual, habitatge i poder adquisitiu seran dos dels temes que hi tindran més protagonisme. Almenys així ho han destacat avui la majoria de formacions, que tampoc deixen de banda altres qüestions com la negociació de l’acord d’associació o les pensions.

Els 29.957 electors cridats a les urnes podran escollir entre sis candidatures nacionals, una menys que el 2019, i 20 territorials, que inclouen la irrupció de tres noves forces (Acció, Concòrdia i Andorra Endavant) i la desaparició, com a mínim en aquesta contesa, de Terceravia-Unió Laurediana. Com a candidats a cap de Govern repeteixen Xavier Espot i Pere López, mentre que la resta de llistes hi ha combinació de cares noves, com la de Cerni Escalé a Concòrdia, i alguns noms ja coneguts però que s’estrenen com a candidats per liderar l’Executiu: Josep Maria Cabanes (L’A), Judith Pallarés (Acció) i Carine Montaner (Andorra Endavant).

La cursa es posa en marxa amb Demòcrates com a principals favorits si es tenen en compte els resultats de l’enquesta política presentada per Andorra Recerca + Innovació dijous passat. La llista nacional dels taronja aconseguiria imposar-se amb un 41,72% dels sufragis i eixamplaria diferències amb el PS, que fent coalició amb Progressistes-SDP es quedaria 16 punts per sota, amb un 25,41% dels suports, si bé ahir es presentava com a única alternativa real per garantir un canvi de rumb. Ara bé, caldrà veure quins resultats són capaços d’obtenir Andorra Endavant i Concòrdia, que van irrompre en el sondeig amb un 13,29% i un 11,42% dels suports, respectivament. En canvi, Liberals i Acció, segons l’enquesta, patirien les conseqüències del trencament sofert i podrien arribar a quedar-se sense representació parlamentària. Com a mínim, pel que fa a la circumscripció nacional. 

Queda clar, doncs, que una vegada més els resultats a les territorials seran clau. I aquí s’haurà de veure l’impacte de l’aliança PS-SDP+ en llocs com Andorra la Vella, sobretot, i a Encamp. També si Demòcrates i Ciutadans Compromesos poden sortir beneficiats de l’escenari amb tres llistes a la Massana i el pes que pot tenir el rebuig al projecte Grifols a Ordino i si el copa l’aliança de PS-SDP-X’Ordino o Andorra Endavant. De la mateixa manera pot ser determinant Sant Julià de Lòria, amb la incògnita de qui serà capaç d’emportar-se la bossa de votants de Terceravia.

Escenaris que tothom tenia més o menys en ment en una penjada de cartells, que com és habitual, es va convertir en un llarg i accelerat recorregut per totes les parròquies. La majoria de candidatures van aplegar una nombrosa representació que formava un seguici ben visible allà on s’aturaven. La coincidència en hora i lloc entre alguns d’ells va servir per mostrar fair play minuts abans que uns i altres fessin declaracions a la premsa per deixar clars els seus posicionaments.

Demòcrates, Liberals i Acció, tot i presentar candidatures separades, no amagaven les coincidències que es fan més evidents en aquelles territorials en què comparteixen llista. De fet, el mateix Espot estenia avui la mà a una possible coalició tot i aspirar a la majoria absoluta.

A l’altre costat, els llaços refets entre socialdemòcrates i progressistes 10 anys després aspiren a convèncer els electors que busquen un canvi i per aquest motiu s’apel·lava al vot útil.
D’altra banda, Concòrdia marcava diferències amb Demòcrates i reivindicava un Govern en minoria que possibiliti pactes i canvis en la manera de funcionar del Consell General.

Finalment, Andorra Endavant, amb postulats que mostren tics populistes, reivindica també un canvi amb una proposta molt personalitzada en Carine Montaner.