La sessió de Consell de Comú celebrada aquest matí a Andorra la Vella ha aprovat per unanimitat l’adjudicació dels treballs de renovació dels jocs infantils del Parc Central a l’empresa SAU-SIMCO per un valor de 387.418 euros. Segons ha explicat el conseller de Sostenibilitat i Innovació, Gerard Estrella, es renovaran les estructures més velles  perquè “la majoria tenen més de 30 anys”, ha puntualitzat, també s’instal·laran jocs més inclusius i de materials “més fàcils de mantenir i de netejar”, i a més l’àrea es distribuirà per edats en dos sectors diferenciats: un per a infants d’entre 2 i 6 anys i l’altra d’entre 6 i 12 anys. D’altra banda, també s’ampliarà la zona de gespa, fet pel qual es guanyaran 700 metres quadrats, es canviarà el paviment de seguretat, s’instal·larà una font d’aigua i es plantaran una dotzena d’arbres per disposar de més zones d’ombra a l’estiu.

Malgrat que inicialment s’havien pressupostat uns 200.000 euros per fer front a la inversió, finalment el cost s’ha gairebé duplicat, fins a arribar als 387.418 euros ja esmentats, fet que ha obligat a aprovar, avui també, un suplement de crèdit de 130.000 euros. El cònsol major, David Astrié, ha explicat que inicialment volien cenyir-se, simplement, a la substitució dels jocs, però quan es va encarregar el projecte “vam veure l’oportunitat de fer una reorganització molt més coherent”. 

La previsió del Comú és que els treballs puguin començar al més aviat possible per poder-lo inaugurar a principis d’estiu, si tot va bé, coincidint amb la festa del poble, és a dir, per Sant Joan. 

Tant Astrié com Estrella han remarcat que és un projecte “molt important” perquè el Parc Central “és la nostra joia, el pulmó verd i un parc molt utilitzat”. El cònsol, fins i tot, ho ha qualificat com a “projecte estrella d’aquest últim any”, si bé ha recordat que el procés de millora del Parc Central ja havia començat els darrers anys amb la naturalització del llac, la retirada de les tanques i la construcció del centre d’art.

Des de la minoria, Sergi González, s'ha mostrat favorable a la intervenció, la transparència en la informació, però considera que “s’havia d’haver fet abans”.
 

El Comú tanca els comptes del 2022 amb un dèficit de 5,3 milions

El ple de la corporació també ha donat el vistiplau als comptes del 2022, que s’han tancat amb un resultat negatiu de 5,3 milions d’euros. La xifra és resultat d’haver liquidat 48,4 milions d’ingressos (un 73,4% del pressupostat) i 53,7 milions de despeses (el 81,4% del pressupostat). La consellera de Finances, Marta Pons, ha atribuït el dèficit al fet que una part dels ingressos previstos derivats de la construcció han arribat amb retard i per tant, es comptabilitzaran en els ingressos del 2023.

Les inversions reals han sumat 16,1 milions, el que suposa un 60% del previst. Amb tot, la consellera de Finances ha destacat que amb els compromisos contrets s’arriba al 91,3% del volum total pressupostat. En aquest sentit, el cònsol major ha volgut destacar que “si féssim la foto a 20 d’abril”, la situació ja seria diferent, perquè ja s’han ingressat pràcticament 3 milions dels quasi 6 que hi havia previst d’ingressar lligats a la construcció. “La situació obeeix a cert retard d’alguns projectes que estan en curs d’autorització i que encara no han arribat al Comú, estan bloquejats a Govern esperant els estudis sectorials i que es donin els permisos”, ha exposat, afegint que si haguessin entrat a temps, s’hauria pogut tancar pràcticament amb equilibri pressupostari.

Els consellers de la minoria, que s'han abstingut en la votació dels comptes, han criticat “la manca de planificació” i han qüestionat l’important volum de romanents (aquest any ascendeixen a més de 8 milions) que s’han d’anar incorporant cada any. “Es perd l’essència del pressupost anual, són pressupostos que es van encavallant i els projectes es comprometen però després no s’acaben de liquidar”, ha manifestat la consellera socialdemòcrata, Dolors Carmona, que en més d’una ocasió va reclamar elaborar els pressupostos preveient plurianuals per millorar la planificació.

Astrié s'ha mostrat d’acord a intentar evitar romanents però va assegurar que “l’objectiu és no deixar cap regal per a la pròxima corporació”.

Finalment, i pel que fa a l’endeutament, a final de l’exercici 2022 se situa en 19,9 milions, reduint de forma important els 42 que hi havia en el primer mandat de Marsol. La xifra se situa en el màxim permès per la llei.