Un cop acabat el treball en comissió sobre les lleis d’imposició directa, el conseller general reformista Jaume Serra fa una valoració positiva dels textos i de les negociacions que el seu grup ha dut a terme amb els sociademòcrates durant les últimes setmanes.

¿Podem donar per tancat al cent per cent l’acord sobre la imposició directa entre el grup reformista i el socialdemòcrata?
A data d’avui, les esmenes estan totes votades i només estem pendents de validar l’exposició de motiu de les lleis, ja que fins ara no s’havien tancat tots els articles, però els textos que es votaran al Consell per a la imposició directa estan tots tancats amb la satisfacció de les dues parts.

¿Quan està previst que el Consell General aprovi les tres lleis que formen el paquet?
Jo crec que això, amb totes les reserves, s’aprovarà al Consell de la tercera setmana de desembre.  

¿Tan difícil era posar-se d’acord amb el grup que representa l’actual Govern? ¿No es podia haver tancat abans?
Tant uns com els altres ho portàvem a la nostra campanya electoral. Per tant, tampoc ens podem penjar més medalles del compte, perquè si dues persones diuen que volen fer una cosa i no la fan, potser n’hauríem de valorar el demèrit. Un ministre de Finances que aconsegueix una reforma fiscal amb tota la oposició en contra és un déu, i quan pràcticament tot l’arc parlamentari diu que és necessària, té un valor, però tampoc és la Sagrada Família.

En tot cas, durant tot l’últim any han estat incapaços d’arribar a acords, almenys d’aquesta importància.
Bé, cal recordar que nosaltres vam fer una esmena a la totalitat amb un text alternatiu, i moltes esmenes al text. Per tant, ja hem cedit, en certa manera. Però està clar que aquesta és una feina feixuga, una feina de discussió on finalment tothom ha deixat coses en el camí.

Des del grup reformista s’ha volgut vincular la posada en funcionament de la imposició directa amb la de l’IVA. ¿On queda la reforma dels impostos indirectes?
Nosaltres hem defensat que era important discutir globalment tota la reforma fiscal, perquè és evident que afecta la pressió fiscal. Per tant, volíem tenir sobre la taula els percentatges de l’IVA que s’aplicaran.

¿La voluntat del grup reformista és fer coincidir l’inici de l’aplicació de la imposició directa i de l’IVA al 2012?
Nosaltres vam proposar, i se’ns va acceptar, que el tipus efectiu fos progressiu, i que no volíem que des del primer dia s’apliqués el tipus impositiu màxim, perquè creiem que els increments sobtats són dolents. Primer, perquè poden incrementar la pressió fiscal, i després, perquè aquests processos que no s’han fet mai requereixen una mínima adaptació tant de l’Administració com dels administrats. I això s’ha acceptat perquè al 2012 s’apliquin els impostos directes amb un 50% de bonificació i siguin plenament efectius al 2013.
Evidentment, si creem un impost nou que incrementa la recaptació, d’alguna manera ho hem de fer perquè baixin els impostos indirectes, i el projecte de l’IVA està plantejant que els impostos indirectes baixin. Per tant, tenint en compte que aquestes lleis s’aplicaran al 2012, seria bo que la pressió fiscal fos més baixa, a través dels impostos indirectes.

En tot cas, tal com el grup socialdemòcrata ha plantejat l’IVA, amb aquest tipus del 4,5%, sembla que estarien d’acord en les grans xifres.
Dels informes que tenim se’n desprén que aproximadament la recaptació és equivalent. Per tant, estem d’acord amb el tipus, però amb altres coses no ho estem. I és que en fiscalitat, el dimoni està en els detalls.

Entrant a valorar el contingut de les futures lleis d’imposició directa, l’impost de societats i el d’activitats econòmiques quedarien finalment amb aquest tipus del 10%.
Hi ha un tipus del 10% que es bonifica el primer any d’aplicació en un 50%. Per tant, serà un 5% al 2012 i un 10% al 2013. A més, s’ha establert un llindar de 40.000 euros, que estarien exempts de tributar.

¿Quines creu que són les principals millores que s’han introduit en els textos després del procés d’esmenes?
Trobem important la inclusió d’un mecanisme que incentiva la inversió continuada. Tot i que no és el que nosaltres plantejàvem, finalment s’ha optat per un mecanisme que permet accelerar amortitzacions. Quan s’acceleren les amortitzacions estàs fent menys benefici en els primers exercicis i, per tant, pagues menys. D’aquesta manera, el sistema fiscal incentivarà les persones que inverteixin constantment. Es tracta d’una mesura equivalent, que no és ben bé el mateix que el que proposàvem, però hi estem d’acord.
També platejàvem un règim especial per a les societats holding, que s’ha acceptat, i s’ha incorporat un règim especial de consolidació tributària. D’aquesta manera, no es considera una societat individualment, sinó que un grup de societats anirà alhora perquè les pèrdues d’una es puguin compensar amb una altra de les empreses.
Finalment, cal destacar que s’ha acceptat que hi hagi un mecanisme simplificat de declaració, lligat al que marca la Llei de comptabilitat. Hi ha un mecanisme optatiu, pel qual només has de comptabilitzar els ingressos que tens, tres o quatre despeses, i llavors hi ha una deducció genèrica del 10%. Aquest és un mecanisme senzill, de manera que si hi ha gent que no vol portar una comptabilitat estructurada amb tots els detalls, pot adoptar aquest règim fiscal.

¿En quins casos es podrà aplicar?
Per a societats que estiguin per sota dels 250.000 euros. També creiem que està adaptat a Andorra.

¿I esmenes que s’hagin quedat pel camí?
La primera. Nosaltres consideràvem que hi havia d’haver un sol text per als tres impostos. Clar, això era important. Jo crec que es veia en el treball en comissió, perquè les tres lleis estan molt relacionades. Però no per aquest motiu no ho havíem d’acceptar.

¿Quina n’és la importància?
La importància és que quan es toca una cosa només s’ha de tocar una vegada. En canvi, ara caldrà tocar-la a tres llocs. És evident que també es podia fer així, i finalment així ha estat. Jo crec que he deixat poques coses en el camí, perquè tinc la percepció que he negociat bé. Segurament els que tenim al davant també diran el mateix. Jo crec que hi ha coses molt raonables, aspectes que s’han introduït a última hora, com ara que l’Administració tingui l’obligació de respondre les consultes dels administrats. Això va sortir en el decurs de les negociacions. El grup socialdemòcrata ho va entendre i s’ha redactat pel bé del funcionament. Jo crec que el que s’ha acceptat era força raonable i per això s’ha acceptat.

Hi havia una base comuna important.
L’impost de societats és l’impost de societats, per tant, hi ha molts elements que ja no es discuteixen, perquè no hi ha una gran ideologia al darrere d’aquestes coses. Sí que hi ha matisos i detalls que tenen molta importància per al funcionament, però no tornem a inventar la roda. 

¿I l’impost sobre la renda dels no-residents?
En el cas dels no-residents, hi ha algunes particularitats, com ara que l’aplicació, en lloc de ser progressiva, és immediata. Aquí no hem estat tan curosos, perquè no s’està gravant l’activitat que es fa a Andorra, sinó l’activitat que ve a fer a Andorra una persona de fora. Per tant, el tractament és similar al que se li donaria a un andorrà que vagi a treballar a Espanya. També s’aplicarà un tipus del 10%, perquè hi hagi igualtat de tracte.

¿Quina serà la importància de l’aprovació d’aquests impostos, ja no només des del punt de vista intern, sinó també pel valor d’homologar el sistema impositiu andorrà a nivell internacional?
Jo crec que aquest sistema és bo per sí mateix. Evidentment, té l’afegit que permetrà establir relacions amb altres països i que hi hagi convenis perquè els andorrans que surtin fora puguin deduir el que han pagat aquí i viceversa. Els convenis que faci Andorra hauran de servir per defensar els nacionals i les companyies andorranes que es vulguin instal·lar en altres països. El Govern haurà de defensar la internacionalització de l’economia andorrana, i té les eines per fer-ho.