Joan Barrera: "En hores punta s'han d'obrir les dues vies a la frontera"

Proposa fórmula el candidat de Compromís, Joan Barrera, per acabar amb les cues a la frontera. Si és així, vindran a votar-li andorrans i turistes, li augurem (i ja ens disculpen el to informal en conjuntura tan seriosa com una campanya).

Som-hi: com han de ser els quatre anys vinents a la Seu d'Urgell?
Han de ser quatre anys bons per a la ciutat, per recuperar dinamisme, il•lusió, vida, fer que sigui una ciutat molt més activa i per fugir d'aquesta sensació que la Seu està parada. Ha de ser un motor per a la comarca i per al Pirineu, on el comerç pugui prosperar i que l'Ajuntament ajudi a aconseguir la reactivació econòmica. També més neta, ha de cuidar més el seu aspecte, ha de lluir.

Quin govern necessita?
La gent és prou intel•ligent per mirar tots els programes, les propostes de cadascú, i avaluar com han estat els últims quatre anys i els anteriors. Respectarem els resultats i treballarem per assolir els objectius.

Però com ha de quedar?
No em mullaré. A partir dels resultats, ja parlarem amb qualsevol grup municipal que vulgui millorar la Seu en els aspectes que acabo de dir. Però no és important la cadira sinó els objectius. Un cop la gent decideixi, nosaltres estem oberts a qualsevol pacte amb qui vulgui millorar la Seu.

Veuen la resta oberts a pactar amb vostès?
Això ho han de dir ells.

Prioritats.
Reactivació econòmica. Importantíssim. Una ciutat amb il•lusió per invertir. Més viva. La segona, i relacionada, que la ciutat llueixi: un pla de xoc de neteja, porxos pintats i façanes, per no fer la sensació d'una ciutat bruta, abandonada, que no es cuida. Si llueix, la ciutadania té una percepció diferent, i ajuda a la reactivació.

Reactivar: què proposen?
L'Ajuntament, abans que res, no ha de ser un fre. S'ha d'ajudar a tothom que vol invertir i l'Ajuntament ha de ser un amic, ha d'ajudar, ajudar, ajudar, i no posar bastons a les rodes. Complint la normativa, és clar, però s'ha d'agilitzar.

Ara no passa?
No passa, no. No passa prou. Es pot fer millor. Molt. Igual que la neteja: es neteja?, és clar, però s'ha de fer millor. Nosaltres volem l'excel•lència. És una ciutat que per història, per orgull, ha de ser capdavantera; no ens podem conformar amb una ciutat de segona.

Per què creu que ho és?
Si una cosa hem fet aquests anys, és escoltar la gent. Reps moltes opinions, i moltes coincideixen a dir que la ciutat està parada, que li falta dinamisme. I que està bruta. Són les dues percepcions que coincideixen, amb matisos. Amb altres temes, també importants, com la residència, l'habitatge, però aquests dos surten sempre.

Però ens parla d'esperar que vinguin a invertir. Com ser proactius que es diu ara?
Cal el nou polígon industrial, tots hi estem d'acord. Li donem suport a aquesta zona Andorra-Pirineus on la Seu sigui colíder. També s'ha d'ajudar al comerç. Molt. Als emprenedors.

El 'hub' tecnològic?
Es va dissenyar com una cosa enorme i ha quedat una cosa petita. S'ha de tocar de peus a terra i fer-ho a poc a poc i amb bona lletra. Es va començar presentant un projecte faraònic, sobredimensionat, perquè això és la Seu, no Barcelona. Ara es comença al Cetap, que és més encertat. Cal treballar a poc a poc perquè sigui una realitat adaptada a nosaltres. Sense deixar de banda una iniciativa que va començar l'alcalde Batalla, com és l'INEFC. S'ha de potenciar amb altres estudis, universitaris i d'altres cicles formatius. És un meló que s'ha d'obrir i té molt, molt, molt, recorregut.

Entesos.
Tenim l'exemple de la Pobla de Segur, que amb tres mil habitants té un centre mòduls formatius de vuit-cents alumnes. Aquí hem de reclamar el llarg recorregut que, a banda dels estudis universitaris, ens proporcionen els cicles formatius.

Per acollir alumnes cal que tinguin on viure.
El problema és aquest, és clar. Però en el cas dels alumnes és relatiu perquè també s'ha d'estudiar si hi ha d'haver una residència d'estudiants. Així i tot, més enllà, cert que l'habitatge és un problema: més enllà del tema social, per a famílies que no arriben a ser vulnerables i per als joves. Així que hi ha els pisos socials, però també necessitat d'habitatge assequible. S'ha d'assolir aquest proper mandat.

I com ho farem?
Fent pisos. El que li cal a la Seu és un parc d'habitatge municipal. Municipal. Ara l'Agència d'Habitatge de Catalunya ha adquirit pisos, igual que s'ha intentat amb privats i amb Hàbitat3, que és una fundació privada. Fa una gran feina, però és privada i no deixa de produir una incertesa. Està col•laborar amb ells, només faltaria, però l'Ajuntament de la Seu ha de dissenyar el seu propi parc d'habitatge municipal. Hi ha els pisos de Cal Pensament, però hem d'aspirar a molt més. Com aquests pisos de la Sareb: s'han de reclamar i que siguin de gestió municipal. I fer més pisos, hem de ser valents, perquè amb la interferència dels preus d'Andorra, la cosa està difícil per a moltes famílies de la Seu.

Té recursos l'Ajuntament per afrontar-ho?
S'ha d'invertir a comprar pisos. En col•laboració amb els privats, hauria d'adquirir edificis al centre històric per reformar-los i posar-los a disposició de la ciutadania.

Insistim: i els diners?
Té els recursos i si no, ha de reclamar a totes les administracions. Com hem fet amb la residència o l'INEFC. Si tenim clars els objectius, es tracta d'anar-hi i a per totes.

Avaluada la inversió?
No, però sí sabem que s'han de fer cent pisos en aquests quatre anys, incloent-hi els de Cal Pensament. Una xifra ambiciosa, però és un tema central. Delimitar què costaria és complicat: pensem en els de la Sareb, etcètera.

Han pensat en els fronterers?
Jo mateix ho vaig ser durant anys i sé el que és. Hem de millorar el transport públic. Ja sé que Andorra és un Estat, però hem de treballar-ho. Mentre Barcelona i l'àrea metropolitana ofereix una baixada a la meitat en el preu del transport, aquí se'ns duplica. S'ha de tractar seriosament. El tema sanitari tampoc no està ben resolt. I s'ha de treballar en el tema de les cues a la frontera.

Qui no les pateix?!
En hores punta la Policia Nacional hauria d'obrir les dues vies d'entrada. A part de demanar l'obertura de cups, o que les empreses d'Andorra puguin venir aquí a cobrir places al SOC de la Seu.

Perdoni: cues. L'Ajuntament pot incidir-hi?
Evidentment! Les coses, si es demanen, es poden aconseguir. S'ha de tocar totes les portes i evidentment que es pot fer. Ja entenem que no ha d'estar durant totes les hores del dia, però sí quan pugen els treballadors: un de cada tres treballadors que hi ha la Seu!

Hospital: tots parlem de l'edifici i la urbanització, però no és una carcassa el que cal.
No, correcte. Necessitem la carcassa, l'estructura, perquè aquest és dels pitjors edificis de tot Catalunya. Necessitem que es dugui a terme, però després, augmentar les freqüències, els professionals i les especialitats. S'ha de reduir llistes d'espera, que és molt complicat, però ha de ser. I que en les especialitats que no tinguem l'hospital de referència sigui el de Meritxell. S'ha signat el conveni, però ara la Generalitat l'ha de dotar.

Quin paper hi juga l'Ajuntament?
De líder! També amb els diputats que la Seu té al Parlament de Catalunya, i les complicitats dels d'Esquerra, hem d'aconseguir que sigui una realitat al més aviat possible. Només cal voluntat. Però l'Ajuntament ha de liderar. No és difícil, no ho és. En tema d'especialistes ja és més complicat: es va començar amb el complement de muntanya, per apujar una mica el sou i que tinguin incentius per venir. Com l'habitatge. Cal anar explorant què més fer. Patim la manca d'especialistes com dermatòlegs. I llistes d'espera que es cronifiquen.

Volen saber que els fills tindran un futur aquí.
Evidentment, si volen fer aeronàutica, aquí no podran estudiar, però podem incentivar moltes altres mesures.

Residència.
Sí o sí. Pisos assistits, petites unitats de convivència, modernes. Altres models ja no tenen recorregut. On la gent gran estigui ben atesa, amb dignitat. Millorar l'assistència a domicili, que tants problemes ha donat aquests anys. I l'acompanyament.

A què aspiren al Consell Comarcal?
És una aritmètica difícil, perquè depèn dels ajuntaments petits. Però en tot cas, el Consell Comarcal ha de ser una administració que col•labori, no que faci la competència com a vegades passa. Hem d'anar junts a millorar les condicions de vida dels ciutadans.

Coincideixen tots en les prioritats. Per què votar-los a vostès?
Si la ciutadania creu que durant aquests quatre anys han millorat les seves condicions de vida, que no ens voti. Si pensen que ha millorat la neteja, la vida econòmica de la Seu. Si pensen que ha de ser la capital del Pirineu, una ciutat més viva, de la qual tots ens en sentim orgullosos, que sàpiguen que les coses poden anar millor i les coses es poden fer millor.