El portaveu de la Plataforma Sindical de Funcionaris, Joan Torra, considera que “amb les retallades no es va enlloc perquè nosaltres no som els culpables de la crisi”.
Som a les portes de la negociació de la nova llei de funció pública. ¿Com encara la plataforma aquesta negociació?
Ens van dir abans de les eleccions que tot el que afectés els funcionaris ho negociarien amb nosaltres, però com hem vist no ha estat així, i per això hem interposat una demanda a la Batllia. En la qüestió de la jubilació, per exemple, estem decebuts perquè abans de les eleccions ens van dir que en el primer pressupost almenys es comptabilitzaria el deute contret amb els funcionaris, però no s’ha fet. Malgrat tot, ens han dit que sí que ho faran. Tot això fa que siguem escèptics amb les negociacions que hi pugui haver amb motiu de la reforma de la Llei de funció pública.
¿Quines són les demandes dels funcionaris pel que fa a aquesta reforma?
El primer que hem de saber és si hi haurà una negociació, cosa que és la base perquè si es fan les reunions només per informar-nos no tindrà sentit asseure’s a parlar.
¿Hi ha confiança a la Plataforma Sindical de Funcionaris que la justícia us donarà la raó pel que fa a la Llei de contenció de la despesa pública en matèria de personal?
La via que hem elegit per recórrer és que s’ha vulnerat un dret fonamental, tot i que hauríem pogut optar per la via econòmica, argumentant que el salari és un dret adquirit. Nosaltres entenem que no se’ns ha respectat el dret a la negociació col·lectiva i que s’havia de convocar la comissió consultiva de la Funció Pública si es volien fer les retallades, tal com diu ben clar la llei, que també obliga a fer un informe preceptiu.
¿Quin és el clima laboral en què estan treballant ara els funcionaris després de l’aprovació de les retallades?
Nosaltres som un servei públic i estem conscienciats amb la nostra feina, i que servim al ciutadà i al país. Per això és clar que el fet que hi hagi un recurs no significa que no es faci la feina habitual dels funcionaris. A més, s’ha de destacar que tenim més de mil afiliacions entre els set sindicats que hem presentat el recurs a la Batllia i fins hi tot hi ha alguns cossos especials en què el cent per cent dels treballadors estan en el sindicat, cosa que ens dóna una gran representativitat. A més, hi ha treballadors que sense estar afiliats també han volgut participar en el recurs.
Els funcionaris no tenen actualment gaires bones crítiques en la societat. ¿Què en penseu?
Hi ha una mala imatge en la societat, però s’ha de tenir en compte que no és la qüestió econòmica el que ens mou. A més, declaracions com la que va fer el cap de Govern, comparant la jubilació dels funcionaris amb la que hi ha al sector privat, encara malmeten més aquesta imatge. Es diu que som uns privilegiats quan el que s’hauria de dir és que aquest és un dret que tenim i que s’hauria de fer extensiu al conjunt dels treballadors.
I a més, hi hauria d’haver unes jubilacions dignes perquè les que hi ha avui dia no mereixen ni el nom de pensió. Creiem que amb les retallades no es va enlloc perquè nosaltres no som els culpables de la crisi, que només s’acabarà quan l’Estat ingressi més diners dels que gasta i no s’endeuti com està passant ara. No es fa cap favor a la nostra imatge quan amb declaracions com la del cap de Govern se’ns criminalitza.
Però de retallades se n’estan fent a tot arreu i sembla que és l’únic camí que hi ha.
El cert és que copiem habitualment el que han fet els altres, sense pensar que de vegades no serveix per a res. No és veritat que hi hagi hagut retallades a tot arreu, perquè per exemple a França no s’han fet. I a Espanya, sí, però s’està demostrant que no porten enlloc. Aquí el que l’Estat ha de fer, com he dit, és ingressar més perquè és el primer ocupador i a més és el que pot crear riquesa.
Amb les retallades als funcionaris, a més, es treuen uns diners de la societat perquè es gasta menys. El que està passant és que cada vegada hi ha més pobres i moltes empreses estan en fallida perquè no s’està ajudant en res perquè surtin de la crisi.
¿Com s’explica que les retallades les faci el Govern però no els comuns?
Hi ha una incongruència perquè s’ha de tenir en compte que la majoria dels comuns estan en mans de Demòcrates per Andorra (DA). Un salari de 3.000 euros al Govern és el mateix que un salari de 3.000 euros en un comú. La mateixa llei ja diu que la mesura es pot estendre als comuns, però és clar que no s’entenen entre ells, com ha passat amb el tema de la nacionalitat.
“Les retallades no toquen ara, senyor Martí”, han dit els mateixos del seu grup al cap de Govern. A més, s’està oblidant que fa anys que no s’aplica l’IPC al salari dels treballadors en general, amb la qual cosa patim una pèrdua de poder adquisitiu. I als funcionaris fa anys que no se’ls paga, per exemple, el GAdA. El que vull dir és que ja fa anys que s’estan fent retallades. De totes maneres, no crec que les retallades previstes en la llei s’estenguin ara als comuns perquè no són la solució, una cosa que molts sí que entenen.
El cap de Govern va anunciar reformes laborals perquè hi hagi finalment representants sindicals a totes les empreses. ¿Què li va semblar?
Ja hem vist el tarannà que té el Govern. Si es vol fer aquesta regulació s’haurà de fer amb els treballadors. El cap de Govern no regularà sol el dret de vaga ni amb el seu partit DA per molta majoria que tingui. El problema és que al sector privat no hi ha sindicats perquè hi ha por, ja que hi ha unes lleis que no donen suport als treballadors.
El dret de vaga ja el tenim, perquè està reconegut a la Constitució i el dia que vulguem podem fer una vaga i, a més, podria ser salvatge perquè no hi ha una regulació enlloc. La regulació s’ha de fer, entre altres coses, perquè hi hagi uns serveis mínims, i per fer això el Govern s’haurà d’asseure amb els sindicats. De la mateixa manera, per fer la llei de les retallades s’havia d’asseure també amb els funcionaris i no ho ha fet.
¿Els sindicats són, a més, necessaris en aquest procés d’obertura econòmica encetat pel Govern?
Si Andorra vol ser un país modern i que amb l’obertura econòmica vinguin inversions de fora, el primer que s’ha de fer és que els treballadors estiguin organitzats, perquè això és el primer que demanen les mateixes empreses. I és que això és el que passa a tots els països europeus, però aquí hi ha molts pocs delegats sindicals amb els quals es puguin fer els convenis col·lectius. Només es mira altres països per fer, per exemple, les retallades, però no s’ajuda els sindicats com es fa a tot arreu.
A Espanya els sindicats estan subvencionats amb els diners de l’Estat i això no es vol copiar. Un sindicat generalista com és la Unió Sindical d’Andorra (USdA) ha demanat ajudes al Govern, però mai se n’hi han donat. Per tant, sembla que no interessa que hi hagi sindicats perquè ni tan sols s’ha contestat.
¿El gran problema per als treballadors continua sent l’acomiadament lliure?
Evidentment. Els treballadors no s’atreveixen a posar-se al capdavant d’un sindicat perquè no tenen un suport i no hi ha res que els empari. A més, a Andorra la gent ve a treballar i moltes vegades no vol sentir parlar de sindicats. Tot plegat fa que encara faltin quaranta anys per posar-nos, per exemple, al nivell d’Espanya en aquesta matèria i ja no diguem amb França.
També continuem sense una prestació d’atur.
Els mateixos que ara governen deien fa dos anys que la prestació d’atur no era necessària perquè a Andorra no teníem aturats, però els sindicats ja prevèiem quina podia ser la situació. El que s’ha de fer és proporcionar feina a les persones que se n’han quedat sense, però la realitat avui és que l’Estat no contracta més funcionaris.
En aquest sentit, s’estan jubilant moltes persones en diferents cossos i no s’estan substituint. D’aquesta manera, no sabem a on podran anar els joves a treballar.
¿Considereu que s’ha d’anar cap a una reducció del nombre de funcionaris, com va apuntar, per exemple, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA)?
Ja vam contestar al seu dia a la CEA sobre aquesta qüestió i li vam demanar, per exemple, amb quina base s’havia d’aprimar l’administració, tal com ells afirmaven. El cert és que si volem que hi hagi un bon servei en educació o en seguretat hi ha d’haver funcionaris i per això els vam dir si volien que la qualitat baixés a la meitat. A més, si s’acomiada alguns funcionaris, ¿a on els posarem si ni tan sols poden cobrar un subsidi d’atur?
Fa temps que els sindicats demanen la regularització dels eventuals. ¿Per què no ha estat possible quan hi ha treballadors que fa molts anys que estan en una situació d’interinitat?
Si, com diu la CEA, s’ha d’aprimar l’administració, ¿com s’explica que hi hagi uns 300 eventuals en aquests moments? ¿Com es pot dir que sobren funcionaris si l’any passat es van fer unes 36.000 hores extres entre tots? Les coses s’han de dir de manera clara: amb aquests diners que s’han destinat a hores extres es podria contractar molts treballadors. La qüestió que hem de contestar realment és si volem els serveis o no els volem. Si volem una educació i una seguretat de qualitat o no. La solució del problema dels eventuals s’haurà d’afrontar algun dia.
¿El pla per donar feina als aturats pot incidir negativament a l’hora de regularitzar aquests eventuals?
Això no serveix per res. És un nyap perquè als treballadors no els has de donar feina per sis mesos, sinó per sempre, perquè puguin tirar endavant juntament amb la seva família. Aquí tenim la peculiaritat de ser un petit país i no tenim el greu problema que representaria que tots els treballadors que han perdut la feina s’haguessin quedat. Així, tenim 800 persones que busquen feina, amb la qual cosa es poden ocupar en qualsevol petita empresa que vingui a instal·lar-se al país. El que passa és que alguna cosa hem d’oferir a les empreses perquè vinguin i avui dia no sabem ni els impostos que tindran.
¿O sigui que amb l’obertura econòmica pot quedar solucionat el greu problema que representa avui dia l’atur?
Crec que amb això no n’hi haurà prou. I és que si sóc un inversor el primer que vull és que hi hagi unes garanties, i encara no tenim desplegat, per exemple, un marc fiscal. En aquest país actualment no tothom paga; els que tenen un patrimoni aquí no paguen res. L’IRPF, del qual tant es parla ara, només afecta els pobres i en canvi tothom està fent societats ara perquè només pagaran el 10%. El més just és que pagui més el que més té, però aquí els que menys tenen som els que paguem més.
