Secretari d’organització del PS entre el 2000 i el 2005, el 2003 ja va ser candidat de la formació progressista (va perdre contra Josep Pintat) i ara torna a intentar-ho perquè Sant Julià “necessita un canvi”, diu. Li reconeix a Vila la rebaixa de l’endeutament i li retreu haver-se tancat al despatx. Canviarà la direcció de Naturlàndia, tancarà el parc d’animals i peatonalitzarà un tram de Canòlich. Si diumenge guanya, és clar.

El nus gordià de Sant Julià és Naturlàndia. Quines són les propostes concretes d’Units pel Canvi per tallar-lo?
Primer de tot, una diagnosi que acabi amb l’opacitat que hi ha hagut fins ara al voltant del parc. L’auditoria ens ha de donar les xifres per saber de què hem de morir!

D’eixugar el deute?
El que no pot ser és anar destinant tots els recursos a pagar aquest deute i deixar els pobles abandonats, com ha passat aquests últims anys.

Més propostes.
Tenim clar que per generar una nova dinàmica que il·lusioni s’ha de replantejar la direcció de Naturlàndia. I després hi ha el bosc de la Rabassa, la porta d’entrada a la vall del Madriu. Existeixen estudis sobre les propietats terapèutiques dels boscos. Ens ho volem plantejar.

Hi haurà parc d’animals, en la seva visió de Naturlàndia?
El parc el va crear Unió Laurediana, i aquí va començar el deute. Aquest model està caient ràpidament en desús. Moltes ciutats europees es replantegen els parcs zoològics: exhibir animals engabiats perd vigència. Però insisteixo: primer de tot cal una auditoria. I el que tenim clar és que no volem que aquesta reorientació costi llocs de treball. 

Tancar Naturlàndia és una opció?
De moment no. Però sense diagnosi no es pot prendre cap decisió.

Venint cap a la plaça de la Germandat he vist cinc o sis comerços tancats, en plena avinguda Canòlich. Com donaran suport als petits emprenedors?
Convocarem un concurs d’idees per peatonalitzar un tram de Verge de Canòlich i convertir-la en un minicampus urbà. Estudiarem com crear una residència d’estudiants per atreure’n encara més de forans, i implicar famílies perquè els acullin, a l’estil anglosaxó. Tot això comportaria un plus comercial. 

Què faran perquè Sant Julià no es resigni al paper de ciutat-dormitori?
La parròquia ha de ser la millor porta d’entrada al país. Hem de fer el poble més amable, més net, més verd, més acurat, més participatiu, perquè una part dels milions de turistes que passen cada any per Sant Julià s’hi aturin.

L’habitatge és un legítim neguit dels veïns. Com miraran de resoldre’l, si és que té solució?
Coordinar-nos primer de tot amb la Taula de l’habitatge impulsada pel Govern, per tenir un retrat exacte de la situació. I el punt crític, vital, és el parc de pisos buits. Aquí sí que s’hi ha de furgar. 

Mesures que depenguin del Comú?
Hem iniciat converses amb capital privat per saber-ne les ganes d’invertir i construir nous habitatges. No tot s’acaba amb els habitatges de luxe que s’estan aixecant a Escaldes. Incentivarem també la rehabilitació d’edificis.

Habitatge social?
Primer de tot cal una diagnosi, però és una possibilitat, i podríem aprofitar idees que en aquest aspecte han proposat altres formacions.

M’imagino que es refereix a les cooperatives que postula Desperta Laurèdia... Diu que racionalitzar les finances comunals liquidarà projectes faraònics. Quins, concretament?
Em refereixo a projectes que recauen íntegrament en el Comú. Atenció, que no ens tanquem a la inversió privada. Si ens ve una societat que vol invertir a Naturlàndia...

...posem que parlem de la tirolina.
Si un privat ens proposa un projecte en què aporta el 70% del capital ens trobarà amb les portes obertes. Parlem-ne. Però si ha de ser Casa Comuna qui n’assumeixi el cost, com va passar amb el parc d’animals, deixem-ho estar. Invertirem en el que necessiten els veïns, que és fer-los el poble més amable i la vida més agradable.

Ràfting, ni parlar-ne?
De les tres parròquies inicialment implicades, de seguida va quedar només Sant Julià. FEDA va ser claríssim. Però el Comú s’hi va obstinar i va començar a gastar en estudis. En aquest plantejament no hi entrarem. No ens tanquem a fer una anàlisi del que es pot fer, però probablement el ràfting no es pugui tirar endavant.

Insisteixen en el concepte ‘mobilitat’. Com es proposen facilitar-la?
Semàfors per als veïns amb dificultats auditives, voreres adaptades, tenir nets els camins de muntanya, un circuit per a bicicletes a la Rabassa, un altre de per fer cal·listènia... Que els carrers estiguin nets, no com al costat del centre esportiu: hi ha una petita epidèmia de rates per culpa d’uns contenidors en mal estat. Això no pot ser. Se n’ha de tenir cura.

Com?
Amb el conseller de barri, que estarà focalitzat en els problemes quotidians.

És això el que li retreu al cònsol sortint?
Vila ha fet una bona feina rebaixant l’endeutament, però ha centrat massa esforços allà dalt i ha descuidat Casa Comuna, Sant Julià i els pobles.

Diu que recorreran a les consultes populars. En quins casos?
Ens han arribat per exemple inputs que cal una piscina a l’aire lliure. Estudiarem si es pot. I arribat el cas, ho consultaríem als veïns, que és una manera d’implicar-los i de salvar el forat que hi ha entre els veïns i els polítics. 

El futur de Naturlàndia, també el consultaria?
Podria ser. Però el que ja tenim hem de mirar d’aprofitar-ho. Hi ha una part de Naturlàndia que ha tingut èxit. Cal millorar-ne l’oferta gastronòmica i reorientar el parc d’animals, però no venim a desmantellar-ho tot. Primer de tot hem de pensar en els llocs de treball.