Així, sense contrincant, té menys gràcia, oi?
Cert, és una situació inesperada també, perquè era previsible que hi hagués una segona candidatura, atès que l’oposició aquest mandat va ser crítica, com ha de ser. Això demostra que fer política no és fàcil: cal disponibilitat i no tothom en té, i també reflecteix un sentiment general de desafecció a la política. Una pena que el ciutadà no podrà escollir i que durant quatre anys no hi haurà cap contrapès democràtic, lògic i natural. 

Batalla contra l’abstenció?
Sí, sí, que la gent es motivi per anar a votar. És fàcil no anar a votar i no ha de ser així. Ni que sigui en blanc (millor per a nosaltres, però bé), perquè és un dret que va costar molt d’aconseguir. 

Amb el tiberi que ofereixen...
Sí, oi? Ajuda, ajuda. Això ve de lluny: antigament es donava una pesseta perquè venia gent dels set veïnats i els costava molt arribar a peu o en animal, i la pesseta era per a l’esmorzar. 

L’enemic del mandat? Dissensió interna?
L’enemic no és polític. En els temes importants, amb bona actitud i diàleg sempre es troba l’entesa. No hi ha blancs i negres, sinó grisos, equilibris. L’enemic seria la manca de neu, una altra crisi sanitària... Però políticament crec que els objectius a la parròquia són molt compartits.

Com ara?
Consolidar la desestacionalització turística. S’ha fet molt bona feina amb el pont tibetà, etcètera, cal que la parròquia visqui tot l’any. O el projecte territorial, també és compartit, crec: potenciar polítiques energètiques com la planta de biomassa. O fer un parc natural amb les parts més elevades. 

Algú critica que esdevingui un parc temàtic. 
En si mateix no vol dir res, ni bo ni dolent, vol dir que en un espai natural es poden fer activitats, i això sempre ha estat així. Passeig, circuits, curses de muntanya... Ara bé, els projectes s’han d’integrar bé i no malmetre el medi. 

Energia verda, etcètera, com lliga amb un trànsit infumable?
Andorra és un lloc de molta circulació, però concentrada en unes vies determinades. La parròquia és molt gran i té zones molt verdes, poc explotades i que s’han de protegir. Però de fet hi ha menys circulació que abans, excepte en puntes. A banda, els boscos són més extensos que mai, a la parròquia: s’ha perdut molt prat proper al bosc, que ha envaït els prats no dallats. Per això necessitem fer molta gestió forestal, evitar boscos que no estiguin sans, per prevenir incendis, aprofitar la fusta que generen...

Amb la xarxa de calor de biomassa que proposen. 
Exactament. Que tenim previst que estigui operativa durant aquest mandat. Primer per als edificis públics, i que després s’hi puguin afegir les llars. 

Fan èmfasi en el sector primari. Conviu bé amb el turisme?
Una cosa alimenta l’altra. Sí que hem de vigilar la convivència, el respecte: que el turista conegui i respecti les limitacions i, per exemple, no entrar en prats a punt de dallar i aixafar l’herba, no deixar gossos lliures... Els excrements dels gossos són molt nocius per a les pastures. No es pot fer malbé la feina del pagès. En llocs amb molta concentració turística, com la vall d’Incles (que és mostra de l’èxit turístic de la parròquia), hi ha milers de persones que hi transiten i no coneixen o no respecten la feina agrícola. 

I la convivència entre projectes? Que l’urbanisme no es mengi el paisatge?
Canillo va ser pionera i modèlica a baixar l’edificabilitat de la parròquia. El pla d’urbanisme estableix limitacions molt, molt, importants. Ha baixat l’edificabilitat un 57% i a valls com Incles, del Riu o Montaup, la reducció és del 96%. Són valls d’un gran, gran valor, i la construcció ha d’estar molt limitada. Això s’ha de continuar, aquesta feina d’encaixar l’urbanisme en el territori. També per temes com la disponibilitat de recursos hídrics. Per necessitat. En èpoques  d’escassedat ja veiem, en els estudis de càrrega, que hi ha problemes d’abastiment de la població per a serveis mínims i bàsics. Ens hem de replantejar l’urbanisme de la parròquia i del país. 

Amb la crisi enorme d’habitatge, a Canillo li fa por convertir-se en una mena de ciutat dormitori?
Va ser molts anys alguna cosa així: la gent treballava a Andorra la Vella i Escaldes i vivia a Canillo. Ara, menys, perquè creix l’activitat econòmica a Canillo mateix. S’estan obrint supermercats, botigues d’esport, nova restauració de molta qualitat, hotels... Tot plegat fa que la gent podrà viure i treballar a Canillo. Bo per a la mobilitat i bo per a la cohesió social de la parròquia. 

Què el va motivar a tornar a la primera línia?
Porto uns set anys fora de la primera línia, sí, si bé sempre he estat present a la parròquia per participar de projectes comuns. El fet que Francesc Camp no hagi continuat, i era mereixedor de fer-ho, m’ho va demanar, gairebé insistir, i per compromís amb el projecte, amb el cònsol, i l’equip, amb els projectes, que són compartits al cent per cent, em vaig decidir. 

Ja que hi torna: amb la vista posada més enllà?
Crec sincerament que aquesta és una etapa que culmina un procés. No havia passat pel Comú, m’havia saltat el pas sense fer el recorregut més natural, i ara faig el pas. Per mi mateix i per aportar a la parròquia la meva experiència. 

 

LA FINESTRA INDISCRETA

49 anys, casat, un fill i una filla; estudis superiors en Ciències econòmiques

Viu en un pis de lloguer o de propietat? 
De propietat

En té algun de llogat? 
Sí

Cotxes familiars? 
BMW i3, Mini i BMW X5

En quina llengua parla a casa? 
Català amb paraules andorranes

Xarxa social de referència? 
Cap

Quantes hores dedica al mòbil? 
Dues (últimament més)

Costa Daurada o Costa Brava? 
Costa Daurada i altres a França

Sala de cine o plataforma, sofà i manta? 
Llibre i nens

MoraBanc o FC Andorra? 
Tots dos

Cuina o li cuinen? 
Majoritàriament em cuinen

Plat favorit (només un)? 
Truitada de trumfes rustides (com deia la meva padrina)

La cançó de la seva vida? 
Local Hero de Dire Straits

I la pel·lícula? 
La lista de Schindller

Albert Villaró o Iñaki Rubio? 
Tots dos

Existeix vida intel·ligent allà fora? 
No ho sé

I a la Terra? 
Òbviament