Sosté Jordi Fàbrega, el candidat de Junts, que aquesta diguem-li alcaldia bicèfala ha funcionat prou bé durant els últims quatre anys. Tant que no sols no descarta repetir sinó que, adverteix, podria ser exemple en altres llocs de Catalunya. Dit queda.

Pregunta comuna als alcaldables: com han de ser els propers (quatre) anys?
Són quatre anys molt importants per acabar projectes que tenim engegats. Amb els Next Generation que ens han d'arribar tindrem recursos per fer coses i depèn de com s'executin, marcaran el futur de la Seu. Serveis que puguem oferir a la nostra gent, sobretot la nostra gent gran, i les oportunitats per tothom, sobretot als nostres joves.

Com ha funcionat aquesta alcaldia bicèfala?
Globalment, jo estic força content de com ha anat. Crec que va ser la manera de fer un pacte de coalició que ens ha donat estabilitat en quatre anys molt complicats. Per exemple, hem pogut aprovar els pressupostos dels quatre anys i tot el que hem portat a plenari, algunes coses amb suport de l'oposició i d'altres, sense. No tenir cap pressupost prorrogat és crucial perquè els tècnics puguin treballar tranquils i perquè la ciutat pogués fer front a reptes tan importants com la pandèmia: sense pressupost, sense estabilitat, hagués estat molt més complicat treure aquests paquets d'ajuts de més 1,2 milions en diferents línies. Que és cert que l'oposició s'hi va sumar.

Tots estan fent travesses.
Són unes eleccions molt obertes. Veurem. Estar al govern desgasta per una part, però hem fet una bona feina de gestió municipal, especialment en la crisi sanitària més greu del darrer segle. Ara veurem com ho valoren els ciutadans. I les iniciatives. Nosaltres sortim amb la il·lusió i esperança de guanyar, de treure més bons resultats que la resta, però som conscients que difícilment cap partit traurà majoria absoluta, ni aquí ni arreu, per tant, necessitarem pactes o hi haurà un govern en minoria.

Com s'han portat tots dos? Molts cops de colze?
Ens hem portat prou bé. En la coalició amb ERC hi ha hagut una bona entesa, des del punt de vista personal també. Evidentment que sempre hi ha punts de vista diferents, però globalment ha estat un bon pacte. Més enllà de la Seu, ens agradaria que el nostre pacte fos exemple a molts llocs de Catalunya. Però també hi ha hagut una relació cordial amb els partits de l'oposició. Les formes personals també és important mantenir-les, pactis o no.

Reeditaran el pacte?
És difícil abans del 28 a la nit, el 29, abans de veure els resultats. Si depèn de nosaltres, la primera trucada la farem a Francesc Viaplana, és evident. Però veurem les aritmètiques.

Una bombolla de l'exterior o s'ha permeabilitzat?
Fins ara ho hem aconseguit i que no ens afectés el trencament del govern entre Junts i Esquerra o altres desavinences; ens hem blindat bastant i hem funcionat sense entrar en guerres. Pocs dies abans de les eleccions, la relació encara és cordial. No imaginava una campanya atacant a Esquerra quan el que hem fet ho hem fet plegats. No tenim el mateix model de ciutat al cap, és clar, o seríem la mateixa força política, però hi ha més coses que ens uneixin que no pas que ens separen.

Capitalitzar accions de govern, com les places residencials que Junts promet?
Hi ha coses que hem treballat conjuntament. Algunes amb més feina de Junts o d'ERC. Però quan parlem de futur no podem dir que ho farà Junts i Esquerra. Podem dir allò que farem o allò en què treballarem. S'han aconseguit els 2,5 milions dels Next Generation i els tres de la Diputació i tenim el solar de l'Ajuntament i els diners de l'Estat. Nosaltres ens comprometem que si Junts està al govern ho traurem endavant. No sé què faran els altres.

Opcions que entrin altres forces?
Som sis forces que ens presentem, amb el PP i l'extrema dreta feixista. Veig complicat que entrin i, sincerament, no m'agradaria gens tenir un regidor feixista a l'Ajuntament de la Seu.

El seu model de ciutat.
Veig una ciutat que tingui més dinamisme, d'empenta, que nosaltres mateixos ens creiem les possibilitats que tenim. Som capital del Pirineu i a vegades no ens ho creiem. Tenim un entorn immillorable des del punt de vista de la natura i l'esport i ho hem aprofitat per convertir la Seu en ciutat universitària, amb l'INEFC-Pirineus. Totes les ciutats que ho han fet han viscut un canvi significatiu a millor. Però no ens hem de quedar aquí.

Segueixi, doncs.
Necessitem un centre històric revitalitzat, amb menys locals buits. Tenim una gran oportunitat, com és la candidatura de la catedral com a Patrimoni de la Unesco. Això ha de ser un catalitzador. També ha de ser una ciutat on es potenciïn tots els serveis: envellir amb l'equipament que necessiti, i si algú vol estar a casa seva, que sigui amb el suport necessari. Un centre de dia, pisos amb serveis, places assistides. D'altra banda, un altre repte és que tothom, especialment els nostres joves, pugui desenvolupar el seu repte vital a casa seva. Aquí la universitat ajuda.

Però no basta.
Hem de crear més sòl industrial, per això tenim la parcel·la de l'antic càmping Valira. Hem de posar els fonaments del hub tecnològic, que esperem que aquesta legislatura sigui una realitat. També els empresaris tenen dificultats per trobar mà d'obra qualificada. Mecànics, fusters... i si la formació no depèn directament de l'Ajuntament, sí que batallarem per aconseguir tenir més places d'FP encarada a les necessitats de les empreses.

Dues superfícies comercials: no són un torpede en la línia de flotació del comerç local?
Depèn, depèn. Quan va venir Mercadona es va dir que seria la mort del petit comerç. El principal client és l'andorrà, en canvi, que s'aprofita del tax free. Molts comerciants, ara, saben que el principal rival és la venda per Internet. Aquells que s'han especialitzat i sabut capitalitzar allò que poden oferir, la proximitat i la qualitat del producte, se'n surten bé. Al centre històric o en altres zones de la Seu. Així que a aquestes superfícies, que són el peatge per obtenir l'hospital comarcal, hem d'aconseguir que la gent entri després a la Seu, hi faci despesa i compri el producte bo i de qualitat de les petites botigues.

I està funcionant així, pregunto amb escepticisme?
Fa molt poc s'ha obert un nou bar al centre històric i està generant dinamisme. La gent té ganes que el centre funcioni, tenim botigues que quan vas a comprar saps que has de fer mitja hora de cua sempre, pel gran producte que té, i atreuen molta gent de fora. Així que les botigues que s'especialitzen i venen coses molt diferents dels grans centres comercials, de qualitat, de kilòmetre zero, funcionen.

D'on surten els clients per a tres grans superfícies?
D'Andorra, d'Andorra clarament. Quan aquestes empreses venen aquí i es volen instal·lar a la Seu, ens parlen de la quantitat de cotxes que passen cada dia. El client que van a buscar no és el de la Seu.

Peatge per a l'hospital. Parlem més de supermercats que de serveis sanitaris. Què suposarà, més enllà d'un nou edifici?
Sí, sí, és cert. Tenim un hospital antic, que no dóna sortida a les necessitats ni de professionals ni d'usuaris. Era fonamental fer-ne un de nou. El 1992, amb els Jocs, no es va aprofitar l'oportunitat, no es va prioritzar l'hospital, i ara ho estem pagant. Aquest compromís de la Generalitat –i el meu agraïment al conseller Argimon sempre serà infinit- ha permès aconseguir els terrenys per tirar endavant. Ho hem vist amb el CAP: hem passat de tenir 700 a 3.000 metres quadrats, on els professionals poden treballar en millors condicions, sense problemes d'accessibilitat, amb llum... Això ha fet possible portar professionals nous. L'entorn de treball no és l'únic factor però sí una peça més. Això pretenem amb el nou hospital: tecnologia més moderna, espais millors, bones vistes... És una peça més per portar professionals. És un problema arreu, i més com més lluny estiguem de plaça Catalunya de Barcelona, però si a sobre tens un hospital de 40 anys i sense equipaments moderns...

Què pot fer l'Ajuntament per atreure'ls?
Poca cosa. D'entrada, haver obtingut els terrenys per al nou hospital, i facilitar un pla d'acollida, que ja existeix. L'hospital té un pis llogat perquè hi visquin els primers mesos, però no són competències nostres. Hem d'acompanyar el departament de Salut per facilitar-ho.

Entesos.
A banda, tenim una gran oportunitat amb el conveni sanitari amb Andorra. Sabeu que des de l'Ajuntament hem collat molt. Es va desencallar en una reunió que vam propiciar entre el conseller Argimon i el ministre Benazet, a la sala de juntes municipal: va ser el punt de partida del conveni que s'ha signat recentment. Portar professionals andorrans, que estan a quinze quilòmetres, és més fàcil, és clar.

Model econòmic.
Demonitzar el turisme, com fa la CUP, no es pot fer. No es pot tornar enrere, apostar per un model regressiu. Hi ha moltíssimes famílies que viuen del turisme, és important a casa nostra. També és cert que l'Alt Urgell no és la Cerdanya ni la Vall d'Aran. No tenim aquesta massificació turística, i per tant no el podem massificar. El problema d'habitatge no és per causa de les segones residències. Ens pot afectar estar a prop d'Andorra, el mercat laboral d'Andorra. Hem d'aprofitar el turisme i la resta d'activitats a potenciar: el tema formatiu, hi ha un turisme d'esport també i no hi hem de renunciar perquè ben treballat i orientat aporta beneficis. Però és cert que no ho podem fiar tot al turisme. També les noves tecnologies, que aporten llocs de feina qualificats, sobretot per a joves: aquí l'atur més elevat el tenim entre les dones joves. Rellevant també l'aposta vital pel sector primari, especialment el lleter. Amb equilibri, el turisme hi ha de ser.

El hub han hagut de redimensionar-lo.
Amb el hub estem encara treballant en les dimensions. Qualsevol cosa que vulguis posar a la Ciutadella requereix una inversió molt elevada. Primer, els fonaments, que les empreses hi creguin i que la cosa creixi. És el sector que més creix en els últims deu anys en ocupació, el tecnològic: un 40% més de llocs de feina cada any. O aprofitem o direm que ens ha passat aquest tren. Com va passar amb l'hospital.

Es plantegen més contingut per a la regidoria de fronterers?
Sí. Potser ha de ser una regidoria específica de treball, no sols de fronterers. Però que un de cada tres treballadors de la comarca treballi a Andorra ja indica la importància que tenen. S'ha de cuidar i buscar facilitats perquè puguin treballar de la millor manera possible. S'ha de millorar el transport, és clar; ser més competitiu sobretot en horaris, també en preus. Els workshops organitzats des de la regidoria han funcionat molt bé.

És un col·lectiu en terra de ningú.
Durant la pandèmia van ser una de les principals preocupacions. I tant Andorra com nosaltres vam entendre la importància del col·lectiu. La frontera mai va estar tancada per a ells, mai, i es van incloure als clivatges i plans de control de covid, també als ertos, etcètera. Va ser fruit de les nostres converses amb el Govern. Vam aprendre coses que seria bo que no oblidéssim.

Quines relacions han de tenir la Seu i Andorra?
Les millors possibles. Andorra té potència econòmica, és el pol que aglutini tota una regió pirinenca. Ara, una cosa és un Ajuntament i una altra, un Govern. Ara hi tenim una delegació del govern català i això ens ha d'ajudar. És una figura a la qual tenim més accessibilitat per transmetre neguits i demandes al Govern d'Andorra sense intermediaris. És una excel·lent notícia, especialment per a la Seu.

Ciutat dormitori?
La Seu no vol ser una ciutat dormitori i no ho és. Tenim molta activitat cultural, esportiva, molta cosa que es fa a la Seu i per a la gent de la Seu. No tenim la idea que siguem una ciutat dormitori. Aquí la gent fa vida. En aquests quatre anys la Seu té més de set-cents empadronats més i en algun lloc han de viure. Ara, durant els últims anys no s'han construït habitatges. És fonamental construir, o si augmenta la demanda i no hi ha oferta, el preu s'apuja. Per això ens hem preocupat d'acabar la urbanització de l'horta del Valira. Ara sols falta un col·lector, que estarà en un mes, i qualsevol promotor pot construir. Hi ha molt potencial perquè és un sector urbanístic molt gran. L'Ajuntament ha d'impulsar aquestes promocions i que en algun dels solars de l'Incasòl es facin pisos de lloguer social o de lloguer assequible.

Tot depèn de la nova construcció? Què fem amb els buits?
Hi ha hagut aquesta mesura electoralista de dir que regalarem els pisos de la Sareb. El problema és que no estan habitables la major part i s'han de gastar molts diners en condicionar-los. A plaça Europa, per exemple, hi ha promotors que s'ho estan mirant, però han de fer una despesa tan elevada que s'ho repensen.

Un superedifici buit al bell mig de la Seu...
Em consta que algun promotor està fent números i ho tirarà endavant. Si ho hagués de fer l'administració pública, més barat construir de nou en un solar de l'Incasòl. I sobre els pisos tancats: cal un pla de dinamització, ajuts, subvencions, i que els propietaris hi vegin la rendibilitat.

Quin pes tindrà en el vot, creu, la reivindicació independentista?
Ara mateix la gent votarà més en clau de ciutat que de país o de procés. No estem en 2017 ni al 2019. Tothom sap que en clau independentista no hem fet bé les coses, que hem perdut la força que teníem, conscients o no de qui teníem al davant. Ara a la gent li preocupa arribar a final de mes, el seu projecte de vida. Tots sabem que amb 20.000 milions més a l'any millorarien tots els serveis i oportunitats, i això és el peatge de ser espanyols. Treballarem perquè el peatge desaparegui, però ara penso que la gent votarà pensant en la Seu i Castellciutat.

Per què votar-los a vostès?
Som un equip preparat, potent, amb gent amb experiència en el seu àmbit i som capaços de liderar aquests projectes cabdals dels anys vinents. Hem demostrat que som gent de govern, fiables, treballadors, i amb experiència i formació per tirar endavant els projectes. I n'estem il·lusionats.