El president del Partit Liberal d’Andorra (PLA), Jordi Gallardo, considera que el projecte demòcrata es va fer de manera “precipitada”, raó per la qual després d’un any i mig de legislatura “continuem sense veure un full de ruta”. “Ara de cop el Govern anuncia una bateria de reformes que es poden veure com a producte de les crítiques que han rebut”, afirma Gallardo. “D’anuncis se’n fan molts, però de propostes concretes, poques”, opina el dirigent del PLA.

 

¿Quina és la situació actual del partit després del congrés celebrat el mes de juny passat?
Després del congrés estem en una etapa de consolidació del partit i de renovació del lideratge, cosa que passa perquè la nova executiva sigui capaç de fer-lo créixer i intentar arribar a l’estructura que històricament s’havia tingut a les parròquies. Hem volgut començar pels fonaments del projecte i això passa per fer un full de ruta, que és el que haurem de seguir.

¿Hi ha espai per al PLA amb un espectre polític com el que s’ha configurat?
Durant els últims quinze anys sempre hi ha hagut un espai polític ocupat per les polítiques liberals. Nosaltres volem estar en aquest espai tenint en compte que hi ha dos forces polítiques: una, el PS, amb una ideologia clara i un projecte definit, i una altra, DA, que és un conglomerat de persones amb diferents ideologies i tarannàs. La incògnita està en si aquest últim es pot consolidar perquè el que els unificava és que no volien que continués el Govern anterior, que ja no hi és, i la crisi econòmica. DA no té tampoc una ideologia clara amb què tothom es pugui identificar.
Nosaltres ens situem enmig del PS i DA per recuperar bona part de l’electorat que va marxar pensant que aquest últim era un partit liberal. En aquest sentit el que defensarem no serà un liberalisme circumstancial, sinó de convicció i de principis.

¿El nou PLA seria més social que l’anterior tenint en compte, per exemple, que heu enviat una carta al Govern demanant més agilitat en els ajuts socials?
Nosaltres no reneguem del nostre passat polític ni diem que som un nou partit. En aquest sentit hem de recordar que les qüestions socials no han estat mai secundàries per als partits liberals i ha estat precisament el PLA el que ha desplegat tots els programes socials que s’han aprovat en aquest  país.
Potser es podria haver fet millor, però en tot cas no ha estat mai una qüestió secundària per a nosaltres. O sigui, que no és que en aquesta nova etapa ens vulguem presentar com a més socials, sinó que el tema dels ajuts ens preocupa perquè en aquests moments hi ha molta gent que ho passa malament.


No hi ha hagut resposta per escrit del Govern, però sí que us van rebre dos ministres, els d’Interior i Salut. ¿Quin va ser el resultat de la trobada?
Són ministres que tècnicament tenen molt clar el que s’ha de fer per millorar, però una altra cosa són les polítiques socials que pot acabar aplicant el Govern, i això és el que vam trobar a faltar. A més, s’han de saber, per exemple, quantes són les sol·licituds que es deneguen i quins són els motius, i això no ens ho van saber dir. El ministeri de Salut i Benestar està fent una reorganització que a mitjà termini pot donar els seus fruits, però a nosaltres ens preocupa el que passa ara i que no hi hagi una resposta immediata per les raons que sigui. Per això estem preocupats, perquè veiem molta claredat des del punt de vista tècnic però poca pel que fa a les polítiques a aplicar per aquest Govern.

El Govern està especialment orgullós de l’increment del pressupost destinat a atenció social...
S’hauria de veure les partides en concret que augmenten. I és que no pensem que es tracti només d’aportar-hi més recursos, sinó d’optimitzar i gestionar millor els procediments, tenint en compte que el recorregut dels ajuts es va pensar en un moment en què la situació era molt diferent de l’actual i quan hi havia molt poca gent sense feina. Per això creiem que és urgent que es revisi el sistema que ha funcionat fins ara, perquè cada dia hi ha més persones en risc d’exclusió social. En aquest sentit no veiem que des que van entrar la carta al Govern al març hi hagi una resposta concreta perquè els processos per atorgar els ajuts siguin més ràpids.

¿Això obliga també a crear un subsidi d’atur, al qual el PLA sempre s’ha oposat?
Continuem pensant que aquesta no és una proposta profitosa per al país. Sí que és cert que, en conjuntures com l’actual, l’Estat ha de trobar solucions per a aquelles persones que no tenen recursos. Nosaltres estem en tot cas en contra d’una prestació a canvi de la qual els beneficiaris no facin res, i pensem que si hi ha una ajuda puntual per desocupació la persona faci una sèrie de feines, ja que hi ha coses per fer en aquest país.
A més, creiem que en lloc d’aquestes ajudes directes s’hauria de donar suport al teixit empresarial a través de programes perquè es creïn llocs de treball i així les persones es podran guanyar el seu propi salari. Cal també que les persones sense feina es reciclin, cosa que passa per la formació.

La situació econòmica és el que més preocupa la població. ¿Quines són les propostes del PLA en aquest àmbit?
Nosaltres compartim amb el Govern l’obertura econòmica, entre altres coses perquè la vam iniciar nosaltres i ja vam dir que la diversificació passava per una obertura i la volíem fer total, però pels aleshores CDA i Segle 21, avui integrats a DA, no es va poder fer. Volem, però, que aquesta obertura sigui clara per a l’inversor i que no tingui una certa discrecionalitat.
Avui dia d’anuncis n’hi ha molts, però d’empreses concretes que s’hi vulguin instal·lar, de moment no n’hem vist cap. Com que és un procés llarg i que no és fàcil, la crítica que fem és que el Govern ho està apostant tot a una sola carta i descuida l’economia interna, el teixit empresarial productiu, perquè no s’estan fent polítiques de reactivació. No podem girar l’esquena al turisme i el comerç i confiar tan sols en la inversió estrangera.

Però s’ha complert, per exemple, la promesa electoral de DA de duplicar el pressupost destinat a promoció turística, encara que no s’estiguin obtenint els resultats previstos.
El primer que s’ha de dir és que no per invertir més els resultats seran sempre millors. A més, moltes de les campanyes que es porten a terme també són amb la participació del sector privat, que ha entès que cal un esforç per atreure més turistes. Malgrat que no sóc un expert en la matèria, sempre s’ha dit que hem d’anar a buscar un turista d’un poder adquisitiu mitjà-alt i de proximitat, però a la pràctica moltes de les campanyes s’estan enfocant en el segment baix cost, venent paquets turístics amb uns preus que quan els han aplicat els privats se’ls ha criticat molt.
Al meu entendre Andorra Turisme està fent una feina com si fos un operador turístic privat i no com un operador turístic nacional, quan el que hauria de fer és marcar les línies polítiques des del punt de vista turístic i deixar les propostes concretes en mans del sector privat. No veig tampoc quines accions s’estan fent per atreure el turisme rus o per obrir altres mercats.

Vostè va dir que el Govern de DA no té full de ruta. ¿Encara manté aquesta afirmació, quan ja ha passat un any i mig de legislatura?
Continuem sense veure un full de ruta. Ens fa la sensació que s’està seguint una inèrcia, i que d’anuncis se’n fan molts però de propostes concretes, poques. Això demostra que el projecte demòcrata es va crear de manera precipitada, tot i que amb uns resultats increïbles, però potser la preocupació era com guanyem les eleccions però no què passa després de les
eleccions.
Per això trobem a faltar un projecte de país en el Govern actual i ha passat el primer any de legislatura amb un gran immobilisme, i ara de cop anuncien una bateria de reformes que es poden veure com a producte de les crítiques que ha rebut. Així, ara volen obrir molts temes a la vegada, cosa que pot crear un malestar i marejar una mica la perdiu sense que se’n tanqui cap en concret. No vull dir que no s’hagin d’abordar reformes com la referent a la funció pública o a la CASS, però no es pot tocar tot a la vegada i de forma universal.

El mèrit que s’autoatribueix el Govern és precisament que estan abordant qüestions que s’havien aparcat durant anys...
Quan es diu que durant anys hi ha hagut temes que no s’han tocat s’ha de recordar que moltes persones que avui són a DA, entre elles el mateix cap de Govern, han estat afiliats al PLA. Per tant, alguna part de responsabilitat tindran els que ara critiquen que hi ha coses que no s’han fet.
A més, tampoc és cert que sigui només aquest Govern el que ha tocat uns certs temes, sinó que, per exemple, l’obertura econòmica ja es va plantejar a la legislatura del 2005 al 2009, però no es va voler fer perquè moltes persones que avui estan en el projecte demòcrata no ho van permetre. També es va començar la reforma de la CASS amb una comissió ad hoc. Per tant, es llancen missatges que no són certs, suposo que per atribuir-se mèrits, però em sorprèn que diguin aquestes coses molta gent que té una procedència liberal.

¿Com veieu que ho està fent el Govern en totes aquestes reformes empreses fins ara?
Tinc la sensació que hem obert molts temes alhora i no es veu que es puguin tancar tots, i tampoc no es pot tenir confrontacions en tots. Com ja he dit, d’anuncis se’n fan molts però no es concreta res. Per exemple, es parla d’un IRPF però no es diu quin model tindrà. Potser no cal anunciar tantes coses, sinó anar per feina i parlar amb els sectors implicats. Estic d’acord, però, que els resultats s’han de veure al final de la legislatura.

¿No hi ha prou voluntat de diàleg en aquest Govern com alguns afirmen?
El que s’ha de fer és veure com es planteja aquest diàleg. És evident que dur a terme cert tipus de reformes, que afecten col·lectius importants, pot crear d’entrada un rebuig. Els reconec la valentia de voler-les fer, tot i que, com he dit, no són els primers, però si les negociacions es fan com amb els sindicats de la policia, partint d’una imposició,  difícilment es pot aconseguir que hi hagi un diàleg. Hi ha d’haver un punt de sortida i un punt d’arribada, però pel camí s’ha de negociar.
DA va anunciar durant la campanya electoral que tindria una nova forma de governar, amb diàleg i escoltant els col·lectius, però ja tenim alguns exemples que no ha estat així. Em sembla que el que volen és imposar d’entrada certs aspectes abans de començar la negociació, i això el que provoca és malestar i crispació.

El malestar ha fet que s’hagi fet fins i tot una manifestació.
Si hi ha malestar entre la població no crec que tot sigui atribuïble a la gestió del Govern, sinó que evidentment hi té molt a veure la crisi econòmica, cosa que s’està veient també en molts altres països. O sigui, que si hi hagués un altre partit governant també hi hauria aquest malestar.
La gent té dret a manifestar-se, però crec que, per exemple, no aporta res fer una llei de responsabilitat política retroactiva, que pot comportar que ningú es vulgui dedicar a la política per por d’un possible error. Penso que si algú s’equivoca, no ho fa de manera intencionada. El que defensem nosaltres és que hi hagi una llei clara de finançament dels partits que vagi acompanyada d’una declaració de béns de la gent que fa política. També hi hauria d’haver una llei d’incompatibilitats.

“Perquè vinguin empreses a instal·lar-se necessitem un marc fiscal homologable, però no defensem un IRPF”

L’IRPF no ha agradat mai als liberals. ¿Però no troba que ja és hora d’acceptar-lo per enllestir l’actual marc fiscal?
Nosaltres encara no ho veiem clar, perquè no ens han explicat de quin IRPF estem parlant i tampoc ens han demostrat que sigui necessari, ni per als convenis de doble imposició. Per exemple, potser hi ha estats que hagin firmat amb Espanya convenis per evitar la doble imposició i no tinguin IRPF. Per això no defensem un impost d’aquest tipus de manera universal, com fa DA, ni tampoc per a les rendes mitjanes, com volen els socialdemòcrates.
Estem d’acord que perquè vinguin les empreses a instal·lar-se necessitem un marc fiscal clar i homologable, però no defensem un IRPF. Es podria treballar, per exemple, perquè la cotització a la CASS fos reconeguda com un IRPF. Nosaltres mantenim la nostra postura de partida, i de moment no ens movem, tot i que al partit hi pugui haver persones que estan evolucionant en aquesta qüestió. A més, no pensem que la salvació del país hagi de venir per un increment dels impostos, i si hi hagués més activitat econòmica es recaptaria més i no caldria aquesta nova imposició.

¿Però l’IRPF no és necessari per tancar el nou marc fiscal que s’està configurant?
Cal que les coses s’expliquin i es demostrin. I és que ara tampoc és moment d’un nou concepte fiscal quan també ha d’augmentar la cotització a la CASS.
 
¿Com s’hauria d’encarar, al parer dels liberals, la reforma de la Llei de la CASS?
La solució per als problemes econòmics de la CASS passa per incrementar les cotitzacions o per augmentar la base de les persones que cotitzen. Només hi ha dos vies, i utilitzar només la primera és arriscat i perquè hi hagi més cotitzants s’ha d’aconseguir una reactivació econòmica del país. És evident que hauran de créixer les cotitzacions, però també hi ha d’haver una optimització i racionalització de les despeses. El que és clar és que el sistema és insostenible a llarg termini. Els anys de descontrol i d’abús han afectat molt i els esforços i sacrificis els haurem de fer tots.

¿Quin pot ser el futur dels dos consellers liberals que hi ha al Consell avui dia?
No està en els nostres plans demanar als dos consellers generals que surtin de la dinàmica del grup demòcrata i puguin plantejar un grup mixt, per al qual crec que se’n necessiten tres. S’ha de recordar que hi ha dos consellers més que són d’UL i no de DA. Ells continuen afiliats al PLA perquè així ho volen i quan tinguem tancat el full de ruta que volem defensar ens asseurem amb ells i decidiran si volen defensar els nostres plantejaments, que en uns casos poden coincidir amb els de DA i en d’altres no. Això, però, ja passa avui.