El cònsol menor i conseller de Promoció Econòmica d’Andorra la Vella, Jordi Minguillón, parla sobre el projecte de remodelació dels eixos comercials.

Es mostra sorprès per l’oposició sorgida contra el canvi de circulació a Meritxell i indica que això no comportarà grans canvis en el projecte d’embelliment. Un aspecte encara queda a l’aire: el finançament. Això podria fer allargar la remodelació o explorar fórmules que no passessin per la contribució dels privats.

¿Els va agafar per sorpresa l’oposició d’un grup de comerciants als canvis de circulació de Meritxell?
La veritat és que sí que ens va sorprendre perquè, com vam dir des d’un principi, i tal com havíem portat a terme, hi havia mesos de reunions per consensuar unes modificacions a l’avinguda Meritxell amb les mateixes associacions de comerciants de la parròquia i amb l’Associació de Comerciants i Propietaris de l’Avinguda Meritxell. Aquests canvis estaven consensuats amb elles i semblava que era l’objectiu que volien i que consideraven que era una millora per a aquesta part de l’avinguda Meritxell. A l’hora de veritat, però, va resultar que no era així i que hi havia molta reticència per diferents motius i també hi influïa la mobilitat. Tot plegat va fer que la mateixa associació de Meritxell digués que veia amb bons ulls que ho paréssim i que es replantegés tornar al sentit primitiu.

¿Potser la prova va ser massa precipitada? ¿Hauria estat millor conèixer l’opinió de tots els comerciants?
El Comú busca uns interlocutors, que són les associacions de comerciants, que representen el sector. El que és molt difícil per al Comú és tenir cinquanta-quatre interlocutors. Per això hi ha les associacions de comerciants. Entenem que el teixit associatiu, i més en aquests temes com és el comerç, representa la majoria i representa els interessos generals de tot el sector. Tot i que també és factible que un projecte que en un principi sembla idoni després no ho sigui o que sembli no ser-ho. Des del Comú sempre vam dir que era un projecte de consens, treballat amb les associacions i d’acord amb elles. Aleshores, si no els sembla idoni, parem, tornem enrere i no passa res.

Abans d’haver fet marxa enrere potser s’hauria d’haver esperat a acabar la prova pilot. Potser hauria canviat alguna cosa el fet d’haver esperat als 45 dies previstos en un principi.
Si tothom està convençut, o majoritàriament convençut, que no funciona com abans tornem al model que es creu que funciona, millor. Crec que no hauria variat gran cosa, i menys en aquesta època de l’any.

¿No hauria estat interessant conèixer l’opinió de la resta de ciutadans de la parròquia? No tan sols els botiguers.
Aquest projecte era una demanda de l’Associació de Comerciants i Propietaris de l’Avinguda Meritxell, i era la dinamització econòmica d’una zona determinada. És evident que l’opinió dels ciutadans, de tots, compta, però en aquest cas concret estàvem parlant del tema econòmic de les parts implicades. El tema de la mobilitat ja estava solucionat perquè tot aquest projecte havia passat per la Taula Nacional de Mobilitat. És aquest òrgan qui fa les anàlisis i els models per ordinador que demostren que això és viable i com ha de funcionar. La taula de mobilitat ja ens va donar el vistiplau. El model aconsellat era aquesta direcció que es va fer, perquè era la que no col·lapsava la mobilitat a tota la vall central i a més garantia la seguretat en tots els casos: la seguretat en la circulació dels bombers, les ambulàncies... Aquesta era la millor opció en el que afecta la qüestió de la mobilitat.
Tot això feia mesos que estava a sobre de la taula. Feia mesos que s’havia presentat a la taula de mobilitat, feia mesos que els diaris en van parlar... Era una informació que tenia tothom.

¿I els comerciants que després es van mostrar contraris als canvis no s’havien expressat fins aleshores?
Aquesta pregunta l’hauria de fer a les associacions, en concret a la de Meritxell, que és la que tenia les reunions amb aquests comerciants, la que informava aquests comerciants, i que quan es reunia amb el Comú aportava l’interès de tots els seus representants.

¿Creu que s’ha polititzat aquest tema?
No vull fer valoracions en aquest aspecte. Crec que estem en un moment dur, econòmicament parlant, en un moment de crisi generalitzada i possiblement també les informacions i els inputs que rebem dels països veïns fan que, en general, tots estiguem més crispats i ens radicalitzem més. Però d’aquí a trobar-hi una motivació política, no vull pas pensar que ningú políticament tingui interès a carregar-se un projecte que al final l’únic que es busca és que sigui millor per a la parròquia, millor per als comerciants i millor per a tots.
Aquí vull afegir que els mateixos Demòcrates per Andorra en el seu programa portaven que volien fer modificacions a l’avinguda Meritxell. A més teníem el suport dels consellers del Comú de DA, que estaven totalment d’acord amb el que es feia.
Per tant no crec que s’hagi volgut polititzar.

¿Amb aquesta prova pilot s’ha demostrat que no és viable un únic sentit de circulació?
Tots els canvis en sentits de circulació necessiten un temps d’adaptació, necessiten que es canviïn hàbits i, evidentment, tots tenen els seus pros i contres. Entenc que aquesta prova d’un sol sentit de circulació, amb els inconvenients que pugui tenir, amb els matisos que s’hi vulguin donar, pot ser viable amb inconvenients, avantatges i matisos. Potser per a un tipus de negoci concret és més perjudicial i és més beneficiós per a uns altres. Entenc que estrictament viable, si parlem de mobilitat, amb les modificacions pertinents ho pot ser.

¿Com quedarà a partir d’ara el projecte d’embelliment de l’avinguda?
El projecte seguirà tirant endavant amb l’única diferència que en comptes d’un carril de circulació n’hi haurà dos i que les voravies d’aquest tram, en comptes de ser més amples, seran com estaven abans, amb dos sentits de circulació, però el projecte d’embelliment continuarà sent el mateix, amb els detalls que a causa d’aquest canvi siguin impossibles de realitzar, però majoritàriament la resta serà igual.

És a dir, que la decoració que es volia aplicar es mantindrà a les diferents zones de l’avinguda i a la resta d’eixos comercials.
Tot això continuarà sent el mateix, tot i que lògicament el projecte en si s’haurà de retocar per ajustar-lo a la nova realitat.

¿Això representarà un cost afegit?
Crec que no. Evidentment tot té un cost, però tot això s’ha fet amb mitjans propis, amb personal del Comú, i l’única cosa que ha passat és que en comptes de prioritzar unes coses s’han prioritzat unes altres. És evident que això té un cost, però no el tenim ni quantificat.

¿Quan es començaran a desenvolupar aquestes accions d’embelliment?
Ara començarem altra vegada a treballar el projecte per adaptar-lo a la nova realitat. Quan toqui el desenvoluparem.

¿Això es farà de forma consensuada amb les associacions?
Es farà amb reunions amb les associacions, lògicament, tal com s’ha fet la resta. El mètode de treball no pot canviar. El Comú d’Andorra la Vella busca treballar conjuntament amb les associacions de comerciants de tota la parròquia, perquè entenem que tota dinamització i tot canvi és integral de tota la parròquia, no d’un tros sí i un tros no, no d’un barri sí i un altre no. És amb totes les associacions i de mica en mica fer el que els pressupostos ens permetin.

¿I ja s’ha plantejat com es finançaran les obres?
Cal veure primer el tema pressupostari, en quins terminis s’ha de fer, i llavors veurem què pot finançar el Comú. Sempre que sigui amb aportacions de privats ha de ser consensuat i que ells hi vulguin participar amb les contribucions especials. Les associacions ja ens han comunicat que els privats no estan en situació de fer contribucions especials perquè la situació és la que és. Per tant haurem de gestionar els recursos que tinguem al Comú i fer un cronograma d’acord amb el que puguem fer. El Comú assumiria fins on pogués i la resta possiblement s’haurà de retardar si els costos són molt elevats o s’haurà de parlar a veure com es fa.

Des de la Cambra de Comerç es va indicar que no només es tracta de tancar carrers, sinó que calen accions de dinamització. ¿És aquí on s’ha fallat?
Nosaltres estem col·laborant amb les associacions per impulsar accions de dinamització. No sé si la Cambra no ho sap, però al mateix centre històric, que és on es fan més dinamitzacions, es fan accions constantment. Nosaltres tenim el costum de treballar amb els implicats. Qualsevol dinamització és un acord, un consens
i un treball conjunt amb el
barri concret.