El conseller de les comunitats portugueses, José Manuel da Silva, parla sobre les qüestions que durant els últims mesos han fet que els residents lusitans hagin estat notícia.
La comunitat portuguesa ha estat notícia últimament per decisions que la penalitzen. ¿Se senten oblidats pel seu Govern?
Cal dir que són decisions que afecten els residents a diferents països, no només a Andorra. Sincerament, no ens sentim deixats de la mà del Govern i la prova és que el cas de l’impost de béns immobles s’ha solucionat, i més o menys la qüestió ha quedat resolta en quinze dies. No és fàcil que un parlament que ja ha aprovat un pressupost de l’Estat després accepti una esmena i faci una rectificació en menys de quinze dies.
Respecte al tancament de l’ambaixada, tampoc crec que es deixi la comunitat de banda. És una decisió provocada per la qüestió econòmica, i ho sabem tots. La prova és que en breu es crearà un consolat honorari. Això també pot satisfer les necessitats de realitzar els tràmits que tingui la comunitat portuguesa. Els aspectes que s’han donat últimament estan relacionats amb el context econòmic, però una mostra que el Govern portuguès ens té en compte és que s’han solucionat en breu.
L’últim que s’ha anunciat ha estat que caldrà pagar per les classes de portuguès.
S’ha de tenir en compte que l’ensenyament del portuguès no passa a ser de pagament. La coordinadora d’Educació a Madrid va ser a Andorra per explicar-ho. És una aportació per al manual i el certificat. Fins avui no hi ha hagut certificats i ara passarà a haver-n’hi. El que demano és que tots els pares, tant si els alumnes fan el primer curs com si no, facin la preinscripció perquè és important. Si no es fa difícilment podrem mantenir l’ensenyament de portuguès al Principat. La preinscripció és necessària per saber el nombre d’alumnes que hi haurà i quants mestres caldrà tenir. Cal tenir en compte que un certificat d’estudis costa uns 80 euros. Per tant 120 euros, incloent-hi els llibres, no és un preu car. El que espero és que els pares facin la preinscripció i que no deixem que es mori el que tants anys ens va costar aconseguir.
¿Coneix quina és l’opinió dels pares?
Hi ha molta gent que diu: Si s’ha de pagar, no hi vaig. Però la gent ha de ser conscient que es tracta de la llengua materna i fins i tot ens hem trobat amb casos de residents espanyols que volen que els fills aprenguin portuguès. Quan una llengua és parlada per 250 milions de persones, crec que s’hauria de tenir en compte. Som nosaltres, els portuguesos, els que haurem de fer força perquè això no s’acabi i vagi a millor. I aquesta aportació és perquè l’ensenyament sigui de més qualitat.
En aquests moments el portuguès ja està integrat al Liceu però enlloc més. ¿Continuaran fent pressió?
S’està treballant en aquest sentit. L’últim ambaixador va tenir unes quantes reunions i aquesta setmana la coordinadora d’Educació també s’ha reunit amb la ministra d’Educació. S’està treballant, i per tant cal tenir paciència i fer força. Sabem que és complicat, perquè hi ha tres sistemes educatius, però el Govern portuguès, la coordinadora de l’ambaixada de Madrid i nosaltres treballarem perquè algun dia, esperem que sigui al més aviat possible, el portuguès estigui integrat al sistema educatiu andorrà.
El Govern també ha decidit anul·lar l’augment de l’impost de béns immobles per als residents en paradisos fiscals.
Ha estat acceptat i ara ha de ser publicat al Diari de la República. Calculem que pot trigar fins a tres setmanes. La gent que ha rebut les notificacions per pagar, en dues o tres setmanes rebrà una rectificació i pagaran segons el sistema anterior.
¿Hi ha gent que ja ha satisfet l’impost?
Sí, hi ha algunes persones, tot i que no són gaires. En tot cas, aquesta setmana em van confirmar que aquests diners es retornaran a la gent que ha pagat.
Tota aquesta situació s’ha donat perquè Portugal considera Andorra un paradís fiscal.
Portugal i Andorra ja han firmat un conveni d’intercanvi d’informació fiscal i hi ha converses per arribar a un acord de no doble imposició. Espero que hi hagi una bona entesa, al més aviat possible, i que Andorra deixi de ser considerada un paradís fiscal. A més, la població portuguesa el que menys fa és venir per evadir impostos. Són gent treballadora que s’ha fet una caseta a Portugal per passar les vacances i per jubilar-s’hi.
Es preveia que el cònsol honorari ja seria nomenat al març, però el procés s’ha allargat.
S’està allargant perquè és el Govern el que l’ha de nomenar. En principi serà un resident portuguès d’aquí Andorra. Estem a l’espera que es faci el nomenament. Sé que està a punt de fer-se. Les instal·lacions i els funcionaris ja estan preparats per rebre la comunitat. Amb aquest servei podrem satisfer les necessitats dels residents. En principi es faran tots els tràmits que es feien abans, o gairebé tots, i en un o dos mesos més també es farà el Cartão de Cidadão. És un nou servei que hem aconseguit, perquè fins ara només es podia fer la renovació però no per primer cop.
La crisi també ha fet que residents hagin deixat el Principat.
Tenim les dades del Govern que indiquen que la població portuguesa ha passat de 12.800 a 11.700 en un any. Són gent que ha hagut de marxar perquè no té feina. No han marxat perquè volen. Hi ha gent que se’n tornen a casa i potser després marxen cap a un altre país.
Al país d’origen també se sol tenir més suport...
Evidentment. Allà tens la casa, no has de pagar lloguer, sempre és més fàcil. A més, és el teu país.
¿Té coneixement de persones que tinguin previst marxar en un futur?
Tot i que no hi ha dades, a Andorra ens coneixem gairebé tots i això és un fet. Hi ha un nombre considerable de gent que té previst marxar definitivament per la crisi que tenim a Andorra. Això es comenta entre els residents. Es queden sense feina i es veuran obligats a marxar, no és que vulguin. Cal dir que la construcció està patint molt i sabem que hi havia un volum important de residents portuguesos que treballaven en aquest ram.
La nova llei d’obertura econòmica preveu que només d’obtenir la residència es pugui obrir una empresa. Suposo que aquest fet tindrà poca incidència entre els membres de la comunitat.
Avui el que més preocupa la gent no és que pugui obrir una empresa, sinó tenir feina per arribar a final de mes. Aquesta és la preocupació més gran. Avui és un privilegi aixecar-se i poder anar a treballar.
Quant als drets polítics, l’hem sentit diversos cops reclamar-los.
Ara que sóc a la recta final del meu mandat he de dir que aquest ha estat sempre un dels objectius. Ho hem comentat amb el cap de Govern i diversos ministres. Crec que tots els residents haurien de tenir el dret a vot a les comunals. A les generals, crec que són els andorrans els que han de decidir, ja que els pertoca a ells. Però a les comunals defensaré sempre que els residents puguin votar perquè els tributs els paguem tots. Això sí, establint un mínim d’anys de residència, que podria ser de cinc o deu anys.
¿Això també permetria un arrelament més gran?
De fet, la gent que fa més de deu anys que viu a Andorra ja està arrelada.
¿Com veuria rebaixar la nacionalitat als quinze anys?
Ho trobo positiu, però el fet d’haver de renunciar a la teva no m’agrada. Jo defenso la doble nacionalitat.
¿El fet d’haver de renunciar és el que més frena els residents a obtenir la nacionalitat
andorrana?
Diria que és el que frena completament. Perquè per tornar-la a recuperar és molt complicat.
Fa temps es va parlar de fer una federació d’associacions d’immigrants. ¿Té possibilitats en un futur?
Això no s’ha tirat mai endavant. Aquesta crisi tan forta ha fet que això sigui complicat de realitzar. Seria molt positiu tenir una entitat com aquesta, però ara per ara no hi ha perspectives que això pugui ser.
¿Quin balanç fa del mandat?
He fet una feina que per algú potser no estarà ben feta, però el balanç és positiu, tot i que ha estat complicat. Les eleccions seran a l’estiu o la tardor.
