Com a periodista d’ofici, i que tampoc és que hi hagi tants temes sobre la taula del Consell Comarcal, Josefina Lladós respon alguna pregunta sense que calgui fer-la. El discurs? Presideix un organisme lligat per un pressupost que poc marge d’actuació deixa. 

Un any de legislatura que el CCAU ha destinat a organitzar-se. Tautològic? 
Al contrari. Per a mi, la legislatura comença a comptar a partir de l’octubre, que és quan hi ha el nou gerent, que per a mi és la peça clau d’un Consell Comarcal. Ha estat un any en què s’ha fet moltíssima feina. Cert que molta ha estat de recosir el Consell. Els anteriors quatre anys van ser molt durs, per molts motius i a molts nivells. No estic d’acord que s’hagin fet coses de tràmit: estem absolutament encotillats per normatives i lleis i els tempos per fer-ho. Portàvem retard per a, per exemple, l’estabilització de personal, i urgia. 

Entesos. 
També perdem de vista a vegades quines són les funcions d’un Consell Comarcal. És una administració que es dedica a donar suport tècnic (des de secretaria i intervenció a cultura o medi ambient o urbanisme) als ajuntaments petits. És una administració que gestiona competències delegades per diferents departaments de la Generalitat: educació, menjadors escolars, medi ambient, serveis socials... Però som uns gestors. Per això jo sempre dic que el Consell Comarcal no és un lloc on anar a fer, no tant política, sinó partidisme. 

Va  sorprendre en un ple: “no s’hi ve a fer política”. 
Potser no ho vaig expressar correctament. Tots fem política contínuament, en qualsevol acció personal, fins i tot quan decidim anar a comprar a un lloc o a un altre, en tots els vessants de la vida. Però el CCAU no és un lloc on venir a fer partit. Les decisions polítiques que prenem aquí han de comptar abans amb el consens del consell d’alcaldes. Són els que tenen, per a mi, el poder polític d’una comarca. Els  grans projectes que han tingut molt ocupat el Consell durant els últims anys han sortit dels alcaldes. 

Parla dels fons Feder.
Sí, els projectes Camina Pirineus i Impulsa Energia. Pocs consells comarcals hi haurà que s’hagin embarcat en la gestió d’uns projectes d’aquesta envergadura. Això perquè a les legislatures anteriors es va preguntar als alcaldes. Han estat projectes ambiciosos i que han comportat la dedicació exclusiva de molt personal del CCAU, sumada a la feina habitual, va ser una situació interna complexa. 

A què es refereix?
La legislatura passada va ser un fre a la bona marxa que portava el CCAU en molts aspectes. Una pandèmia, una coalició de govern que no va funcionar, està clar, amb dos grups que no entenien igual què era el CCAU, i que als llocs clau hi havia persones que no acabaven d’encaixar, d’entendre aquesta administració.

Qui?
Gerència i secretaria. 

També perquè va haver-hi tres presidents?
Sí i no, perquè la peça clau és la gerència. Jo entenc que som bàsicament un òrgan administratiu i tècnic, no de decisió política. Això queda per al consell d’alcaldes, ells són qui han liderat una llista i obtingut la confiança dels veïns, tenen aquesta legitimitat, mentre que aquí, a nosaltres, com a consellers comarcals, ens designen els nostres grups. 

S’ha especulat que és una manera de treure ‘poder’ al ple del CCAU i que el grup amb més alcaldes ‘mani’. 
Finalment, tots els afers acaben passant pel ple i ha de validar les iniciatives. Ara programem el consell en paral·lel a comissions informatives, etcètera, per tenir-los al dia i perquè el consell d’alcaldes pugui fer propostes. Però no oblidem que el Consell Comarcal és una entitat gestora d’uns fons i el seu marge de maniobra és petitíssim. Per petit que sigui el teu ajuntament, pots fer allò o allò altre: posar més diners en camins o un altre lloc, però al Consell Comarcal, no; aquí tens un ajut per camins i ha d’anar a camins, no a transport a la demanda o a depuradores. Tot és finalista. De fet, enguany no hem aprovat pressupost, i a ningú li ha estranyat. 

A servidora la primera. Per què no s’ha fet pressupost?
Tant gerència com secretaria i intervenció han anat molt enfeinats, col·lapsats amb els requeriments Feder, i molt més. Ja veieu, amb el pressupost prorrogat anem fent. 

Aquesta explicació dels diners finalistes li va donar a la gent que demana no quedar-se sense bus a l’estiu. Decebedor.  
Els consells comarcals es creen com a antenes de la Generalitat a les comarques, som dipositaris d’una delegació de competències, però si no es doten convenientment... Aquesta reivindicació del transport la fem nostra, perquè té tota la lògica, i ho estem lluitant amb el departament de Transports. De moment, la primera resposta és que no hi ha pressupost enguany, però que ho estudiaran de cara a l’any vinent. 

Fien llarg. 
Jo també soc una ciutadana, no una política d’alt nivell tot el dia al despatx. Jo també tinc fills que agafen l’autobús, també jo l’agafo. Jo m’assec en una taula amb representants de la Generalitat o la Diputació i soc la primera ciutadana de carrer. Sé bé quina és la nostra realitat. Sovint fem demandes que topen amb la manca de recursos econòmics. I, tot i que sembla increïble al 2024, amb el desconeixement de comarques com aquesta. 

El transport és una de les principals carències a la comarca? 
Sí, sí, com a la resta de comarques del Pirineu. Des de Transports van passar unes enquestes perquè cada municipi digui quines mancances troba en aquest sentit, amb l’objectiu de millorar la xarxa. Aquí vam ser pioners en transport a la demanda, i això sovint s’oblida... quan sento aquests discursos de què en quaranta anys no s’ha fet res...  Sempre s’ha intentat millorar les línies, però sempre en funció del pressupost que ens deleguen.  

Aleshores, en concret?
Estudiarem si cal alguna reorganització i estem en contacte permanent amb Transport a la demanda. Ara bé, hi ha un altre problema: la manca de professionals. Així que i tant que volem potenciar el transport a la demanda, amb noves tecnologies, i Transports ho prova en altres comarques. Podem tenir moltes idees, però falta valentia i recursos econòmics. 

Valentia de qui? 
Dels polítics que gestionen el país. El pressupost de la Generalitat és tan limitat... El principal problema a Catalunya està molt clar quin és. 

Veiem per on va. Aquí sí que fa política.  
Sempre fem política. 

Un ciutadà pot pensar que si l’única mesura és apujar preus, taxes, impostos...
Vostès es pensen que als que tenim la responsabilitat de governar ens agrada apujar preus? Algú es pensa que no es busquen, sempre, totes les opcions possibles abans? Ara, també volem que els ajuntaments cobreixin totes les seves competències, que són moltíssimes i estan absolutament escanyats. 

L’habitatge sí que escanya. Té opcions de fer el CCAU? 
No té competències, tenim una oficina d’habitatge, però funciona a través d’un conveni, amb funcions molt limitades, i en comptes d’augmentar la partida, l’han disminuït. Ara bé, que a través del CCAU es pot fer un debat? Participem de la taula al Pirineu. És el tema prioritari. Cada comarca té la seva situació i aquí, nosaltres, tenim la que ens genera a Andorra. Per això necessitem un espai on parlar amb el Govern d’Andorra sobre com afrontem aquesta situació. 

El problema d’habitatge a l’Alt Urgell és Andorra? 
No, no, no. Però hi ha aquest auge de la construcció tan ràpid que atreu molta gent a Andorra que baixa a viure aquí. L’encariment a la part nord de la comarca sí que està causat per la situació que es viu al Principat. Poca gent ho discutirà. Aquí no tenim proliferació de segona residència o pisos d’ús turístic. Per això una de les línies d’acció més ràpides era una taula d’habitatge...

... taules, comissions... 
Jo també soc escèptica, sí, però és molt important fer trobades amb qui convingui per parlar dels problemes. És bàsic començar per aquí.

Però el diagnòstic està fet.  I les solucions?
No es tracta tant de fer diagnòstic. Però nosaltres, a l’Alt Urgell, estem molt limitats: cada municipi té la seva realitat, però podem créixer? Fins a on? Podem donar servei d’aigua, clavegueram, serveis... a banda del planejament urbanístic que tinguem. L’Administració és una màquina tan gran que quan reacciona, tot l’engranatge és molt molt lent.  

Sap que li preguntarem pel SAD, i aquest ‘famós’ estudi que tothom demana.  
No en parlaré més del compte d’aquest tema, perquè s’ha mediatitzat d’una manera que ha repercutit negativament en el servei. Ja hi haurà el moment de parlar amb més tranquil·litat. Ja estem en les setmanes de prendre una decisió definitiva. Pesaran els motius econòmics, els motius tècnics i, sobretot, sobretot, la voluntat de dignificar aquest servei, en el sentit que el departament de Serveis Socials de la Generalitat definís bé el model d’atenció a domicili. En una comarca com la nostra és vital i ha d’anar a molt més. 

Què vol dir? 
És a dir, si ara tenim una plantilla de set, vuit, nou, treballadores, s’ha de duplicar com a mínim en pocs anys. Ha d’anar a molt més en una comarca com la nostra, perquè serà cada cop més utilitzat, i els usuaris que l’han de fer servir han d’estar contents. Ara tenim els números damunt de la taula, però no sols és un tema econòmic, tot i que hem de ser molt curosos amb els diners públics. I volem que el servei tingui un futur important a la comarca, perquè qualsevol el pot necessitar en qualsevol moment. Poca cosa més a dir. Se n’ha parlat massa i no de manera del tot correcta. 

Unes setmanes és imprecís, i resposta ja coneguda.   
La decisió hauria d’estar presa, però s’han volgut estudiar bé totes les opcions i està bé així. Sempre vam estar d’acord amb l’alcalde Joan Barrera, en aquest i altres temes, que hem d’anar plegats. Fem reunions periòdiques i ho treballem plegats. Hi ha bona entesa. Cadascú es pot identificar amb un partit, unes idees, però quan comandes una nau...

Esmenta la Generalitat: haurem d’esperar un nou govern?  Eleccions?
No, no, res a veure.