El candidat a cònsol major de Demòcrates per Andorra (DA) a Canillo, Josep Mandicó, explica que després d’un mandat caracteritzat per l’austeritat el sanejament de les finances permetrà incrementar la inversió. Remarca, però, que això no vol dir despesa incontrolada sinó que es treballarà per una bona qualitat de vida a la parròquia. La lluita contra el vot en blanc serà la gran batalla en aquests comicis.

¿Què l’ha empès a presentar-se a la reelecció?
Tot i que jo no en tenia gaire  la intenció, se’m va demanar si volia tornar a encapçalar aquest projecte i vaig acabar dient que sí. També és cert que veníem d’una situació més complicada i feia il·lusió tornar-lo a encapçalar quatre anys més, en què potser podrem fer el que ens ha quedat una mica al tinter aquest últim mandat.

¿Què s’ha deixat per fer en aquest mandat?
El fet que arribéssim i de cop haguéssim de posar el fre, sobretot per complir la Llei de finances comunals abans de finals del 2013, ens va tallar a tots les ales. Molts projectes que anaven sortint eren no, no, no, i canviar aquesta tendència costa una mica. Jo no parlaria de què ha quedat per fer perquè hem fet pràcticament un 80% del que portàvem al programa i perquè en la darrera campanya ja vam dir que no faríem res d’excepcional en infraestructures. No es tractava de fer grans obres sinó de portar un valor afegit a la parròquia. No ens va quedar gaire cosa al tinter, però sí que comencem amb una il·lusió diferent de fa quatre anys.

¿Quines han de ser les prioritats pels propers quatre anys?
Hem basat la campanya en un esdeveniment que es farà l’hivern del 2019, que són les finals de la Copa del Món d’esquí, per tenir un fil conductor. Tenint en compte que serem una finestra al món i que tindrem els millors esquiadors a la parròquia, ¿quina idea de Canillo volem que se n’emportin? Volem una parròquia amb serveis, moderna, acollidora... Basant-nos en això hem fet el programa. Haurem de rectificar algunes que coses que ara no funcionen del tot bé per arribar a aquesta fita. El que és clar és que no ho podem basar tot en el turisme. No podem oblidar la gent de la parròquia. Tot el que hem de fer ha de permetre que la persona que ens visiti s’hi trobi molt a gust, però també s’ha d’augmentar la qualitat de vida del resident, que és qui fa viure Canillo.

¿I en relació a les finances?
Les finances estan sanejades. Però el que no pot ser és finances sanejades, despesa incontrolada. Ho tenim molt clar, i com que ho hem patit no volem que això torni a passar. Proposem fer un fons perquè en un moment de necessitat tinguem diners. Si el que volem és una parròquia de serveis, moderna i acollidora, ¿com ho fem?, ¿quina capacitat inversora tenim per fer-ho? Hem calculat que podem disposar d’uns 3 milions d’euros cada any en els propers quatre anys. Això mentre es continua reduint préstec i sense augmentar l’endeutament. Per això hem d’ajustar molt les inversions al pressupost que tenim.

¿Quines inversions pre­veuen?
Hem de continuar en la línia d’anar arranjant tot el que tenim. Aquests quatre anys hem tingut penúria econòmica, però no s’ha deixat de fer res. Les infraestructures importants que ara caldrà fer estaran relacionades amb l’aigua potable, perquè veiem que els apartaments que estaven buits s’estan obrint i hem de redimensionar la xarxa al que hi haurà. També haurem d’acabar la xarxa separativa d’aigües. Tot això són inversions importants, que costen molts diners i que de vegades no es veuen però s’han de fer. En enllumenat públic i voravies també hi caldrà seguir treballant.

¿Es projecten nous serveis en l’àmbit social?
Estic convençut que en aquest àmbit cal mantenir el que hem fet fins ara. Perquè si en algun lloc no hem escatimat esforços ha estat en social. Tenim una guarderia que funciona correctament, l’espai jovent, l’esplai... Cal continuar-ho potenciant. 

Abans ha parlat de donar valor afegit a la parròquia. ¿Com es farà?
En posaré un exemple. Si la treta de neu comença a les quatre del matí i a les set del  matí està tot net, això és qualitat de vida. Si el servei d’escombraries passa més sovint i s’embelleixen els contenidors, això és qualitat de vida. Hem d’anar a buscar totes aquestes coses que facin que viure a Canillo sigui fàcil.

¿Per on passaran les accions en turisme?
L’hivern el tenim força cobert. A l’estiu, Ensisa ja fa l’esforç d’intentar cada vegada més impulsar nous projectes. Tenim el golf a Soldeu, el Món Màgic a Canillo, el kàrting al Tarter... Conjuntament amb el Comú intentem veure com ho podem anar ampliant. A més, des del Comú es va fer una prova pilot a la vall d’Incles amb un bus elèctric i senyalització. Aquest estiu ha estat un èxit i cal replantejar-ho. També acabarem el mirador del roc del Quer. Tot el que tenim ho hem de millorar, i després hem d’anar aportant alguna cosa més. El que hem de fer és que al visitant que vingui a Canillo a passar una setmana li passin els dies volant i que s’hi trobi bé.

L’aposta d’Ensisa per a l’estiu és ampliar l’oferta.
Sí. Per exemple en el cas del camp de golf veiem que hi ha acompanyants que no practiquen aquest esport i estudiarem oferir activitats complementàries, com pot ser un camí molt accessible.

També hi ha el Palau de Gel, una infraestructura que comporta un cost important.
Costa molts diners, tot i que a poc a poc estem rebaixant les despeses i fent pujar els ingressos. Potser no tot el que fa el Comú ha d’aportar una rendibilitat. El Palau de Gel és un complement molt important, fins i tot a l’hivern. Les estades esportives funcionen molt bé, porten gent que pernocta i dóna vida a la parròquia. Hem fet unes inversions al Palau per garantir la qualitat del gel, per complir amb les normatives de gasos i per estalviar en energia.

¿Preveuen novetats en l’àmbit empresarial?
Tenim alguns comerços tancats i intentarem que aquestes botigues s’especialitzin en productes locals oferint-los ajuts. Això permetria oferir una activitat més als visitants. A més, cada vegada hi ha més demanda d’obertures de negocis i per això proposem la creació d’un viver d’empreses perquè els sigui més fàcil establir-se. Això també persegueix donar oportunitats als joves. Cada vegada és més complicat que trobin feina i hem de facilitar al màxim aquestes ajudes, que no cal que siguin econòmiques. 

¿Emprendrà accions per assegurar el relleu generacional en el sector agrícola?
A Canillo, si no trobem una solució al patrimoni natural no val la pena que fem cap acció turística. ¿Quin encant té la vall d’Incles si no hi ha cap cap de bestiar? Cal buscar solucions a llarg termini perquè això es pugui mantenir. La solució cal trobar-la entre tots, però la intenció és estudiar la creació d’una estructura col·lectiva agrícola i ramadera que permeti afrontar les dificultats del sector primari.

En els programes electorals demòcrates de fa quatre anys es destacava que una garantia per avançar en la clarificació de les competències passava per uns comuns taronja. Tot i així, s’ha avançat poc.
Hi ha hagut molt diàleg. Es va firmar un document, que té la seva importància. El més important és que tots ens necessitem els uns als altres i hem de trobar aquest terme mitjà. Els comuns, sobretot com el de Canillo, sense transferències no podem viure, i hi ha alguns serveis que potser fa el Govern i que els haurien de fer els comuns i a l’inrevés. El que cal és sentit comú i adaptar als temps actuals l’acord aprovat fa vint anys.

¿Serà més difícil aconseguir-ho ara tenint en compte que el panorama polític pot canviar?
Si tots tenim clar que això ha de tirar endavant i que no ha de ser un mercadeig, en què jo estiro cap aquí i tu cap allà, no ha de ser més complicat. No perquè siguis de DA i el Govern sigui de DA i faci una proposta inacceptable, s’ha d’acceptar. Abans de tot hem de defensar les parròquies. En tot cas, el Govern no farà aquestes propostes, i una mostra és que no les ha fet. Ara, si això es vol polititzar i no es vol que es faci res, difícilment s’arribarà a una entesa. Si tots hi posem bona voluntat, es pot arribar a acabar. I sobretot tenint en compte que ja s’ha fet molta feina.

¿El fet que es vagi ajornant tant aquest assumpte pot cansar el ciutadà?
Puc entendre que el cansi, però el que hem de fer és que tot això no li arribi. El que hem de fer és oferir els serveis necessaris perquè tingui una bona qualitat de vida.

La seva candidatura torna a ser l’única a Canillo. ¿És preocupant?
A Canillo s’ha fet una candidatura de gent que compartim una bona amistat, que fa temps que parlem i que tenim un projecte en comú, que és tirar endavant Canillo. També voldria dir que quan arriben les eleccions sembla que això és un joc. El secretari general d’un partit va fer unes declaracions que vaig trobar molt fora de lloc i d’un perfil molt baix, i això és preocupant perquè aquesta gent espera un dia tornar a manar. Això no és un joc. Unes eleccions no es poden planificar 48 o 70 hores abans de presentar les llistes. Es pot fer la demagògia que es vulgui a Canillo, però no hem fet una candidatura per anar contra ningú, i el fet que estiguem sols no és culpa nostra. No es pot dir que nosaltres tenim la força de decidir qui fa i qui no fa candidatura. Això és prendre la gent per tontos. És una candidatura pensada per tirar endavant la parròquia, no perquè no n’hi hagués cap més.

¿Preveu molt vot en blanc?
Vot en blanc n’hi haurà. Tenim molta feina a explicar què i com ho volem fer. Que la gent vagi a votar i que no voti en blanc. El vot blanc és el vot fàcil.