Jover nega cap deute amb els comuns de les transferències 2017

El titular de Finances, Eric Jover, va negar ahir en seu parlamentària que el Govern tingui cap deute amb els comuns corresponents a les transferències de l’exercici 2017. El ministre responia així a una pregunta formulada pel president del grup socialdemòcrata, Pere López, que li demanava els motius pels quals des de l’executiu encara no s’havia fet efectiu el pagament dels 7,4 milions d’euros que faltaven de les transferències, pagament que les administracions parroquials havien reclamat en tres cartes, una de l’anterior legislatura i dues de la present.

Jover, que va fer memòria de l’acord assolit entre el Govern i els comuns per congelar les transferències els exercicis 2015 i 2016 en 54,6 milions d’euros i va retreure a López que amb els seus vots s’hagués impedit també la congelació per al 2017, va recordar que, en no congelar-se, l’import de les transferències per a aquell exercici, calculat en base a la llei del 1993 encara vigent en aquell moment, pujava fins als 62,1 milions d’euros i que es va fer un primer pagament de 54,6 milions i que ja el 2018 es va aprovar un suplement de crèdit extraordinari per fer front als 7 milions restants, que es van abonar finalment als comuns el 29 de gener del 2019.

López, que va recordar també a Jover que el no a la congelació va ser votat no només pels parlamentaris socialdemòcrates, sinó per tota l’oposició, va insistir que el deute existeix i es va mostrar sorprès que “el Govern no estigui disposat a complir amb la llei”. En aquest sentit, el parlamentari socialdemòcrata va apuntar que en aplicació de la normativa vigent aleshores l’import de la transferència era de 69 milions d’euros, és a dir, 7 més dels abonats per l’Executiu i que són els set que “han reclamat en tres cartes els comuns”.

Jover, que va avançar que la setmana vinent serà present a la reunió de cònsols per parlar d’aquesta qüestió, va remarcar que tal com s’ha fet sempre, i a més a més “el Tribunal de Comptes ha validat el càlcul”, es va determinar la quantia de les transferències a partir dels ingressos d’impostos i taxes “efectivament cobrats” durant l’exercici i no en base als liquidats, motiu pel qual des del Govern es considera que amb els 7 milions abonats el 2019 ja quedaven regularitzades les transferències del 2017.

Un gabinet jurídic “molt potent” amb els diners destinats per l’AREB a advocats

Les despeses de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) en assessoraments jurídics van comportar ahir una nova topada entre el ministre de Finances, Eric Jover, i el conseller general socialdemòcrata Quim Miró, que va assegurar que amb els 6,6 milions d’euros abonats per l’AREB entre els anys 2015 i 2019, i si s’afegissin els de l’any passat i el present exercici, l’Administració “podria comptar amb un gabinet jurídic propi molt potent”. Jover, que va considerar que les quantitats abonades per l’AREB s’ajusten a les normes orientadores que estableix el Col·legi d’Advocats, va recordar que l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries ha hagut de fer front a 173 procediments, bona part dels quals el 2017, any en què es va arribar a un acord amb el despatx Badia Advocats. En aquest sentit, el ministre, que va assegurar a més que en determinats casos hi ha una rebaixa de la tarifa que pot arribar a ser del 90%, va defensar novament aquella contractació, “avalada també pel Tribunal de Comptes” com va recordar, i va posar de manifest que de les demandes hi ha ja “122 sentències fermes” i totes “favorables a l’AREB”. En aquesta línia, Jover, que va insistir que les tarifes tenen en compte les conseqüències econòmiques que es poden derivar de la demanda, va assegurar que és cert que “6 milions són molts diners, però són els que es necessiten per defensar l’Estat”.

Per la seva part, Miró, que va seguir considerant massa elevades les quantitats pagades tenint en compte que en la majoria de procediments “no hi ha cap reclamació econòmica”, ja que són peticions de nul·litat de decisions de l’AREB respecte del traspàs de comptes de l’antiga BPA, va contraposar els 350 euros que cobren els advocats per dia de guàrdia als més de 4.700 diaris de mitjana que cobraria aquest despatx, i irònicament va demanar un increment per als lletrats de guàrdia.

Sense previsió en l’arribada de turistes

“No podem preveure quina serà l’afluència de turistes la temporada d’hivern perquè no depèn de nosaltres”. Així va respondre el cap de Govern, Xavier Espot, a la interpel·lació sobre l’arribada de turistes del socialdemòcrata Pere López, a qui va reiterar que, davant les restriccions de mobilitat dels països veïns, només es pot treballar a transmetre una imatge “positiva i segura” del país, per deixar clar que els visitants “no tenen més possibilitats de contagiar-se a casa nostra que a casa seva”. Espot va negar haver anunciat l’arribada de turistes per Nadal, com va apuntar López, i va insistir que van ser les institucions veïnes que van “dir una cosa que al final, per les raons que sigui, no va acabar sent així”.