La majoria parlamentària de Junts pel Sí (JxS) ha frenat la compareixença del ministre de Finances i portaveu de l’executiu, Jordi Cinca, davant la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya (CIOC), que havia estat proposada pel grup parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)-Crida Constituent, que sí que ha citat però vuit persones més relacionades amb Andorra.

Així es va acordar en la sessió que va mantenir la comissió, presidida per la diputada de Junts pel Sí Alba Vergés, dijous passat, i així consta en la transcripció del desenvolupament de la sessió, a la qual ha tingut accés aquest rotatiu i que posa de manifest que l’abstenció dels parlamentaris de JxS, que van votar favorablement juntament amb la CUP a totes les altres peticions de compareixences vinculades a Andorra, va evitar que se cités Cinca.
Des de Junts pel Sí es va justificar aquesta abstenció “per una qüestió competencial”, ja que des del grup parlamentari es va explicar que el Parlament de Catalunya “no té competències per citar membres d’un Govern estranger”. De fet, i tot i que en el reglament de la cambra catalana no es fa referència explícita a la nacionalitat de les persones que puguin ser citades en el marc d’una comissió d’investigació, sí que en l’apartat a de l’article 67 
–el que regula aquesta mena de compareixences– s’apunta que “la compareixença únicament es pot requerir amb relació a qüestions que són competència de la Generalitat”.
En canvi, JxS sí que va votar a favor de la resta de compareixences “andorranes” sol·licitades per la CUP-Crida  Constituent, que encapçalen els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins al moment de la intervenció, els germans Higini i Ramon Cierco; l’ex-conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel i l’exsecretària del consell d’administració de l’entitat bancària Rosa Castellón. Així mateix, també es va acordar citar, en qualitat d’exadvocat dels germans Cierco, Jaume Bartumeu.
Completen la llista de les citacions lligades al Principat l’actual ambaixador d’Espanya a Andorra, Manuel Montobbio, l’exagregat d’Interior de l’ambaixada Celestino Barroso, i l’exagregat d’Interior de la seu diplomàtica i inspector en cap de la Policia Nacional espanyola Bonifacio Díaz.
D’altra banda, i sempre amb els vots en contra dels representants del PP, la comissió va acordar citar el president de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, així com el seu cap de gabinet, Jorge Moragas, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. També es va donar llum verda a les compareixences del titular d’Interior, José Ignacio Zoido, i el seu predecessor en el càrrec, Jorge Fernández Díaz, a més de l’expresidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho.

 

El ministre lamenta que els Cierco no denunciessin les coaccions abans


El ministre de Finances, Jordi Cinca, va lamentar ahir que els germans Cierco no haguessin denunciat les coaccions dels policies espanyols per aconseguir informació quan ho van fer, just el 2014. Cinca lamenta que ho fessin públic el 2016, perquè “si haguessin estat denunciades en aquell moment, segurament l’Estat andorrà hauria pogut actuar i hauria pogut impedir que això succeís”, va manifestar el ministre en una entrevista ahir a Catalunya Ràdio. 
Pel que fa a les presumptes coaccions als Cierco, Cinca va dir que avui en dia “no descarto res, però m’agradaria pensar que qualsevol Estat utilitza els mecanismes que té per rebre informació”, com són les comissions rogatòries o els convenis d’intercanvi d’informació. “Si es fa fora d’aquest àmbit no ho sé.” Segons diu, el Govern no té cap prova d’aquests fets, i des d’Andorra no es farà cap “protesta formal [al Govern espanyol] mentre no quedi acreditat que això ha passat”. A parer de Cinca, aquesta és una qüestió judicialitzada i, segons “el que surti de tot això, el Govern ja actuarà”.  
En aquest sentit, si es provés que la Policia espanyola ha actuat de manera il·lícita per obtenir dades de BPA, “Andorra demanaria explicacions sobre si ha passat això amb el vistiplau del Govern espanyol o si s’ha actuat per lliure, i demanaríem responsabilitats”. 
Pel que fa a la filtració de  la nota de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de dilluns passat sobre els 69 milions que la família Pujol tenia presumptament a Andorra i sobre la nota de Marta Ferrusola, el ministre de Finances va advertir que la gran qüestió ara és esbrinar si, a més de frau fiscal, aquests diners tenien una procedència il·lícita. En tot cas, Cinca va valorar les darreres informacions sorgides sobre el cas amb la preocupació “de ser un ministre d’un país que és la víctima col·lateral de tot això”.  
Cinca va recordar que en aquella època, tot i que el delicte fiscal no estava tipificat, els bancs andorrans ja tenien mecanismes de control de blanqueig per conèixer l’origen dels diners i que si els Pujol els van superar és perquè tenien una “aparença lícita”. Amb tot, va afegir que interpreta que “quan una entitat es treu del damunt aquests clients, és que això li preocupa”, i més tenint en compte que es tractava de persones “significades”, de manera que els requisits encara eren més grans.
D’altra banda, a la pregunta de si serà ell el successor d’Antoni Martí, Cinca va dir que “avui em veig molt lluny d’aquesta tessitura”. Segons Cinca, els sis anys que fa que és ministre, i sobretot els dos últims, li han comportat un desgast personal enorme.