Per Sant Julià reclama “transparència” i “traçabilitat” per cada euro gastat.
L’endemà del debat televisiu, que va acabar en bronca fora de càmera a compte del minut d’or que ATV va permetre repetir a Cerni Cairat, el cap de llista de Per Sant Julià es va posar l’uniforme de combat i va sortir a buscar raons, convençut que no hi té res a perdre. Primer va carregar contra els seus dos rivals, “que semblen nens barallant-se a veure qui ha tingut primer la idea d’això i d’allò”, i finalment va concretar en la majoria. I a compte de Naturland.
Diu Miralles que els resultats exhibits per Majoral: 5,2 milions de facturació, 700.000 euros de benefici, “no sabem d’on surten, si hi ha hagut més turistes, si han apujat els preus o si és, com sospitem, perquè s’han inclòs al compte els ingressos per l’abocador de la Rabassa”. Que equival a fer-se trampes, a ells i als veïns, “perquè si Naturland té un problema s’ha de buscar la solució, i la solució no pot ser eixugar-ne el deute amb els ingressos de l’abocador”.
Per això reclama el líder de Per Sant Julià més transparència a les finances comunals, “que no calgui ser un expert economista per interpretar la documentació”. I sobretot, “traçabilitat”. És a dir, “que el veí pugui saber en qualsevol moment d’on ve cada euro que entra al Comú, o a què es destina cada euro que en surt”. Perquè el Comú, insisteix, “està al servei del veí, n’ha de resoldre els problemes i ha de retre comptes, tot negre sobre blanc”.
Miralles, en fi, va deixar anar una andanada en tota regla a compte del doble llenguatge dels polítics respecte a la construcció: “Les finances comunals en depenen absolutament. Això és un problema, perquè si no hi ha construcció, els comuns no ingressen, i si no hi ha ingressos no es poden pagar les nòmines. Per tant, serà molt difícil limitar la construcció mentre tinguem aquest problema. Això, que és així, s’ha de plantejar obertament i amb transparència. El veí ha de saber d’on prové exactament cada euro que ingressa el Comú.”
