L’enquesta postelectoral d’Andorra Recerca + Innovació ha volgut posar el focus, també, en l’abstenció, un fenomen que com als països de l’entorn al Principat ha anat creixent els darrers anys. Segons les dades recollides, entre les persones que no van votar a les passades generals, un 61% afirmen que no van voler anar a votar (un 46% no van voler votar i un 15% diuen que normalment voten però que aquest cop no van voler-ho fer), mentre que un 39% diuen que no van poder votar (un 32% no van poder i un 7% normalment ho fan però aquesta vegada no van poder).

Sumant els que no van voler i no van poder votar, quan se’ls pregunta els motius, un 21,1% diuen que estaven fora d’Andorra (abstencionista tècnic), un 14,7% que no li agrada cap partit o no se sent representat (abstencionista actiu) i un 12,6% diu que no li interessa la política (abstencionista passiu). En aquet sentit, des de l’AR+I es recull que un 40,2% dels abstencionistes són tècnics, un 27,6% passius i un 27,6% actius.

En l’informe s’exposa que tot i que les diferències “no són estadísticament significatives”, els joves són els que més diuen que no van poder votar (43%). Preguntat per la qüestió, el cap del grup de sociologia de l’AR+I, Joan Micó, ha assenyalat que mirant les dades recollides per Estadística a partir de l’anàlisi del cens, “allà on va augmentar més l’abstenció és entre els 25 i els 34 anys”.

I quin n’és el motiu? “Hi ha diferents hipòtesis”, apunta. “Estem en una època molt crítica amb el sistema, però quan fem l’anàlisi veiem que una part molt important ve donada per una proporció d’andorrans que viuen fora d’Andorra i que cada cop són més”, ha explicat, afegint que la voluntat de l’organisme és poder engegar un estudi justament sobre aquest fragment de població. Micó reconeix que en aquests comicis es va facilitar el vot per correu i va ajudar, però que caldria facilitar-lo més. A més, assenyala que si es viu fora és més difícil estar informat, fet que t’allunya més de la política.

Pel que fa als crítics amb el sistema, un 37,1% dels enquestats andorrans diuen estar poc o gens satisfets amb la democràcia a Andorra i majoritàriament ho justifiquen perquè no els agrada el sistema electoral o perquè pensen que el Govern només respon als interessos d’uns quants. D’altra banda, un 53,6% està molt o bastant satisfet. En el cas dels no nacionals, el 55,1% diu estar molt o bastant satisfet amb la democràcia al Principat, i el percentatge d’insatisfacció baixa fins al 26,6% i els arguments apunten al respecte cap als immigrants, el model de país o el fet que no es respecten drets socials.

Finalment, sobre el vot a la Batllia, del 39,3% d’enquestats que diuen  haver utilitzat aquest mecanisme, la majoria (49,9%) ho justifiquen per la comoditat, el 19,7% perquè estava fora del país i el 12,7% perquè no volia trobar-se amb ningú, per anonimat i evitar pressions.

Una majoria de vot fidel cap a Demòcrates
Pràcticament un 60% dels enquestats que el 2019 van votar DA a la llista nacional han votat aquest 2023 per la llista que agrupava DA+CC+ACO+UP, però també hi ha un 59,6% de vot que assegura que fa quatre anys havia optat pel vot nul. En el cas dels socialdemòcrates, un 47% dels que van votar PS el 2019, i un 52% dels que van votar SDP, han optat per l’aliança que els dos partits van presentar als comicis del 2 d’abril. Quant als votants de Liberals de l’any 2019, des de l’AR+I s’indica que són els que han votat en major proporció el mateix partit l’any 2023.

En el cas d’un partit nou, com Andorra Endavant, bona part dels seus suports provenen de votants que quatre anys enrere van votar Terceravia + UL (34,6%) i Andorra Sobirana (33%). Concòrdia també ha sumat un 45% de vots procedents d’antics votants de PS i SDP.