El grup parlamentari demòcrata va entrar ahir a tràmit al Consell General una proposició de llei per regular l’arbitratge en l’àmbit mercantil. Aquesta figura, molt utilitzada als països veïns, serveix per resoldre litigis en un termini d’entre sis i quinze mesos quan totes dues parts es posen d’acord voluntàriament per acudir-hi. Els consellers Carles Enseñat i Sílvia Calvó van explicar que amb aquesta iniciativa es pretén contribuir a reduir el nombre de casos que acaben a la Batllia, ajudant a descongestionar-la juntament amb altres lleis aprovades o encara en tramitació. Amb aquesta llei s’aprovarà també la signatura de la Convenció de Nova York, que permetrà el reconeixement dels laudes arbitrals andorrans en altres països, i viceversa.
Una vegada en vigor aquesta llei, les empreses podran recórrer voluntàriament a un àrbitre o tribunal d’àrbitres per resoldre els seus conflictes i quan hi hagi una resolució serà vinculant i inapel·lable “si no és per motiu d’ordre públic o incompliment d’alguna clàusula del conveni arbitral”. El laude dictat haurà de ser executat per la justícia, en concret per la segona instància, ja que l’àrbitre o tribunal d’àrbitres es considerarà com la primera.
Un dels avantatges que ofereix aquesta via és que les parts poden acordar la manera d’organitzar-se i, en aquest sentit, per exemple, les comunicacions i les audiències es podran portar a terme per format electrònic. “Una sentència arbitral, en principi en un període de sis a quinze mesos pot estar feta i en funció de com s’acordi la manera de procedir pot ser molt àgil”, va ressaltar Calvó. Un altre dels aspectes positius de l’arbitratge és la possible confidencialitat, cosa que no passa amb la jurisdicció ordinària, en què les sentències són públiques, i que pot resultar un atractiu afegit per a les empreses. 
El text preveu la creació de la institució arbitral, que serà l’encarregada de donar suport als tribunals arbitrals, facilitar llistes de persones que poden actuar com a àrbitres i establir els preus. De moment, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis ja ha mostrat interès per ser una institució arbitral, tot i que n’hi podria haver més d’una, ja que el text no en limita el nombre, “si bé segurament seran una o dues”. Són les mateixes parts en litigi les encarregades d’escollir els àrbitres: un d’ells haurà de tenir necessàriament una formació jurídica, però els altres poden ser especialitzats en la matèria relacionada amb el contenciós en qüestió. A més, es deixa la porta oberta perquè també puguin ser àrbitres persones d’altra nacionalitat diferent de l’andorrana. En aquest tipus de procediment, que serà en tot cas més econòmic que el judicial, el 80% del cost de l’arbitratge serà imputable als advocats i el 20% restant als mateixos àrbitres.
Enseñat va destacar que la proposició de llei s’emmarca en un “full de ruta” per agilitzar els processos judicials, del qual també formen part l’increment de recursos humans i materials i diversos textos legislatius d’aquest àmbit. “Volem un pool de lleis que acabin solucionant el problema que tenim amb la justícia en aquest país”, va explicar. La proposició, elaborada sobre la base del model de les Nacions Unides de l’any 2010, deixa de banda l’àmbit del consum, ja que aquest està regulat a la Llei del comerç, que inclou la figura de la mediació.

Andorra podrà ser seu de tribunals internacionals

La llei d’arbitratge homologarà el país en aquest àmbit amb els estats veïns i permetrà que Andorra pugui ser seu de tribunals arbitrals internacionals. Això no es preveu que passi a curt termini, però sí que serà una possibilitat una vegada s’hagi consolidat l’aplicació de la llei internament d’aquí un parell d’anys. “Andorra és un país neutral i en un moment donat pot ser la seu per resoldre, per exemple, un conflicte entre una empresa espanyola i una de francesa”, va explicar la consellera Sílvia Calvó. Tot i que és difícil donar una xifra concreta, es calcula que a Andorra utilitzaran aquesta via per resoldre els seus litigis “més del 10%” de les empreses que recorren a la Batllia, segons Enseñat. A escala internacional més del 10% dels casos es resolen per aquesta via. L’arbitratge té més acceptació a Espanya entre les mitjanes i grans empreses, al contrari del que passa als Estats Units, on són les petites les que més l’utilitzen.