L’Empresa Familiar Andorrana (EFA) defensa un model de creixement estable que no freni l’economia i permeti suplir el dèficit de natalitat amb immigració regulada. 

El seu president, Daniel Armengol, considera que cal definir un model de país en funció de la immigració necessària. Armengol i el secretari general de l’EFA, Joan Tomàs, van comparèixer ahir davant la comissió d’Urbanisme, que fa els treballs previs per a una futura modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (Logtu).

L’EFA es va mostrar partidària que la gestió del parc públic d’habitatge s’externalitzi i que es permeti més edificabilitat en zones urbanes per aconseguir que hi hagi més pisos de lloguer. Armengol va proposar la creació del Fons Nacional de la’Habitatge i una formació especialitzada a les administracions, amb la col·laboració publicoprivada, amb l’objectiu de sumar talent.

A l’inici de la compareixença es van presentar una sèrie de dades segons les quals, en paraules d’Armengol, del 2023 al 2024 hi ha 1.874 persones més, però s’han posat al mercat només 468 habitatges. El president de l’EFA va indicar que el 2005 hi havia 80.000 habitants i que ja es parlava que els principals problemes eren la mobilitat del país i el tema de l’habitatge. Per contra, Armengol va afegir que el 2014 els residents eren al voltant dels 65.000 i no hi havia aquests conflictes.

Amb tot, va lamentar la dificultat per aconseguir moltes dades, sobretot en l’àmbit dels cotitzants per compte propi. “Hi ha sovint una absència de transversalitat i de duplicitat de dades”, va comentar, i l’absència de dades fiables “dificulta l’aplicació efectiva de lleis.” En aquest sentit, va posar d’exemple que “és impossible saber els metres quadrats realment edificats cada any”. Va criticar la manca de coherència entre les dades del departament d’Estadística de Govern, les dels comuns i les que aporten les empreses del sector privat.

Adreçant-se als consellers de la comissió legislativa va ser taxatiu: “Si vosaltres que us dediqueu a això intenteu demanar alguna dada sobre empreses, o sobre repoblació, segurament serà diferent la que publiqui el departament d’Estadística, que és la que nosaltres prenem per oficial, de la que us pugui donar qualsevol comú”.

L’empresa familiar veu necessària l’aprovació d’una llei de coordinació entre administracions agafant l’exemple de la que està vigent al País Basc, així com la creació de zones franques exteriors (ZFE) per afavorir la diversificació econòmica i la previsió de comptar amb reserves de sòl estratègiques per a infraestructures bàsiques en el plantejament general. Altres aspectes en els quals caldria treballar, segons Armengol, són la revisió de la immigració laboral precària (falsos autònoms) i els reagrupaments familiars associats.

També proposen l’eliminació de l’obligatorietat de disposar d’un habitatge per als autònoms a banda d’estabilitzar els canvis normatius referents a la inversió i sobretot seguretat jurídica per a construir habitatges. Armengol va opinar que hi ha molta inseguretat jurídica, sobretot perquè es modifica massa sovint la legislació. “Hi ha gent molt arrelada a Andorra que prefereix vendre el que té al país i comprar a l’estranger”, ha emfatitzat.

Ja en un to més distès va recordar que “moltes d’aquestes decisions es prenen durant els dinars familiars dels diumenges”, tot opinant que “a vegades prefereixen invertir 500.000 euros en un pis a París que els donarà una rendibilitat anual del 3% o portar-ho al banc que els doni un 1,5%”, abans d’advertir que hi ha altres causes que s’han de tenir en compte, com poden ser uns processos administratius o judicials en el cas dels desnonaments que se solen allargar massa. 

En el decurs de la seva intervenció, Armengol va aprofitar per avançar un projecte que s’està treballant amb l’objectiu que sigui realitat la tardor vinent onjuntament amb la Universitat d’Andorra i amb Esade, es vol impulsar un màster especialitzat en la col·laboració publicoprivada. Aquesta iniciativa va ser acollida amb satisfacció pel president de la comissió, el conseller general de Concòrdia, Jordi Casadevall.