Va ser el mes de maig que el cap de Govern, Xavier Espot, assegurava que a finals d’any es presentaria una proposta de reforma per fer sostenible el sistema de pensions de jubilació. “Si no hi ha consens, abans de final d’any entrarem la nostra”, va assegurar en l’interrogatori al qual el van sotmetre alguns directors de mitjans de comunicació del país i que marcava l’equador de la legislatura. Un mes després, en el marc del debat d’orientació política, tots els grups coincidien a assenyalar que la reforma era “inajornable” i que calia afrontar-la “amb consens”. Doncs no serà a finals d’aquest any, sinó a principis del que ve. Els grups parlamentaris s’han emplaçat a continuar treballant per a com a mínim disposar d’un esborrany, “d’un acord per començar a marcar el camí de la reforma estructural”, apunten des del grup demòcrata. Però això no vol dir que la modificació s’acabi fent amb consens. I encara no hi ha una proposta damunt la taula.

De fet, dins la Comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social el consens sobre com cal abordar la reforma no hi és i el que es busca és que “almenys” es trobin unes mesures en les quals  tots estiguin d’acord. La reforma, però, de moment no serà ni profunda ni definitiva, sinó que s’anirà fent a poc a poc, adoptant mesures “per anar encarant” la reforma, començant per aquelles anomenades “paramètriques”, com són les cotitzacions, l’edat de jubilació i  el factor de conversió. I s’està en espera de tenir accés a diverses dades per poder analitzar i adoptar un posicionament o altre respecte de cada una de les mesures per part de les diferents formacions.

Aquí, però, ja hi ha un primer escull. Des d’algunes formacions es qüestiona que els responsables dels estudis actuarials no facilitin determinades taules que els permetin analitzar i entendre de quina base parteixen els estudis. Per exemple, no es té clar si es té en compte ni com que hi ha un gruix important de treballadors que, malgrat cotitzar, en treballar menys de 15 anys al país no tindran mai dret a una pensió.

Com dèiem, no hi ha consens, encara que en el seu dia tots els grups defensessin la necessitat d’aquest per afrontar la reforma. Hi ha posicions força allunyades, i hi ha grups, com el de Concòrdia, que ja han expressat el seu enuig pel fet que per a algunes reformes el Govern tiri endavant sense ni tan sols consultar i en canvi, amb la de les pensions “es busqui socialitzar l’impacte” negatiu que es preveu a nivell polític i electoral. Malgrat tot, des d’aquesta formació s’apunta que es podran trobar acords sempre que vagin lligats a d’altres modificacions que millorin el poder adquisitiu de les persones.

Per als socialdemòcrates hi ha algunes línies vermelles. La primera, que s’ha de tenir en compte que el sistema és i ha de ser públic. I aquí ja hi ha un distanciament important amb la majoria, doncs una de les propostes passa per la promoció de sistemes privats complementaris, la qual cosa els porta a dubtar que “puguem tenir una visió conjunta”. A més, ja és conegut que una de les propostes del PS és fer que la branca sanitària sigui finançada íntegrament per part del Govern per via impostos, i així poder incrementar la contribució a la branca de jubilació. Defensen que el model de finançament actual de la branca sanitària és poc equitatiu, doncs tots hi contribuïm en la mateixa mesura, i en canvi per la via de la recaptació d’imposició directa (IRPF, IS, etcètera) tothom hi contribuiria en funció de les seves capacitats.

En el marc del debat d’orientació política celebrat el juny passat, Espot va demanar percebre la reforma de les pensions, no com una amenaça “sinó com una oportunitat per reforçar la confiança en el sistema, per crear un sistema sostenible que asseguri que tothom podrà percebre una pensió”. També va demanar que no esdevingui “arma de confrontació política” i va argumentar que el debat no és només tècnic ni qüestió de magnituds econòmiques, sinó “sobretot una qüestió de responsabilitat social i un compromís intergeneracional”.


Mesures més immediates
Cotitzacions: L’augment de les cotitzacions està damunt la taula, però cal veure de quant ha de ser i qui l’assumeix
Edat jubilació: Hi ha qui defensa que cal augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys, però sembla que el benefici seria mínim
Factor conversió: Cal ajustar el factor de conversió a l’esperança de vida real, però s’han d’analitzar els càlculs