Dues llistes, la meitat que en els comicis del 2019, concorren a Encamp: DA, amb una papereta encapçalada per Jordi Torres i Maria Martisella, i PS + Agrupament Encampadà, liderat per Marta Pujol i Susagna Venable.  Aquesta contesa entre dues úniques forces ha fet coincidir Torres i Pujol en l’opinió que crea un escenari més clar per als 4.341 electors. 
Torres Falcó (ministre de Turisme en funcions) és un dels dos únics membres de l’actual Executiu que encapçala llista de DA. Repeteix en el mateix lloc respecte del 2019, igual que Martisella, en una candidatura que ahir al matí presentaven l’excònsol Jordi Torres Arauz i l’exconseller comunal Josep Maria Mas. “Les dues llistes territorials a Encamp ofereixen una tria molt clara: una demostra el projecte nostre, seriós, on es veu tot el que hem fet per Andorra, sigui durant la pandèmia o en aquesta recuperació econòmica”, d’una banda. Tot i que “som conscients que hi ha greus problemes, com el de l’habitatge, per al qual hem presentat ja mesures però encara en presentarem moltes més”. La seva candidatura, hi afegia, es contraposa a “un projecte alternatiu que nosaltres pensem que no porta les solucions adients per al moment en què ens trobem”. 
Des de l’alternativa, és clar, Pujol ho interpreta de manera totalment diferent: “Clarament la de DA és una candidatura continuista i la nostra representa aquesta possibilitat de canvi, en el que pensem que és un moment clau, decisiu”. 

Primera pulla
Torres aprofitava les primeres declaracions com a candidat també per llançar una pulla al contrincant: “És sorprenent que una força d’esquerres vagi lligada al que és clarament un partit de dretes”, en referència a aquest pacte entre PS i Agrupament. “En tot cas, quan comenci la campanya nosaltres ens centrarem a explicar molt bé el nostre projecte i les solucions reals que nosaltres plantegem” i fer-ho “amb la garantia, i ho hem demostrat, que fem moltes coses per al país”. 
I en clau netament encampadana? “Òbviament, defensar tota la feina feta, perquè s’hi ha portat moltíssima cosa a la parròquia durant les dues últimes legislatures”, entre les quals destaca la seu del ministeri de Cultura al Rosaleda i l’anunciat trasllat del departament que precisament ell encapçala a l’antiga Radio Andorra. “Al final això fa que Encamp no hagi quedat enrere i demostra que tots hem remat junts”. 
Sobre la sorpresa d’última hora de Terceravia, considera que és “difícil” de valorar, però “a Encamp l’opció per triar resultarà més senzilla, o l’esquerra o el centre, que som nosaltres. El vot no es dispersarà tant”. 
Coincideix en aquest punt amb Pujol. “Tot i que un escenari amb més opcions és més enriquidor, i obre més el debat, és cert que sent dos l’escenari és més aclaridor”. I deixa, insisteix –també amb pulla– “més clara la diferència entre l’opció continuista de DA i la del canvi”. 
Jordi Torné i Joan Masjoan van acompanyar les candidates progressistes en el moment de presentar la llista al Comú. Després, la cap de candidatura manifestava que “aquestes eleccions faran possible aquest canvi que necessita Andorra i els representants de la llista territorial pensem que també seria molt positiu per a Encamp i el Pas de la Casa”. 

“Pitjor” que fa uns anys
“Pensem que hi ha coses que no han anat bé”, continuava Pujol (filòloga de formació, és cap del Servei de Política Lingüística del Govern), “i hi ha aspectes en què estem pitjor que al principi de la legislatura”, cosa a la qual  no és exempta la responsabilitat de qui governa, considera. “Nosaltres treballarem per revertir la situació si guanyem les eleccions o podem decantar-ho a favor nostre”. 
És el moment idoni per a aquest canvi de tendència, creu, “perquè DA ja ha fet la seva trajectòria, un recorregut que implica un desgast, i la situació del país en general s’ha deteriorat”, en aspectes, detalla, com el poder adquisitiu, l’accés a l’habitatge. “I com a representants de la territorial, treballem un programa en clau de parròquia, per a Encamp i el Pas de la Casa”.