El cap de Govern, Xavier Espot, s'ha obert de ple en l'entrevista que ha concedit al programa 'Ja m'entens' de Catalunya Ràdio, on ha mostrat el seu costat més íntim i ha explicat com va viure la confessió pública de la seva orientació sexual. Ho va fer a Ràdio Nacional el setembre del 2023, on va assegurar "no haver-se amagat mai" de ser homosexual. De fet, a Catalunya Ràdio ha reiterat que es mostra satisfet que la seva 'confessió' hagi pogut ajudar en alguns casos "a normalitzar aquesta realitat i a poder demostrar que, independentment de la teva orientació sexual i de la teva condició, pots arribar a ser cap de Govern d'Andorra i a prosperar des de la perspectiva personal". "Si aquest missatge pot calar entre els joves que tenen dubtes i ho poden passar malament, penso que és una bona cosa", ha afegit.
Espot també ha explicat que un dels comentaris que el van sorprendre després de l'entrevista a Ràdio Nacional va ser que no hi havia necessitat de fer-li aquesta pregunta, ja que es podria entendre com que l'havien posat en una situació difícil "o d'haver revelat una intimitat". Però res més lluny de la realitat: "Sé que ho feien des de la millor de les intencions i jo no ho vaig viure així. No vaig tenir la sensació que aquesta pregunta em fes revelar una intimitat, ni va ser desvetllar una cosa secreta o alguna cosa que no havia de ser desvetllada".
En el marc de la conversa, en un to distès, el cap de Govern ha recordat que no hi ha massa presidents o primers ministres que hagin declarat la seva orientació sexual públicament i que, allà on ho han fet, són "majoritàriament països d'Europa i de determinades zones o regions, i això és molt demostratiu dels avenços i les mentalitats de determinades zones d'Europa i dels retrocessos o pocs avenços que en altres zones d'Europa, especialment cap a l'est, encara existeixen".
Pel que fa a diversos temes d'actualitat relacionats amb el col·lectiu LGTBIQ, Espot ha destacat com a fita important la llei del matrimoni igualitari, un text que ha permès la "plena equiparació" a Andorra. També s'ha referit al registre oficial de delictes d'odi reclamat per Diversand, una qüestió que, perquè sigui una realitat, cal millorar "la informació estadística que ens permeti afinar les nostres polítiques públiques, particularment dins de l'odi i la discriminació". Tot i això, ha reconegut que al Principat "no parem d'avançar", referint-se a les darreres mesures aprovades el 2025 pel que fa a l'acompanyament mèdic, la teràpia hormonal o la cirurgia de transició de gènere inclosa dins del sistema sanitari.
Un altre dels temes que ha abordat ha estat l'afer Onlyfans i el fet que sigui contemplada com a prostitució sempre que hi hagi un intercanvi econòmic i una persona que se'n beneficiï. "És una mesura pionera i crec que estarà degudament emmarcada. La utilització com a tal d'Onlyfans no estarà penada, sinó la interacció i aquelles persones que es lucrin d'aquests serveis. Aquestes plataformes són la forma moderna d'abusar de certes persones i d'utilitzar-les, i la legislació penal també s'ha d'adaptar als nous mitjans i a les solucions per sortejar la llei que troben aquelles persones que ho utilitzen", ha exposat.
Quant a la visió del jovent, ha reconegut que actualment "veig nois i noies joves quan parlen d'immigració, de diversitat o de les dones amb un plantejament molt més conservador i retrògrad que el que podíem tenir nosaltres a la seva edat". En tot cas, ha assegurat que Andorra "és una societat relativament lliberal, amb el sentit positiu del terme [...] i això també inclou deixar en llibertat a la gent perquè pugui viure com consideri oportú".
Referint-se al col·lectiu LGTBIQ, també ha expressat estar convençut que algun dia hi haurà un/a cap de Govern que sigui trans: "Independentment que en alguns països hi pugui haver fenòmens puntuals d'involució, hi ha una dinàmica imparable i irreversible, i quan les coses han de caure pel seu propi pes, ho acaben fent", ha sentenciat.
Novament, l'avortament
La qüestió de l'avortament també ha estat un dels punts que s'ha tractat al llarg de la xerrada. En aquest cas, el cap de Govern ha descartat que a Andorra hi pugui haver una llei en aquest sentit signada només pel copríncep francès, ja que aquesta "és una situació delicada perquè enllaça amb un dogma de fe de l'Església i no se soluciona dient: va, legalitzem l'avortament i el copríncep francès ja signarà la llei i tot quedarà resolt".
Com és habitual, Espot ha dit que "si volem mantenir la nostra estructura institucional és molt difícil que a Andorra es puguin practicar avortaments" i des del Govern "considerem que aquesta estructura institucional ha estat molt útil per a Andorra i ho continua sent". Per aquest motiu, "treballen en un punt d'equilibri que permeti mantenir el coprincipat i, al mateix temps, avançar en la despenalització de l'avortament, que no vol dir legalització, a través d'un sistema d'acompanyament públic que permeti que les dones que vulguin interrompre l'embaràs, potser no ho puguin fer a Andorra, però ho puguin fer en condicions de salut pública excel·lent fora d'Andorra".
