Després de sortir del pacte polític per a la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea a finals de la legislatura passada entenent que “no hi havia lleialtat i que se’ns amagava informació”, des del Partit Socialdemòcrata i el seu grup parlamentari ara es plantegen tornar a participar-hi si es compleixen una sèrie de condicionants. El primer: cal un estudi d’impacte que “transformi la informació en accessible” i així “puguem explicar a la gent quin és el cost i quin el benefici d’associar-se amb Europa”. Així argumenta la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, la decisió adoptada pel comitè directiu que dijous es traslladarà al cap de Govern en la reunió que hi ha prevista per treballar el text del pacte d’Estat.

No es demana un estudi de “l’impacte efectiu que té la implementació de l’acord” com parlava el Govern, i que per tant no es podrien tenir conclusions fins “dos o tres després d’haver-se signat”. De fet, Salazar va més enllà i assegura que “a nosaltres ens preocupa menys això, que és l’esdevenir de les coses, que el fet que abans puguem traslladar aquesta informació a la gent, sapiguem aquesta avaluació de cost-benefici, què és el que ha de reportar al país”. 

Un segon condicionant que es posa des de les files socialdemòcrates a la seva participació en el pacte d’Estat per a la negociació amb la UE és que els agents economicosocials “han de participar en el procés de decisió en funció dels sectors d’activitat”. I per acabar, el tercer requisit és que “cal un dimensionament real dels recursos humans que fan falta per implementar aquest acord d’associació i transposar aquest cabal”, segons detalla Salazar. 

Són tres condicions que “ja es recollien en l’anterior acord polític però mai es va fer res en aquest sentit”, recorda la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, que assenyala que “per a nosaltres és una necessitat perquè això sovint serveix per defensar posicions antieuropeistes”, amb arguments del tipus “això portarà molt volum de feina” o “molta despesa en recursos humans”, per exemple. 

La voluntat d’aquests requisits és disposar d’informació i poder-la traslladar a la ciutadania. “Hem de ser capaços de fer la informació accessible i que la gent entengui que és un bon projecte per al país”, assenyala Salazar, que diu que dins de l’anàlisi  cost-benefici d’associar-se a la UE cal incloure “el dimensionament d’adquirir el cabal europeu”.
Són, en definitiva, tres requisits que es posen damunt la taula per “reforçar aquesta idea, perquè ja es recollia en l’anterior i continuem igual que estàvem fa quatre anys”, destaca Salazar, que entén que “no han de suposar massa dificultat”.

Reconciliació
El cap de Govern, Xavier Espot, va reconèixer en el seu discurs d’investidura que hi havia coses en l’acord polític per a les negociacions amb la UE que “no s’havien fet del tot bé”, segons el resum que en fa Salazar a l’hora d’explicar el nou posicionament socialdemòcrata. Així, recorda que quan van sortir de l’acord va ser perquè “vam entendre que no hi havia lleialtat i que se’ns amagava informació”, i encara que algú hagués decidit que aquella no era rellevant, al parer del PS “sí que ho era”.

Així, “sempre que això no continuï passant i realment estiguem apostant tots per un projecte que ha de ser significatiu per al país i treballant compartint informació”, “hi hagi receptivitat per part del Govern” i es respectin les condicions del PS, els representants socialdemòcrates “ens hi sumarem i continuarem treballant pel bé del país”.

Espot va plantejar, en el seu discurs d’investidura, la voluntat de reeditar el pacte “sense que això signifiqui que el passat ha de condicionar el futur”, ja que, tot i que al seu parer va donar “resultats satisfactoris”, “tot és millorable i de tota experiència s’ha d’extreure alguna lliçó”. En aquest punt apostava per obrir el pacte també a les forces polítiques sense representació parlamentària. “Si volem un diàleg polític franc i representatiu, també hem d’incloure partits avui no presents en aquesta Cambra”, va assenyalar Espot, defensant també que l’acord no sigui exclusivament polític i que inclogui també “els actors econòmics i socials”.

L’aleshores candidat demòcrata va recordar que l’acord amb la UE “ha de permetre la participació d’Andorra en el mercat interior de forma gradual i equilibrada, respectant determinades especificitats del país”, i que la normativa comunitària ja fa dècades que afecta el país, de manera que “el debat no és homologació sí o no”, sinó “com ho farem per diferenciar-nos, per competir, per ser únics”.