El ministeri de Finances treballarà en un projecte de llei per gravar les rendes salarials i de capital, que entrarà en vigor aquesta mateixa legislatura, segons va confirmar ahir el cap de Govern, Antoni Martí, en el seu discurs extraordinari emès per Andorra Televisió.

Martí, que va fer un repàs de la difícil situació i va instar a l’esforç i treball de tothom per superar-la, va assegurar que serà un tribut “amb un tipus impositiu reduït que permeti mantenir una pressió fiscal baixa, però que garanteixi que les rendes i els salaris més elevats també contribueixen al sosteniment de l’Estat”.
En aquest sentit, el cap de Govern, que va incidir que els que tinguin salaris “baixos o ajustats no han de preocupar-se per aquest nou impost”, va destacar que no es tracta d’una qüestió “d’afany recaptatori” sinó “d’equitat”, i va assegurar que “ningú no s’ha de voler quedar fora de contribuir al sosteniment i al creixement d’An­dorra”.
Així mateix, el líder de l’executiu va deslligar l’entrada en vigor dels impostos de societats i d’activitats econòmiques de l’establiment d’un TVA o IVA, de manera que es faran els canvis legislatius necessaris perquè les primeres entrin en vigor ja el primer de gener vinent, i l’IVA o TVA ho faci l’1 de gener del 2013.
D’altra banda, però lligat al nou marc fiscal, el cap de Govern va incidir en la necessitat d’abordar “d’una vegada per totes les profundes reformes estructurals per canviar el model de creixement”. En aquest sentit va avançar la intenció de tancar un conveni per evitar la doble imposició amb França en el transcurs del primer semestre de l’any vinent, i fer el mateix amb Espanya tot i que el procés electoral veí podria retardar una mica la qüestió.
Així mateix, Martí va apostar per una obertura total a la inversió estrangera, si bé “planificada”, i que tindria lloc durant l’any vinent. En aquest àmbit, el cap de Govern, que va afirmar que “ja no hi ha lloc per a actituds proteccionistes ni per a aquells que creuen que es poden obrir tots els sectors excepte el seu”, va incidir que l’obertura afectarà “tots els sectors, tots els empresaris i tots els professionals”, i que només en quedaran al marge aquelles àrees que “afecten més directament la sobirania”.
Paral·lelament al procés d’homologació i obertura, Martí va obrir la porta a l’establiment d’una llei del joc que reguli “decididament” aquesta activitat així com “els establiments que la duguin a terme”.
Així mateix, el cap de Govern va anunciar la voluntat de revisar el règim de residències passives, per atraure gent d’alt poder adquisitiu que aporti valor afegit, i d’una nova política d’immigració basada en la quota individualitzada i permanent.

SEGURETAT SOCIAL
Quant a la Seguretat Social, que Martí va situar com “la primera de les meves preocupacions”, el cap de Govern, que va recordar que l’any vinent el resultat negatiu de la CASS superarà els 40 milions d’euros, va incidir en les mesures que s’entraran al Consell General en les properes setmanes, i que bàsicament donen compliment a les propostes del programa electoral de DA, com són estendre la cobertura als estudiants majors de 25 anys, permetre que es puguin assegurar les persones desocupades i rebaixar proporcionalment la cotització dels autònoms.
No obstant, Martí va destacar també les mesures proposades des dels ministeris de Finances i Salut i Benestar, que inclouen canvis en els percentatges de reemborsament d’alguns medicaments, més control de les baixes i la revisió de les prestacions per incapacitat temporal.

FUNCIÓ PÚBLICA
D’altra banda, el cap de Govern va també demanar l’esforç i sacrifici dels treballadors del sector públic de la mateixa manera que “en els últims anys molts treballadors del sector privat han hagut de fer sacrificis.”
Així, Martí va anunciar que els salaris fixos de tots els funcionaris i empleats de l’administració general, de parapúbliques i societats públiques superiors als 3.000 euros es reduiran de manera proporcionada i equitativa entre un 5 i un 10%. Els salaris fixos entre 2.000 i 3.000 euros quedaran congelats i als inferiors a 2.000 euros se’ls aplicarà un augment del 2%.
En la mateixa línia de contenció, Martí, que va assegurar que els primers a veure aplicada aquesta reducció salarial seran els càrrecs polítics del Govern, va precisar que els triennis de tota la funció pública, de les parapúbliques i de les societats públiques quedaran congelats aquesta legislatura, en què també se suprimirà la gestió de l’acompliment.
Quant als cossos especials, Martí va dir que ja s’ha tramès als responsables la necessitat de “racionalitzar i reduir les hores extraordinàries, fent una gestió més acurada i eficient dels horaris i els calendaris de treball”.

INCREMENT A TURISME
D’altra banda, Martí, que malgrat la duresa de la realitat descrita en el discurs es va mostrar esperançat de poder sortir del mal moment i portar “Andorra allà on es mereix”, va repassar les mesures tirades endavant per l’executiu per reactivar els sectors més afectats per la crisi, i va avançar que la partida destinada al turisme al pressupost per al 2012 passarà de 8,5 a 14 milions per “impulsar de manera decidida la primera font d’ingressos del país”.

Martí apel·la a la unitat per afrontar les mesures “difícils d’entendre i de pair”
El cap de Govern, Antoni Martí, es va posar ahir davant de les càmeres de la televisió pública per proposar als ciutadans el que va qualificar com “un veritable canvi de model”, fruit d’una “reforma profunda del sistema acompanyada de mesures de contenció i d’estalvi” que va qualificar d’“imprescindibles”.
El màxim responsable de l’executiu va admetre que “hi haurà mesures difícils d’entendre i de pair”, fins i tot “entre els que em van donar el seu suport el 3 d’abril”. Per afrontar aquests procés, va apel·lar a la unitat, a la capacitat de sacrifici i al patriotisme, i va demanar confiança i coresponsabilitat a la ciutadania i especialment a les entitats financeres.
Martí, que va començar el discurs recordant la difícil situació econòmica d’Andorra, va afirmar que està “disposat a prendre totes les mesures necessàries, per complicades, dures i dràstiques que siguin, per garantir que el país torni a tenir al davant un futur ple d’esperances”.
En aquest sentit, el cap de Govern va afirmar que és “perfectament conscient que no totes les mesures anunciades seran del gust de tothom” i va enviar un missatge a les persones que no pensen “exactament” el mateix que ell: “No us demano que renuncieu a les diferències que ens separen, sinó que siguem capaços de posar l’èmfasi en allò que ens uneix.”
El polític escaldenc va avisar que la majoria de reformes que s’hauran d’abordar “tindran un efecte a mitjà i llarg termini”, raó per la qual va demanar “paciència” i “confiança”. Una confiança que, segons va afirmar, espera veure “en el teixit empresarial, en els ciutadans, els empleats públics i privats, la classe política... i molt especialment en les entitats financeres”.
Sobre aquest punt, el cap de Govern va demanar també a la banca “una prova de patriotisme i sentit de la responsabilitat” i va sostenir que “a la banca li toca no tancar l’aixeta del crèdit als particulars i seguir finançant el dèficit de l’Estat en aquests moments difícils”. Per acabar, va recordar als responsables dels bancs que “Andorra ens ha donat molt a tots, i el sector financer també ha de recordar tot el que tan generosament li ha donat aquest país”.
El cap de Govern va concloure el seu discurs extraordinari contraposant la “diagnosi crua de la realitat” amb “un missatge d’esperança i de confiança en el futur”. En aquest sentit, va reiterar la importància de “tirar endavant unes mesures que, per més agosarades, costoses i dures que semblin, ens permetran tornar a veure la llum al final del túnel”.