La tinent d’alcalde i regidora d’Educació de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Christina Moreno, sosté que l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), només ha detectat la presència a la ciutat de “dues famílies” provinents d’Andorra i que, presumiblement, podrien trobar-se en el cas d’haver estat objecte d’aquestes expulsions administratives que diverses instàncies estan denunciant.  
Així les coses, Moreno, que recorda que l’OME és “la primera finestra que rep les famílies i les acompanya en l’ingrés educatiu”, assegura que a hores d’ara no s’ha registrat una “correlació” entre la possible arribada d’aquestes persones i cap tensió als centres educatius. Aquesta, insisteix, és la resposta institucional. 
“La matrícula viva és cert que ha augmentat, però com a la resta de centres educatius del territori català” i, puntualitza, “fins i tot vam estar mirant quines famílies havien arribat els últims mesos i sols hi havia dues famílies que venien d’Andorra” i que, se sobreentén, podrien ser víctimes d’aquestes expulsions. 
“Què ens plantegem com a institució? Que a partir d’ara, després de la revisió prèvia de dades, quan acompanyem aquestes famílies anirem anotant si pot existir aquesta situació i què està en la nostra mà”. També, conclou, s’inclouran “nous ítems a l’entrevista inicial per poder fer seguiment de la situació”.

Contradiccions
Les declaracions de la regidora, que apunten a treure ferro a la situació, no deixen de contrastar vivament amb les declaracions que ha anat fent l’alcalde, Joan Barrera, durant els últims dies. Sense anar més lluny, el reconeixia davant els micròfons de Ràdio Seu que “l’arribada de tantes persones nouvingudes repercuteix negativament en els serveis”, i advertia que “no podem ni volem assumir aquest impacte social, tenint en compte l’esforç que ja es fa en aquest àmbit”. Així, l’alcalde apuntava a l’emissora municipal que “una arribada constant de persones comporta problemes de gestió i també implicacions a nivell educatiu, amb més matrícula viva que mai, però també en els serveis bàsics, els ajuts socials i, especialment, el preu de l’habitatge”, en el que sembla una clara contraposició amb les dades que aporta la seva regidora. 
Barrera, que ha anat alertant també públicament sobre els riscos per a la Seu de convertir-se en una ciutat dormitori, explicava també que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ja va exposar aquesta preocupació al cap del Govern andorrà, Xavier Espot, en la trobada que van mantenir fa poques setmanes. 
Les contradiccions en aquest afer, per cert, semblen ser la tònica, i en alguna altra incorria la ministra Conxita Marsol en la compareixença de dimecres, que si un moment llençava pilotes fora –“m’agradaria tenir una mica més de detall respecte d’aquests costos que s’han d’assumir” al territori veí pels fills d’immigrants expulsats, responia, en relació al que havia expressat la CUP–, a continuació tant exposava que des de la Seu no se’ls havia plantejat tal qüestió –oficialment– com reconeixia que en la reunió amb Illa sí s’havia “parlat d’aquests temes”. 

I silencis
L’afer s’ha convertit en una patata calenta envoltada de silencis -pot haver-hi pel mig el molt espinós tema dels drets dels infants, o dels mateixos migrants, que podrien passar a convertir-se en un col·lectiu sense protecció a cap banda de la frontera– i declaracions confuses. A la Seu, mentre que la formació anticapitalista s’ha pronunciat alt i clar, els altres dos grups (Junts i ERC) opten per mantenir un perfil baix. Previsiblement, si la CUP manté la idea de portar el tema al ple, serà allà on hauran de manifestar-se.