La segona jornada del debat d’orientació política va arrencar amb la intervenció dels grups parlamentaris i els tres de l’oposició van coincidir a assenyalar, d’una o altra manera i amb estils diferents, que el model imposat per Demòcrates els darrers quinze anys “està esgotat”. Així, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, que no va amagar la seva “sorpresa” pel “discurs victimista” del cap de Govern, a qui va recordar que “la nostra voluntat sempre ha estat arribar a enteses i fer progressar el país”, va apuntar la necessitat d’articular “una nova centralitat política” diferent a la dels darrers cinc lustres i d’un govern amb “valentia” per anar cap a un nou model “centrat en valors diferents, com l’empatia, la sostenibilitat o la qualitat de vida”.

I és que pel líder de Concòrdia, que també va retreure a Espot que acusés l’oposició de retardar iniciatives quan pot fer el que vulgui “amb una majoria absoluta”, el país “està desequilibrat en molts aspectes”.

Escalé, que va admetre que “un canvi de model econòmic implica òbviament renúncies”, va insistir que cal lluitar de forma ferma contra l’especulació immobiliària i frenar la compra d’habitatges per part d’estrangers. Des de la bancada socialdemòcrata, Susanna Vela, que va recordar a Espot que ell mateix en el seu discurs havia reconegut que el model dels successius governs demòcrates “ha arribat al seu límit”, va posar els taronges davant el mirall instant-los a respondre a la pregunta de si els seus quinze anys al Govern “han servit per millorar la qualitat de vida de la ciutadania”. En aquesta línia, Vela, que va lamentar que després de quinze anys s’estigui encara debatent de qüestions que “s’haurien d’haver resolt fa molt temps”, va insitir que “el debat que hem de tenir no és si el Govern ha fet coses, que n’ha fet, sinó si després de quinze anys Andorra és un país on es viu millor”.

La presidenta del grup socialdemòcrata va retreure als demòcrates el fet que “s’ha confòs creixement econòmic amb interès general” i que “durant molt temps s’ha governat pensant que si certs sectors prosperaven al final aquesta prosperitat acabaria arribant a tothom, cosa que no ha estat així”. 

Per això, Vela, que va recordar que “el creixement no es reparteix sol” i que cal governar-lo abans no sigui aquest qui “governi el país”, es va mostrar convençuda que Andorra “necessita un nou projecte de país”, que “entengui que el més important són les persones”. I, després d’assenyalar la problemàtica de l’habitatge com a “primera prioritat” i la necessitat de fer d’Andorra un país on “es pugui viure, treballar i tenir un projecte de vida de qualitat”, va remarcar que “no és la fi d’Andorra, sinó d’una manera d’entendre Andorra”.

Per la seva part, la presidenta del grup d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que va retreure a Espot “les medalles” posades durant la seva intervenció i el seu “victimisme” davant “el dolents que som l’oposició”,  va lamentar que el Govern demòcrata “no ha sabut gestionar l’èxit” ni “gestionar l’arribada de diners per donar qualitat de vida als nostres ciutadans”.

En aquesta línia, Montaner, que va deixar clar que si el deute ha baixat ha estat per “la bona situació econòmica i perquè malgrat el declivi el país encara té seguretat, atractiu fiscal i inversió estrangera i no per la bona gestió del Govern”, va negar que la situació actual fos millor que la del 2011 assegurant que la “percepció al carrer és una altra”  diferent de la que diu el cap de Govern.

“Prostitució, droga, agressions sexuals, violència, percepció d’inseguretat”, va etzibar Montaner, que va insistir en els “problemes per allotjar la nostra gent” provocats “per la llei òmnibus”. Així mateix, la líder d’Andorra Endvant, que va insistir en la necessitat de mantenir “el nostre model d’immigració selectiva”, va advertir també del “declivi” dels drets de les dones perquè es veuen “burques al carrer i burquinis a la piscina” i va demanar regular-ne l’ús”.

CC vol una Andorra pol de ‘data centers’ i IA

“No volem una Andorra més gran, volem una Andorra millor, per a les persones, per a les famílies, més segura, més connectada, més innovadora, en definitiva, un país millor”. Així ho va assegurar el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, en la seva primera intervenció, on va apuntar la necessitat “no de canviar el model econòmic”, sinó  “d’ampliar-lo”. És a dir, mantenir l’emprenedoria, l’activitat privada, la fiscalitat moderada i la igualtat d’oportunitats i aprofitar a la vegada un acord d’associació que “ens permet diversificar el nostre model”.

En aquesta línia, Naudi, que va recordar que “tenir una economia forta permet tenir una política social”, va apostar per atreure activitats d’alt valor afegit, com per exemple la biotecnologia, l’economia silver i l’economia esportiva, i consolidar un model basat en la digitalització, la intel·ligència artificial, els centres de dades, aprofitant que el país disposa “d’energia barata i d’una climatologia favorable que redueix els costos de refrigeració”, i un turisme de més qualitat.


Jordana admet que la reforma de les pensions va lenta

El president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, va admetre que la reforma del sistema de pensions “no avança al ritme que ens agradaria”, si bé va deixar clar que “no és per falta de voluntat política de la majoria ni tampoc de l’oposició”.

En aquest sentit, Jordana va explicar que la comissió legislativa de Seguiment i Sostenibilitat de les pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social ha elaborat una “preproposta” que recull les principals mesures sobre les quals s’està treballant, com són l’augment de les cotitzacions a la branca de jubilació, l’establiment de límits a les cotitzacions, l’augment progressiu de l’edat de jubilació o del mínim d’anys cotitzats per poder accedir a la prestació de jubilació,  l’increment del factor de conversió del punt de jubilació i la separació de la branca de jubilació en dos, mantenint l’actual sistema de repartiment i incorporant-ne un de capitalització, que no seria privat, sinó gestionat de la mateixa manera que es gestiona avui el sistema de repartiment.

Amb tot, el treball no està tancat, ja que els càlculs fets per avaluar l’impacte que podrien tenir aquestes mesures “ens han fet sorgir dubtes”, va reconèixer el conseller general demòcrata, que va dir que s’està en espera d’“estudis i anàlisis tècnics que ens estan preparant” de cara a poder presentar una “proposta més definida”.

En relació amb els dubtes, i tenint en compte que durant uns anys haurien de conviure el model de repartiment amb el de capitalització, Jordana va detallar que s’ha vist que l’establiment d’aquest segon model podria reduir els ingressos de l’actual sistema de repartiment i, en conseqüència, incrementar el deute derivat dels drets de jubilació ja adquirits i compromesos per l’Estat. 

A la vegada cal analitzar també l’import que rebrien els futurs pensionistes amb el nou model a diferència de l’actual.