El Comú de Sant Julià de Lòria va aprovar ahir la capitalització del deute que Camprabassa té amb la corporació. Amb aquesta actuació, la societat se salvarà de retornar 5,1 milions d’euros que corresponen a 4 milions dels préstecs que havia contret amb l’administració i els 941.690 euros del cànon pendent de pagament per part d’aquesta des de l’inici del projecte Naturlàndia i fins al 31 de desembre de l’any passat. Per fer-hi front, el Comú haurà de desviar 200.000 euros d’altres partides del pressupost que es preveien destinar a la millora de la xarxa d’aigua i a urbanisme. La mesura va ser durament criticada per l’oposició, que considera que això és una mostra de la poca credibilitat que té el projecte.
Així, el conseller del PS, Rossend Areny, va qualificar aquestes accions d’aberrants i d’improvisació, i va lamentar que la majoria vulgui “netejar els comptes de la societat carregant el mort al Comú i als lauredians i lauredianes”. A més, va lamentar que l’operació vagi en detriment d’inversions que es preveien dur a terme al poble aquest any i es va preguntar si amb això s’està posant en dubte la viabilitat de Naturlàndia. De la seva banda, el conseller d’SDP, Josep Roig, com també va apuntar Areny, va argumentar que els ciutadans no han d’assumir aquesta ampliació de capital, que és fruit d’una “gestió nefasta”. I també es va adreçar a la majoria per preguntar “¿per què no han posat a la venda pública aquestes accions si la tendència és tan bona com diuen?”, per després afegir que “si la cosa va tan bé hauria estat un èxit”. La qüestió, però, no va rebre resposta de la majoria durant el consell celebrat ahir ni tampoc posteriorment a preguntes de la premsa.
El conseller de Finances, Joan Besolí, es va limitar a explicar que l’auditoria i els bancs van aconsellar condonar el deute i el cànon -que es mantindrà en els exercicis futurs-, i sobre la possibilitat de cercar una solució menys gravosa per al Comú va indicar que les aportacions a Naturlàndia s’han de veure com a inversions, ja que és un negoci generador d’activitat. Besolí també va insistir en l’evolució positiva del parc. Així, la facturació ja va créixer un 70% l’any passat respecte a l’anterior, i aquest 2015, de gener a maig, ha augmentat un 30% (ha passat de 885.000 euros a 1,5 milions). A més, s’ha doblat el nombre de visitants (fins al maig se n’han registrat 40.000). Tot plegat ha de permetre que aquest sigui el primer exercici que es tanca amb beneficis, seguint les previsions.
Besolí també va informar que el Comú està mantenint converses amb inversors privats perquè impulsin a la Rabassa un projecte d’esports d’alt rendiment. Se centraria en dos esports i permetria gaudir d’una iniciativa de “renom internacional només cedint part de l’espai”. “Això vol dir que la gent hi creu”, va concloure.
Ahir també es va donar el vistiplau a la proposició de llei per canviar el destí de les transferències. El PS s’hi va abstenir, perquè és la “política de pedaços”, mentre que SDP hi va votar a favor ja que segueix l’esperit de les negociacions iniciades amb el Govern Bartumeu. La majoria va reconèixer la feina feta en aquella època, que “es va aturar amb DA”.


En el primer trimestre d’aquest any només s’han executat 1.000 € de les inversions pressupostades

El primer trimestre del 2015 s’ha tancat amb un superàvit de 651.600 euros. D’entre l’execució del pressupost, però, destaca la partida d’inversions, de la qual només s’ha liquidat un 0,1% del previst, percentatge que suposa 1.201 euros. El conseller del PS va criticar que, a diferència de la resta de parròquies, la xifra d’inversions no ha crescut en els darrers dos anys. Això no ha permès estalviar, però, ja que tot ha anat a parar a Camprabassa, va dir. També el conseller d’SDP va alertar que l’endeutament s’ha situat només a vuit punts del límit. El conseller de Finances, de la seva banda, va explicar que aquest nivell d’execució de les inversions és normal, ja que només són xifres del primer trimestre, i va explicar que els 200.000 euros per a Naturlàndia s’han tret d’aigües i urbanisme perquè es podien prescindir o minimitzar algunes inversions.