A les 8.53 hores va arribar el primer votant, però no va ser ell el primer a dipositar el vot a l’urna. Tot seguit es van acumular unes cinc persones fent cua. A ell el van avançar per la dreta o es va deixar avançar. Potser per massa matiner o potser per tenir massa son. Ian Granyena, jugador del VPC Andorra i també dels isards, va votar per primera vegada, però tampoc va ser el primer. Aquest honor el va tenir Gemma Pujal. Això sí, no va voler parlar i va oferir al jove jugador de rugbi l’oportunitat de fer les primeres declaracions matineres a la premsa. Mentrestant, en la sala de tràmits, que ahir va ser per a la premsa, es controlaven els vots judicials. Un total de 456 persones, és a dir, un 25,42% del cens electoral. 
Enric Dolsa, cap de llista d’Units per Ordino, va arribar amb tot el seu seguici, és a dir, tots els companys de candidatura. El dia anterior el va dedicar a veure una estoneta l’FC Andorra i després va acabar el dia futboler  mirant el seu Barça contra el València. Els dos partits van acabar amb el mateix resultat: 1 a 1. Un resultat ben diferent  al de les eleccions. Això sí, ell es veia favorit a la victòria. Abans que ell va votar Raül Calvo acompanyat de les seves crosses i rebut per Josep Àngel Mortés. El cònsol major actual va escalfar l’humor abans de rebre qui havia estat el seu contrincant al Comú. “Els he vist més ràpids”. Li va dir Mortés al pobret del Calvo, que prou feines tenia per arribar a l’urna. “No hi ha pressa”, va respondre. 
I de cop i volta va ser el torn d’Enric Dolsa. Aquesta vegada no hi va haver tensió amb Mortés i Eva Choy. Va ser una rebuda entre rialles. Separats per l’urna i un vot que anava directe cap a dintre. Com si marqués un gol. El missatge d’Enric Dolsa, ras i curt, és que es veu guanyador. Va demostrar una confiança absoluta en el seu triomf,  com qui va sobrat d’autoestima, en aquest sentit, es va adreçar al cònsol major amb un: “senyor Àngel, tindré l’honor de substituir-lo”. Pim pam. I com que no portava corbata, un dels motius de discussió a les sessions de consell, on és obligatori lluir-la i Dolsa com sempre s’hi ha negat, Mortés li va preguntar: “Porta corbata?”. I la resposta, entre somriures: “No en porto. Apunte-m’ho al protocol”. Entre ells dos hi va haver sintonia. I després ja va ser el torn de Jordina Bringué. Com diu Dolsa: “la maca”.
Qüestionat per la baixa participació a les 11.15 hores, Dolsa no ho veia així. “El que hem de mirar primer és la gran participació que hi ha hagut a la Batllia amb el vot judicial. I estic segur que compensa. A més a més, la gent tampoc és massa matinera”. No li faltava raó a Enric Dolsa. Ordino és un lloc tranquil i la gent prefereix anar a esquiar abans de dipositar el seu vot a l’urna. I tant d’hora fa fred i ve més de gust esmorzar. Després ve de gust fer el vermut acompanyats del solet. Tot són bones excuses per fer altres històries abans que anar a votar. “Estic convençut que vindran a votar. Aquí a Ordino sempre passa igual”. I també se li va preguntar sobre el vot en blanc. “Nosaltres hem fet una precampanya i una campanya en què hem fet tot el possible per fer arribar el nostre missatge a tothom. Estem tranquils i expectants. El que surti de l’urna, bo o dolent, ho acceptarem”. 
Maria del Mar Coma, líder de la lista d’ACO+Demòcrates+SDP+Independents, va arribar acompanyada de la seva parella: l’exjugador del VPC i també exentrenador  Manuel Romo. No es va creuar amb Enric Dolsa per ben poc. Coincideixen 20 anys després encapçalant una llista. La seva arribada a l’urna va tenir rialles, però hi va haver com una mena de tensió controlada. No hi va acabar bé, amb Josep Àngel Mortés, i això es palpapava en l’ambient. “Pensem que hi haurà molts vots en blanc. No sé dir si ens perjudicarà. Jo espero tot el contrari”. I del vot judicial? “Aquesta és la parròquia del vot judicial. És cert que hi ha dues candidatures. L’abstenció és cada vegada major. Això és un problema que tenim els polítics, que no arribem a la gent o aquesta confiança no l’acabem de transmetre i és un tema pendent al qual hauríem de posar remei”. 
A la una del migdia, el nombre de votants estava quatre punts per sota respecte a fa quatre anys. Va votar el 44% del cens electoral, 865 persones, i més de la meitat ho van fer per vot judicial. Un matí, un migdia, ben tranquil al Comú d’Ordino. Això sí, molta gent expectant per saber quins serien els resultats. Tots els pronòstics feien indicar un resultat ajustat i ningú sabia cap a quin costat decantar-se. Es preveia igualtat màxima, però tot era un parlar per parlar. Ja sabem que en les eleccions, com en l’esport, sempre hi ha espai per les sorpreses i les estadístiques sempre estan per trencar-les.