L'USdA insisteix en aportar dades concretes basades en l’esborrany del projecte de llei de desintervenció dels arrendaments que el Govern ha presentat en els espais de concertació per sostenir que és correcte afirmar que els lloguers es poden duplicar en tres anys i que les seves no són afirmacions demagògiques.
Segons exposen en un comunicat, els exemples reals demostren que aquesta situació és perfectament possible segons el mecanisme previst pel mateix esborrany del projecte de llei. El text estableix que els habitatges amb lloguers baixos poden incrementar-se ràpidament fins arribar al preu del parc públic assequible.
Tant a Escaldes-Engordany com a Andorra la Vella, aquest preu assequible és de 10,70 €/m². Això significa que molts pisos antics amb preus molt inferiors poden patir increments molt forts en un període molt curt.
Així, sostenen, per exemple, que un pis a Escaldes-Engordany de 80 m² amb un lloguer de 420 euros es pot incrementar fins els 856 euros, el que suposa un augment del 104%; o que un a Andorra la Vella de 90 m² a un preu de lloguer de 495 euros a la capital es pot incrementar fins els 963 euros, el que representa una apujada del 95%.
Pel sindicat, aquests exemples mostren una realitat clara. Per tant, afirmar que els lloguers es poden duplicar no és demagògia, sinó una conseqüència directa del mecanisme previst a l’esborrany del projecte de llei per als habitatges amb preus baixos.
Segons l'USdA, el debat no és semàntic. El problema és que molts contractes antics finalitzaran entre 2027 i 2030, molts lloguers baixos podran pujar molt ràpidament, els salaris i les pensions no creixen ni de lluny al mateix ritme. Això pot provocar que moltes famílies, pensionistes i treballadors amb salaris modestos no puguin assumir els nous preus del mercat.
Des de l’USdA no volen generar alarmisme, però tampoc accepten que es desacreditin dades objectives. El debat sobre l’habitatge ha de ser honest i basat en la realitat que viuen milers de residents. Si el Govern considera que aquests increments són acceptables, ho ha d’explicar clarament, reclamen. Però negar que es poden produir increments propers o superiors al 100% en alguns casos no és rigorós.
L’habitatge és avui el principal problema social del país, recorden i afrontar-lo exigeix transparència, mesures valentes i, sobretot, respecte pel debat públic.
