La Batllia demana les gravacions de la declaració de Cierco i Bartumeu

El síndic general, Vicenç Mateu, té sobre la taula una petició judicial que representa un notable maldecap. I és que, segons ha pogut saber el BonDia, el batlle encarregat d’instruir la causa relativa a les amenaces i extorsions contra dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA), Manel Santolària, li ha tramès una carta en què li reclama la gravació “íntegra” de les declaracions que van fer davant de la comissió especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera el representant legal de la societat que tenia la majoria del capital social de BPA, i president del consell d’administració amb anterioritat a la publicació de la nota del FinCEN nord-americà, Higini Cierco, i Jaume Bartumeu, el qual va comparèixer en qualitat d’exadvocat dels accionistes majoritaris de BPA.
Així, en l’esmentada missiva (que es pot consultar en el document adjunt) s’assenyala que en el marc de la instrucció de les diligències prèvies que se segueixen a la Batllia pels esmentats presumptes delictes d’amenaces i coaccions, derivades de “la declaració efectuada pel senyor Higini Cierco Noguer en el marc de l’afer Banca Privada d’Andorra, interessa que en seguiment de la declaració del senyor Higini Cierco Noguer i del senyor Jaume Bartumeu Cassany” davant de la popularment coneguda com a comissió BPA, “es remeti a aquesta secció d’instrucció la gravació íntegra de les seves declaracions així com l’acta on consta la transcripció d’aquestes”. Segons expliquen les fonts consultades, davant d’aquesta petició, de moment el síndic no ha pres cap decisió, ja que es tracta d’una demanda davant de qual no hi ha precedents i que, segons com sigui interpretada, pot posar en dubte la separació de poders, en aquest cas entre el poder judicial i el legislatiu. Les fonts afegeixen que el síndic ha sol·licitat un informe per poder prendre una decisió amb més elements sobre la taula incorporant també legislació com­parada.
A l’hora d’analitzar la petició feta pel batlle Santolària també hi hauria un altre factor a tenir en compte, i que no és altre que la petició de compareixença davant de la mateixa comissió especial del Consell General que va fer l’ex-conseller delegat de Banca Privada d’Andorra, Joan Pau Miquel, i que de moment ha frenat la majoria del grup demòcrata amb l’argument que caldria una llei de garanties processals que emparés la investigació dels consellers generals en aquest tipus de casos, malgrat que el rerefons seria impedir que es faci una mena de judici paral·lel a la cambra legislativa. Just per aquest motiu, i tot i que fins que no es tingui l’esmentat informe el síndic no mourà fitxa, les fonts indiquen que una de les opcions que prendria més força seria entregar les gravacions a la justícia, perquè si no quedaria sense efecte l’argumentació que han utilitzat fins ara els demòcrates per negar la compareixença de Miquel. És a dir, si no s’entreguessin, es podria interpretar que l’ex-conseller delegat de BPA i alhora principal encausat de la causa general de BPA podria ser interrogat en secret pel parlament abans que ho fes el tribunal que l’ha de jutjar i que al seu torn tampoc podria accedir a la declaració feta davant del Consell General.
El cas de les presumptes amenaces i coaccions a dirigents de BPA té el seu origen el 18 d’agost del 2016, quan en el marc de la declaració davant la batlle instructora del cas BPA, Canòlic Mingorance, el mateix Higini Cierco va posar en coneixement de la responsable judicial amb valor de denúncia tot un seguit d’amenaces i extorsions de què hauria estat objecte per part de comandaments policials espanyols molt abans de la intervenció del banc, els quals l’haurien advertit que en cas de no col·laborar amb ells s’actuaria contra BPA, si feia falta, via administració americana. Després de la declaració, Mingorance va creure que calia obrir una investigació al marge de la causa BPA sobre les amenaces denunciades pel màxim accionista de BPA, i així es va iniciar una nova causa, que per torn ordinari d’instrucció penal va recaure en Santolària. 
Higini Cierco va comparèixer davant de la comissió BPA el 
19 d’octubre passat. Segons el que va transcendir en aquell moment, Cierco es va refermar davant la comissió legislativa en les amenaces dels comandaments policials espanyols i que la nota del FinCEN estava directament lligada al fet que diversos integrants de la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol tinguessin comptes a BPA. També va exposar als consellers generals que institucions del Principat estaven al corrent de la situació molt abans del 10 de març del 2015 i que la intenció de la família propietària del banc sempre havia estat buscar una sortida pactada a la situació. Tot i que habitualment no fan declaracions, sí que cal destacar que després d’aquesta compareixença els grups de l’oposició van manifestar la seva “preocupació” i els “dubtes” que els van quedar sobre l’actuació de l’administració en el cas BPA després d’escoltar les paraules de Cierco. 
Per la seva part, Bartumeu va comparèixer davant de la mateixa comissió el 9 de novembre de l’any passat i va mostrar el seu “ferm convenciment” de les presumptes amenaces i coaccions a la família Cierco, malgrat reconèixer que “les operacions de claveguera no acostumen a deixar rastre”. En aquest sentit, l’exadvocat dels accionistes majoritaris de BPA va explicar que va tenir coneixement de les suposades coaccions el 12 i 13 de març del 2015, un any després d’haver-se produït, i que van ser els mateixos germans Cierco els qui li van explicar la situació. Tres dies més tard, el mateix Bartumeu va posar en coneixement dels fets el cap de Govern, Antoni Martí.