La capital tindrà setze consellers

Així, per exemple, s’ha creat la conselleria de Sostenibilitat i Innovació, que presidirà Gerard Estrella; la de Patrimoni Natural, ja que tal com diu Marsol, es vol “preservar-lo i millorar-lo i donar-li valor” a través d’una conselleria que encapçalarà Gerard Menardia juntament amb Aparcaments; i també s'ha impulsat Planificació Urbanística, que presidirà la mateixa cònsol juntament amb la de Circulació. En matèria urbanística es vol “adaptar l’urbanisme a les necessitats de la parròquia, de la gent, dels barris; socialitzar espais públics i fer un urbanisme tàctic”.

A banda de les ja esmentades, el cònsol menor, David Astrié, presidirà les conselleries de Finances i de Serveis Públics; Miquel Canturri, Cultura i Promoció Turística; Meritxell Pujol assumirà Social; Alain Cabanes, Esports i Joventut; Meritxell López estarà al capdavant de Desenvolupament Estratègic i Comercial i de la de Projectes Participatius i Letícia Teixeira assumeix Tràmits, Tributs i Deutors, i Recursos Humans.

Des de l’oposició socialdemòcrata es va destacar durant la sessió de consell de comú de divendres el compromís de la majoria per facilitar que els tres consellers puguin participar en les setze comissions, ja que la consellera Dolors Carmona va recordar que es “passa de set a setze comissions”. Segons Marsol, no és que es passi de set a setze, ja que algunes en el moment de treballar es podran agrupar i hi haurà d’haver una adaptació als consellers de la majoria, ja que no n’hi ha cap a temps complet. “Confiem en el compromís de la cònsol i treballarem de valent perquè la parròquia prosperi”, va advertir Carmona, al mateix temps que lamentava que hagin rebut la documentació i la informació sobre les comissions amb tan poca anticipació, ja que encara no s’ha calendaritzat quan es reuniran, amb la qual cosa encara no saben si podran arribar a totes: “És una precipitació que no ens agrada”.

Nomenament de Rossell

Carmona també va lamentar que s’hagin hagut d’assabentar pels mitjans de comunicació de la voluntat de nomenar Miquell Rossell cap del Servei de Circulació, i va advertir que es “mereixen” tenir la informació abans ja que, tot i que de l’oposició, també són consellers comunals. Sobre aquest nomenament, Marsol va defensar que és “una voluntat" de la cònsol major incorporar Rossell i que ja era un compromís que es va prendre fa un any i mig, tot i que es va decidir deixar passar les eleccions comunals per prendre'n la decisió definitiva. Segons ella, tenia el compromís "amb tots els agents de circulació” que es posaria al capdavant del servei una “persona preparada i competent”, i va insistir que aquesta persona és Rossell. De totes maneres, va admetre que, de moment, encara no hi ha res tancat i que l’acord definitiu es podria prendre la setmana vinent. Tot i això, “no em condicionarà el parentesc de Rossell amb el cònsol menor", va assegurar, referint-se a les acusacions del PS de “nepotisme”, i va afegir-hi que cal mirar “les hemeroteques” i veure que el cas de Rossell no “serà el primer ni l’últim”: “Abans de dir coses hem de mirar casa nostra”. Sobre el fet que des del Partit Socialdemòcrata es critiqués que no s’opti per una persona de dins el servei, diu Marsol que es va “acordar amb tots els agents que vindria una persona de fora”, i va desvelar que fins i tot fa un any van estar a punt d’incorporar un mosso d’esquadra però que finalment no va poder ser possible perquè no va obtenir l’excedència. Marsol va defensar que cal una persona externa al servei “amb idees noves, amb nous conceptes”, i que així s'hi va comprometre amb els agents de circulació.

En la sessió de consell de comú celebrada dijous també van prendre possessió del càrrec Àngel Grau, que durant molts anys ha estat secretari general del comú d’Escaldes-Engordany, i de qui Marsol en va destacar la vàlua. També es va renovar la confiança en l’interventor Joan Obiols, que ja havia desenvolupat aquesta tasca en el mandat anterior.

Per l’últim, i qüestionada sobre la recollida de signatures contra el giny del pic de Carroi, Marsol va assegurar que els ciutadans tenen el dret a “manifestar-se” i que ja ha rebut aquestes firmes, però també ha insistir que ells duien al programa electoral el projecte i que creuen que estan “legitimats” per tirar-lo endavant. De totes maneres, va recordar que aquest projecte, un cop es defineixi, se sotmetrà a informació pública i que els ciutadans podran dir-hi la seva.