La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) va emetre ahir un document amb el seu posicionament sobre la problemàtica de l’habitatge, en el qual s’inclouen algunes propostes per fer-hi front. La primera d’aquestes passa per finalitzar “totes les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer residencial en un termini de dos anys”.

Després d’una extensa anàlisi de la situació i de com s’hi ha arribat en forma de “consideracions prèvies”, la CEA assenyala que el projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges presentat pel Govern estableix terminis “massa llargs” per acabar amb aquests perllongaments, “especialment per als habitatges amb un lloguer més antic i que, per tant, més han patit els efectes de les pròrrogues forçoses”, pels quals el Govern preveia allargaments de fins a 4 anys.

I durant aquest nou període de dos anys de pròrrogues, segons la patronal, s’hauria de fer una “radiografia clara del mercat de l’habitatge, dels seus preus reals i de l’evolució viscuda al llarg dels darrers anys”. I en paral·lel, també s’hauria de crear un registre de la propietat “que compleixi amb les garanties més estrictes de protecció de dades de caràcter personal i permeti obtenir informació actualitzada i fidedigna sobre els immobles”.

Una altra de les propostes fetes per la CEA és crear i posar en funcionament una Batllia especialitzada en matèria d’habitatge, que dirimeixi els conflictes entre propietaris i llogaters “de manera ràpida i eficient”. En l’anàlisi prèvia, la CEA afirma que “els efectes negatius de l’intervencionisme se sumen a la desprotecció que sovint pateix el propietari davant de llogaters que incompleixen el contracte, per impagament de la renda o per manca de cura de l’habitatge”, i les dificultats per rescindir el contracte “es veuen agreujades per un sistema de resolució de conflictes poc eficient” i per la pròrroga dels contractes.

La CEA també aposta per la creació d’un parc d’habitatge públic a preu regulat, a fer en règim de concessió a empreses privades, amb les administracions posant a disposició els terrenys i els privats fent la construcció i gestió dels immobles.
D’altra banda, també es proposa implementar mesures que incentivin l’entrada dels habitatges buits al mercat i el retorn de part dels 2.700 habitatges d’ús turístic que segons el ministeri de Presidència hi ha al país.

Finalment, l’organització empresarial proposa permetre que les rendes dels lloguers anteriors al 2019 es puguin actualitzar per sobre de l’IPC i per als contractes posteriors permetre l’actualització de la renda “que estigui prevista a la llei i al contracte”.

En relació amb el creixement poblacional i l’augment de l’oferta d’habitatge, la CEA “reclama una planificació a llarg termini de les infraestructures i els equipaments que incorpori els increments futurs de població previstos”.

L’intervencionisme
Segons l’organització patronal,  l’intervencionisme està a l’origen de la problemàtica. Les congelacions de les rendes i les pròrrogues forçoses que s’han anat aplicant des del 2008 “han generat un estoc de nova oferta disponible molt baix” i tot plegat “ha configurat un escenari que dona poca seguretat jurídica” al mercat de l’habitatge.

Així mateix, la CEA considera que les “accions intervencionistes dutes a terme al llarg dels darrers 15 anys fan que sigui imprecís parlar d’un mercat de lloguer d’habitatge”, ja que al seu parer se n’han configurat dos: un amb “certa antiguitat” en els contractes de lloguer, “que ha estat objecte d’intervencions diverses”, i un amb nous contractes “on no operen [de moment] aquestes mesures intervencionistes, però on l’oferta està molt lluny d’igualar la demanda”, per la qual cosa es produeix “l’augment desorbitat de preus”. La CEA considera que el projecte de llei presentat pel Govern “no farà sinó agreujar el problema (...) incrementant la diferència entre el preu dels dos mercats i generant un increment de preus en el nou mercat”.

La patronal també aprofita el document per criticar les mesures proposades pels sindicats, que representarien “l’intervencionisme total del mercat”.