La cessió obligatòria només afectarà els pisos que portin més de tres anys buits, o amb consums nuls, i els propietaris dels quals no justifiquin, “en un termini raonable”, perquè es troba buit. Ho ha concretat el cap de Govern, Xavier Espot, en la sessió de control a l’executiu que s'ha celebrat avui el Consell General, a preguntes del conseller de Concòrdia Pol Bartolomé sobre el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge presentat per l’executiu tot just una setmana enrere. Si es justifica per què no es fa ús del bé immoble, “no opera el mecanisme”. I a més es dona l’opció a la propietat de posar-lo a la venda o al lloguer, i si no es posa al mercat llavors sí que s’obligaria a cedir-ne l’ús. Perquè en el context actual “és aberrant” tenir un pis buit “tant des d’un punt de vista econòmic com social”, ha manifestat Espot, que ha assegurat que es donen moltes garanties, i se’n poden donar més si fes falta, i el propietari “pot recuperaren qualsevol moment” la seva propietat.

“Hem sentit bajanades de l’alçada d’un campanar”, va sentenciar el cap de Govern oposant-se a que es parlés d’expropiació forçosa. I en aquest sentit li donava la raó Bartolomé, afirmant que la mesura de prorrogar els contractes de lloguer “és una intrusió molt més gran” i “tots hi vam donar el consentiment”, ha afegit el conseller de Concòrdia.

En aquest sentit, Espot ha recordat que en el debat monogràfic del novembre es va ecomanar al Govern la iniciativa per fer aflorar els pisos buits al mercat de lloguer i recuperar per al mercat residencial part dels habitatges d’ús turístic. I justament aquests dos àmbits són una “palanca imprescindible” per fer front a la problemàtica de l’habitatge i buscar un creixement sostenible.

Per això també ha defensat que l’executiu està “assumint part de la responsabilitat, amb mesures valentes que no són fàcils i tindràn un cost electoral” per als grups de la majoria, “i el mínim que s’espera de l’oposició és que estiguin al costat del Govern i l’ajudin”. Així Espot també feia una crida Socialdemòcrates i a Andorra Endavant a tornar a seure a la taula de treball per l’habitatge, a “analitzar amb cautela” les mesures proposades des de l’executiu i a fer-hi aportacions. “Espero que no hi renunciïn, perquè tot plegat sortirà més enriquit”, ha manifestat, afegint que si no hi estan disposats “també és la seva potestat”, però hauran de donar explicacions a la ciutadania ja que es trigaria més a aprovar la llei i, conseqüentment, a implementar les mesures. 

Amb els comuns
En relació amb l’impacte que podrien tenir les mesures anunciades pel Govern la setmana passada en els comuns, i específicament per la proposta d’incrementar el llindar d’excempció de l’ITP, Espot ha assegurat que no es té “cap voluntat d’impactar en les finances dels comuns”. Així, ha comentat que els comuns podrien no aplicar-la a la seva part. 

D’altra banda, Espot ha confirmat el compromís del Govern amb el projecte de pisos tutelats per a la gent gran de Sant Julià de Lòria, “una infraestructura necessària”, pel qual s’està disposat a participar en el finançament i “fins i tot, si calgués, declarant el projecte d’interès nacional”. Però en una reunió amb els cònsols lauredians a principis d’aquesta mateixa setmana, segons ha explicat Espot, es van posar condicions a la participació del Govern: poder ser membre del patronat i un finançament públic paritari, ja que ara “queda descompensat”, vist que el Govern hi hauria d’aportar cinc milions d’euros mentre que el Comú, només un.

Crida a omplir el registre de lloguers
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha aprofitat les preguntes de Concòrdia al tomb de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) per fer una crida als comuns a omplir el registre de contractes de lloguers. Marsol ha comentat que Canillo, Encamp, Ordino i la Massana ja han començat a introduir dades, però no així des d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. Marsol ha reiterat que la dels preus reals és una “informació molt necessària” per poder prendre mesures.

L’estudi per definir el transport públic segregat, a finals d’any
Ha estat el cap de Govern, Xavier Espot, qui avui ha anunciat que l’estudi que ha de servir per definir el model de transport públic segregat a implantar al país es tindrà a finals d’any. Si més no “els primers resultats”, i això permetrà “posar fil a l’agulla”. Ha estat a la sessió de control a l’Executiu que ha celebrat el Consell General, i a preguntes de la consellera de Concòrdia, Núria Segués, amb les quals expressava la preocupació pels problemes de mobilitat diaris que es registren al país i que “afecten la qualitat de vida i el medi ambient”.

Espot ha assegurat tenir la “certesa que la millora de la mobilitat no pot ser concebuda sense la implantació d’un sistema de transport segregat”, però que tampoc es pot desvincular “ni és independent” del desplegament de millores de la infraestructura viària, com pot ser la construcció de la desviació de la Massana i la continuació del vial de Sant Julià de Lòria. 

En relació amb el medi ambient, el cap de Govern ha reconegut que els sectors de la mobilitat i del transport representen el 95% de les emissions del país i que per tant cal “replantejar els estils de vida que ens caracteritzen”. En aquest punt, Espot ha assenyalat que el Govern ja ha implementat diverses mesures i “s’han fet molts esforços, que segurament no són suficients”. Així, ha citat la generalització del transport públic gratuït –“element essencial a l’hora de reduir els desplaçaments amb vehicle privat”–, el foment de plans de mobilitat a les administracions públiques, però també a les empreses, el programa Engega i la taxa verda, entre d’altres. I en un futur, com va anunciar el ministre de Turisme, Jordi Torres, la vinyeta turística que podria aplicar-se a més d’1,5 milions d’automòbils, la recaptació per la qual revertirà a millorar el transport públic.