El cap de Govern, Xavier Espot, en nom de l’Executiu i la cònsol major de la Massana, Eva Sansa, en nom del Comú, han signat aquest matí un conveni per a la cessió d’un terreny per destinar-lo a la construcció d’habitatge de lloguer assequible que s’integri al parc públic. La voluntat és fer una concessió per a la construcció d’aquests pisos i, segons ha explicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ja es treballa amb el plec de bases i es voldria fer la licitació aquesta tardor, a finals del proper mes de setembre.

Pel conveni, la Massana cedeix un terreny de 2.394 m2 que formen part d’una parcel·la de 5.003,62 m2 que ara el Comú segregarà. Es troba just davant del parc de bombers de la Massana, entre la Farga Rossell i Palanques, per allà on es volia fer el Museu de la Pau i la Identitat que havia d’aixecar Frank Gehry. I es donen dos anys perquè es facin els habitatges, de tal manera que de cara a finals del 2027 es pugui disposar d’una trentena més d’habitatges a lloguer assequible. De fet, aquesta és “l’unica condició” que posa l’administració local, que la cessió es destini al parc públic d’habitatge, “sense altres penyores”, ha ressaltat Espot, com passa amb d’altres convenis signats.

La idea és construir, en col·laboració público-privada, una trentena d’habitatges. Serà una mena de “prova pilot”, ha exposat el cap de Govern, per veure la resposta per part dels privats a col·laborar. Se seguirà un sistema de construcció modular, com ja s’està fent al Cedre d’Andorra la Vella o a l’avinguda del Pessebre d’Escaldes-Engordany, que és “més ràpid” que la construcció tradicional i aquesta velocitat “no va en detriment de la qualitat”. En relació a la concessió, s’entén que caldrà donar garanties de la viabilitat als promotors o constructors interessats, i per això es pensa en, d’una banda, donar garanties que es cobraran els lloguers i, de l’altra, fer una concessió “llarga”, a 70 anys perquè sigui “més amortitzable”, ha assenyalat Marsol, que també ha assegurat que hi ha interès per part dels privats a col·laborar. 

La inversió serà d’entre sis i set milions d’euros, encara que anirà a càrrec del concessionari, si no és que la “prova pilot” no dona resultat i finalment ho ha de tirar endavant el Govern. Val a dir que els preus de lloguer assequible s’establiran seguint els mateixos criteris que s’estan fent servir ara, malgrat la inversió vagi a càrrec d’un privat, segons va exposar la ministra titular d’Habitatge.

Mobilitat sostenible
El projecte inclou la construcció d’un ascensor i una passarel·la que facilitin la comunicació entre el quart de l’Aldosa i el nucli de la Massana, ha explicat la cònsol major, que ha defensat la “clara responsabilitat institucional de sumar esforços per donar resposta als reptes de la ciutadania”, i en aquest cas, a més de contribuir a fer créixer el parc públic d’habitatge, que és un “projecte de país” i per això des del Comú tampoc s’ha demanat que en adjudicar els pisos que es facin en la parcel·la cedida es prioritzi els veïns de la parròquia, també es “millora la mobilitat entre els quarts”. D’aquesta manera, ha comentat que també és un projecte de “sostenibilitat”, ja que els veïns de l’Aldosa no caldrà que agafin sempre el transport privat per arribar al  centre. L’ascensor serà d’utilitat tant per als veïns del futur immoble com per als vianants que vulguin anar de l’Aldosa a la Massana i viceversa, i estarà enllestit amb la construcció dels pisos, en un termini de dos anys.

Un centenar de pisos
Amb la trentena de pisos que es faran en aquesta parcel·la de Costes de Giberga s’arribarà al centenar d’habitatges públics a la parròquia de la Massana. En aquest sentit, el cap de Govern ha recordat la inversió feta de 10,5 milions per la setantena de pisos de Ribasol a Arinsal (5,5 per a la compra dels dos blocs i altres 5 milions per a l’adequació dels habitatges), i ha avançat que si no la totalitat, sí que al setembre s’obrirà el concurs per començar a adjudicar una part d’aquests pisos. O com a mínim s’inaugurarà una part de l’equipament. Tot plegat és demostratiu, segons Espot, de la “voluntat ferma del Govern” de tirar endavant els projectes d’habitatge públic per donar resposta a les persones “amb més dificultats”.