Diari digital d'Andorra Bondia
El president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca.
El president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca.

La Covid-19 es menja el 41% dels guanys del fons de jubilació del 2019


Escrit per: 
M.S. / Foto: M.F.

Al tancament de l’exercici 2019, la cartera d’inversions del fons de reserva de jubilació (FRJ) ascendia a 1.391,7 milions d’euros, 149,5 milions més que a finals del 2018, segons el balanç fet públic ahir pel president de la comissió gestora del FRJ, Jordi Cinca, en la compareixença davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost de Sanitat.
No obstant això, l’impacte de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 s’ha menjat el 41% dels guanys que es van obtenir l’any passat per la gestió dels actius. I és que, com va detallar Cinca, a 20 de maig passat, les pèrdues del fons eren d’un 3,23%, uns 45 milions d’euros, tot i que en el moment més àlgid de la crisi, al març, van arribar a ser del 8%.
Per això, i tot i admetre que “no és una bona notícia” que hi hagi pèrdues, Cinca va destacar el fet que tot i les importants caigudes registrades als mercats, que a la zona euro van arribar a ser del 40% al març, “sembla que es comença a recuperar amb rapidesa”. I va apuntar que “al final no ha passat res que no tingui lògica en la situació de mercat que tenim”.
En aquesta línia, el president de la comissió gestora del fons de reserva va recordar que la “situació ja era complicada abans de la Covid-19”, ja que “el binomi rendibilitat-seguretat és molt dolent” i “els actius més segurs no només no donen rendibilitat, sinó que fins i tot aquestes són negatives”. A més a més, va continuar Cinca, ja fa temps que s’està en un entorn de tipus d’interès baixos, fet que pot ser bo perquè “disminueixen les despeses financeres de l’Estat”, però que a la vegada “és dolent de cara a fer créixer el fons de reserva de jubilació”.
Tornant a les xifres del 2019, l’increment registrat ve donat per la transferència de 41,7 milions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social procedent de l’excedent de les cotitzacions de jubilació, mentre que els 107,8 milions restants són fruit de la rendibilitat obtinguda en la gestió dels fons, que va ser del 8,67%, 0,8 punts per sota de l’índex de referència.
Tot i la bona evolució del fons, Cinca, igual com advertia el seu predecessor en el càrrec, Josep Delgado, va recordar que l’objectiu és que el fons creixi cada any per sobre de l’IPC i que “no cal preocupar-se” davant un any dolent, com podia ser el 2018, on es van perdre diners, ni “treure pit” davant un any positiu, ja que la importància és el llarg termini. I en aquest sentit, va remarcar que el 2010 el fons comptava amb 800 milions i que a final de l’any passat s’acostava ja als 1.400.

Prendre mesures per “guanyar temps” i establir un nou model

Enllaçant amb la crida del president del consell d’administració de la CASS, Albert Font, per actuar i adoptar mesures per mirar de reduir el creixement de la despesa sanitària, el president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació va alertar també de la necessitat cada cop més urgent d’adoptar mesures per mirar de garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. 
En aquest sentit, Jordi Cinca va recordar que el darrer estudi actuarial encarregat per la CASS el 2018 apuntava l’any 2024 com a data en la qual les cotitzacions ja no serien suficients per fer front al pagament de les pensions i caldria recórrer al FRJ, i l’any 2037 o 2038 com a data en què s’esgotarien les reserves del fons i l’Estat no podria fer front a les jubilacions. Així, el president de la comissió gestora va remarcar als parlamentaris que queden entre 17 i 20 anys per “aplicar mesures per corregir aquesta tendència”, si bé va admetre les dificultats per aconseguir-ho tot i que es tiressin endavant “mesures molt extremes”.
I és que Cinca, que va remarcar que al 2040 “l’esforç per pagar les pensions pot estar per sobre dels 1.000 milions anuals”, va destacar que malgrat les mesures “molt costoses” que ja s’havien posat damunt la taula en anteriors ocasions, com ara l’augment de la cotització a la branca de vellesa del 12% al 18%, elevar l’edat de jubilació als 67 anys o modificar el factor de conversió dels punts, l’impacte d’aquestes sobre el fons “seria petit”. En aquesta línia, el president de la comissió gestora, que va assegurar que malgrat que “pugui semblar contradictori” tenint en compte el moment actual amb la pandèmia de coronavirus, “ens trobem davant el repte més important que té el país amb diferència”, va explicar que aplicant les mesures anteriors s’aconseguiria allargar la vida del sistema 11 anys.
Per això, Cinca, i com també va apuntar Font, va dir que caldrà anar cap a un nou model, un sistema en el qual no hi hagi un decalatge tan gran com l’actual entre les aportacions que es fan via cotització i la pensió que acaba pagant la CASS, motiu pel qual caldrà tirar endavant les mesures que es consideri “no com un pegat, sinó per guanyar temps” per poder implantar un nou model, cosa que “no es fa en cinc anys”. Així mateix, Cinca, que va recordar que el primer estudi actuarial fet a final de la dècada dels 90 del segle passat “ja deia el mateix que el d’ara, tot i que aleshores es veia molt lluny”, va remarcar que serà necessari un factor de transitorietat, ja que “no és el mateix canviar el model en relació amb una persona que estigui a cinc anys de jubilar-se que a una que estigui a trenta anys”.
Per la seva part, el president del grup de Terceravia, Josep Pintat, va insistir en la necessitat d’establir un “full de ruta econòmic” i plantejar si cal un canvi en el model de país, ja que “encara que s’adoptessin totes les mesures no es canviaria la tendència, sinó que únicament la pal·liaria”.

López es qüestiona la independència de la gestió

“Vostè va ser el ministre que va impulsar la Llei del FRJ, i veient-lo ara presidir l’organisme resulta complicat més enllà de la sensació de fer mal efecte”. Així de contundent es va mostrar el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, que va qüestionar la independència de l’exministre a l’hora de gestionar el FRJ i li va retreure també que com a integrant de l’anterior executiu hagués fet cas omís a la resolució del Consell General del 2017, en què s’instava el Govern a abordar mesures per garantir la sostenibilitat del sistema.
Cinca, que va assegurar entendre que a López “li costi” perquè “és el seu paper”, va afirmar haver “pogut constatar” que la independència del FRJ “és un fet”.

Covid-19
menja
guanys
fons
jubilació
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic