Andorra va passar ahir el relleu a la regió francesa d’Aquitània en la presidència de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), que va celebrar el 33è consell plenari al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Els representants dels vuit territoris que pertanyen a l’entitat transfronterera van coincidir a fer una valoració molt positiva de la feina portada a terme durant els últims dos anys, en què l’organisme ha estat encapçalat per Andorra. Així mateix, van aprofitar per reivindicar de nou el paper que consideren que pot desenvolupar la CTP com a interlocutor del Pirineu davant de la Unió Europea  (UE). El principal fruit d’aquest període que ara conclou ha estat l’elaboració del Programa operatiu de cooperació territorial Espanya-França-Andorra (Poctefa) 2016-2019, per al qual es poden presentar projectes que puguin ser subvencionats fins al 10 de novembre en un primer termini. 

El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va destacar, durant la roda de premsa amb tots els mandataris que va precedir el consell plenari, el “treball rigorós” que ha fet Andorra durant aquests dos últims anys al capdavant del consorci de la CTP. Saboya va explicar que les autoritats comunitàries confien cada vegada més en aquest ens, com ho demostra, segons va dir, que el pressupost de què disposa en aquesta nova etapa és  un 12% superior a l’anterior. Han estat dos anys en què Andorra s’ha sentit “acompanyada”, segons va dir el ministre, per la resta de regions franceses i comunitats autònomes espanyoles que integren l’organisme. “Ha estat una oportunitat molt positiva per enfortir els lligams” amb els territoris veïns, una tasca a la qual es vol donar continuïtat, segons va indicar Saboya. 
El ministre  d’Exteriors va exposar que troba que “fa falta integrar més la visió transfrontera en les polítiques locals i que les polítiques nacionals s’alineïn al màxim amb les polítiques de la CTP”. Així, parafrasejant el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va considerar que “una mica més de CTP a la política nacional i una mica més de política nacional a la CTP ens aniria molt bé”.  Durant aquests dos últims anys de presidència andorrana de la CTP s’ha treballat per aconseguir una visibilitat més gran davant de la Unió Europea (UE) i, tot i que s’ha avançat, es considera que caldrà que aquest sigui també un “aspecte essencial” en què s’haurà de continuar insistint en el futur.
 Un dels projectes concrets  ja en marxa al qual tots els membres del consorci donen suport  i que es veu com a emblemàtic és, per exemple, l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, que estudia com pot afectar l’escalfament global el massís pirinenc i ara adquireix encara més importància davant la pròxima Conferència sobre el canvi climàtic de l’ONU, que tindrà lloc al mes de desembre a la capital francesa. Una altra de les iniciatives que s’han pogut materialitzar és l’hospital transfronterer de la Cerdanya, que és utilitzat per les poblacions de totes dues bandes del Pirineu.
En la trobada plenària d’ahir hi van assistir el president del Govern d’Aragó, Francisco Javier Lambán; el president del Govern basc,  Iñigo Urkullu; la presidenta del Govern de Navarra, Uxue Barkos;  la consellera regional del Llenguadoc-Rosselló, Suzanne Delieux; el vicepresident del Consell Regional de Migdia-Pirineus, Marc Carballido; el representant del Consell Regional d’Aquitània, Alain Rousset, i el secretari d’Afers Exteriors de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, Roger Albinyana. En la seva intervenció el cap de Govern, Antoni Martí, que va obrir el consell plenari, es va referir a la CTP com “una comunitat que simbolitza a la perfecció el bon veïnatge entre els territoris que formem part d’aquesta regió plena de vida, els Pirineus; una regió que durant segles va ser un territori de frontera i que avui és un territori de cooperació”. Martí també va reiterar que entendre la CTP és entendre una realitat comuna, i que per aquest motiu s’ha pogut posar sobre la taula problemes comuns per potenciar i dinamitzar els Pirineus. 
Els mandataris van signar ahir la declaració comuna de presidents, en la qual els integrants de l’organisme es comprometen a treballar per superar els reptes, reduir els riscos i desenvolupar els potencials econòmics, ecològics i culturals de l’espai transfronterer.  La declaració referma també el paper de la CTP com a impulsora de projectes transfronterers i vol garantir la preservació del medi ambient del territori pirinenc.
Alguns dels representants regionals es van referir, durant la roda de premsa, a projectes que afecten els seus territoris respectius. Així, per exemple, Lambán va expressar l’interès d’Aragó per recuperar la línia ferroviària internacional de Canfranc i la voluntat de participar en el lobby que s’està creant a Brussel·les per aconseguir més suport. Per la seva banda, Rousset va insistir també en la importància de les comunicacions en la que va qualificar com “l’última frontera física d’Europa” i va fer una defensa aferrissada de la pluralitat lingüística que hi ha al massís pirinenc. Urkullu, per la seva banda, va destacar els esforços fets perquè la CTP sigui reconeguda com a autoritat de gestió dels fons comunitaris i els molts àmbits de cooperació que s’han pogut obrir amb els nous estatuts de què s’ha dotat l’entitat.